En què consisteix el teu treball?

En el nord-oest de Mèxic, en l'estat de Sonora, m'interessen especialment els pobles de Yaqui i Maig. A més d'aprendre la seva història i les seves característiques, el meu objectiu és ajudar en els seus moviments culturals i de defensa del territori. Poso les meves recerques al servei d'elles.

Com, per exemple?

En el riu Yaqui són molts els danys ecològics causats durant anys. Actualment hi ha un gasoducte i diversos projectes miners en marxa. En el territori dels majos també hi ha amenaces, com la intenció de fer un llac d'oxidació. A canvi de la llicència de construcció del gasoducte, se li ha ofert 400 pesos a cada família, 18 euros. Quina classe d'injúria és aquesta? Els pobles van dir que no, amb o sense diners, que no.

Amb els meus estudis, intento mostrar el valor de la historicitat i la territorialitat d'aquests pobles. D'aquesta manera vull explicar per què no es poden fer alguns canvis i menys encara sense consultar-los. És molt important. La llei diu que han de consultar-los abans de posar en marxa aquest tipus de projectes, però no el fan.

Com és el mapa dels pobles indígenes a Mèxic?

Hi ha molts pobles indígenes i moltes llengües. Dels 127,5 milions d'habitants que té Mèxic, el 12% són indígenes. Hi ha gairebé 70 pobles. Els municipis amb major població són els de Nahua i Maia. El primer té gairebé dos milions i mig de membres i el segon prop d'un milió i mig. Sonora compta amb nou grups ètnics, amb un total de 138.000 persones, la qual cosa suposa el 5,2% de la població. El poble de Yaquien està format oficialment per 30.000 habitants, 40.000 segons els seus càlculs. Estan dividits en vuit localitats. Els vuit pobles són els pobles fundadors i constitueixen la base del seu sistema sociopolític.

Existeix alguna relació entre els pobles indígenes?

Entre els pobles que estan en Sonora i els maies de Yucatán, per exemple, no hi ha una relació directa, excepte algunes poques meduses mitològiques. Per contra, gairebé tots tenen oberts els seus fronts de lluita enfront de diferents projectes. En general, es pot dir que els pobles indígenes no tenen terres que van ocupar fa 100 o 200 anys. Yaquien, per petit que sigui, és el que millor ha conservat el seu territori. No és ni la tercera part del que van tenir, però tenen molt clar quins són els límits del territori dels seus avantpassats. Es tracta de dos pujols que tenen forma de forqueta o de forqueta takalai.

És sorprenent com coneixen la terra. Els petits també poden dir-te com és, quina grandària té, on estan els límits, la bomba del riu Yaqui i quants litres d'aigua passen pels llits... És molt important transmetre aquests coneixements. Estan molt vinculats a la terra, perquè la seva identitat es basa en el patrimoni immaterial.

Es el riu el que dona nom al poble. Quina és la seva importància?

Yaqui significa “el que parla en veu alta”, i així és, o era, aquest riu. Ells es diuen a si mateixos yoreme: “la gent, que respecta la tradició”, i els blancs són el contrari; “yori”. El riu és l'essència. Els yaquis tenen el seu origen en quatre elements fonamentals: la terra, l'aigua, l'aire i el foc. Són elements sagrats. El riu Yaqui, igual que els camps de cultiu que ho envolten, és imprescindible per a ells, però el problema és que fa temps que hi ha conflictes per l'aigua del riu i els yaquis estan perdent totes les batalles. Latzena va començar en el segle XIX. Seguint les polítiques liberals, els blancs van posar a la venda les terres dels indígenes. Van començar a canalitzar el riu per a regar les terres dels forasters, que es van convertir en autèntics agrotitanes. Des de llavors, han realitzat molts altres projectes i avui dia el riu no és més que un doll d'aigua en el seu territori. Els primers missioners arribats a l'illa en el segle XVII, a causa del cabal d'aigua, comparaven el riu amb el Guadalquivir.

A conseqüència d'això, l'agricultura s'ha reduït dràsticament. Han portat la veu fins a l'Organització de les Nacions Unides, exigint un mínim cabal ecològic per a mantenir les plantes i la fauna de la zona. Necessiten la flora no sols per a alimentar-se, sinó també com a medicament i per a rituals. Pollancres, per exemple. Els rituals de Setmana Santa es caracteritzen per buscar fora del territori les fulles de pollancre i els canyisos que necessiten per als rituals.

Com és la seva religió?

Catolicisme reestructurat. Els jesuïtes van fer alguns arranjaments per a introduir al catolicisme en el món yaqui. Els yaquis prenen el que els agrada i els convé i rebutgen la resta. Els antropòlegs cridem a això “catolicisme natiu”. Conserven l'antiga litúrgia catòlica i el capellà, per exemple, pronuncia missa d'esquena i en llatí.

Vostè parla yaqui?

No, no. M'agradaria. Sé dir algunes paraules i frases, i soc capaç de llegir alguna cosa, però no és fàcil. Em vaig acomiadar d'ells en el seu idioma i vaig intentar aprendre.

I com està l'idioma?

És una de les llengües indígenes més potents i d'ús més arrelat en el nord-oest de Mèxic. La majoria de les persones parlen. No obstant això, la llengua està en perill, sota l'amenaça del castellà. Avui dia només es poden trobar monolingües entre els majors i els nens de fins a 12 anys. Els adults parlen bé el castellà i molts també saben anglès. Tenen molta relació amb les comunitats yaquíes que viuen a Arizona. És molt habitual que músics i ballarins disposin de permisos especials als Estats Units per a acudir a aquest lloc. A Arizona viuen uns 8.000 yaquis, i tenen el reconeixement del govern de la regió.

Com van arribar allí?

Els que són allí són exiliats. Van ser en l'època en què els yaquis es van revoltar contra el Govern de Mèxic, a la fi del segle XIX, en l'època del dictador Porfirio Díaz. Els yaquis porten gairebé dos segles de durs combats en defensa de la seva territorialitat. El problema va començar quan se'ls va començar a llevar les terres. Els blancs pensaven que a les regions indígenes es produïa massa poc i que calia treure-li més profit. Xoquen dues maneres d'entendre la vida i la terra: els indígenes no veuen la terra com un lloc de producció agrícola o ramader, sinó com un lloc on desenvolupar i viure la cultura. Ells criden toosa (niu) al seu territori. La concepció dels blancs sobre l'espai i el seu ús i la dels blancs són molt diferents i incompatibles.

Quines conseqüències han tingut les lluites al poble yaquien?

El més dur va arribar en la dictadura de Porfirio Díaz. Als pobles s'havien comès horribles massacres. Centenars d'homes van ser assassinats, i dones i nens, a vegades famílies senceres, van ser exiliats, sobretot cap a Yucatán, per a treballar en el bestiar. Els yaquis són molt forts i bons treballadors. En aquella època en Sonora no es va detenir més de 10.000 yaquis, però en acabar el porfiriato molts d'ells es van tornar a casa. El que van aconseguir va ser l'efecte contrari: l'adhesió al territori es va accentuar per l'exili.

D'altra banda, els yaquis són uns negociadors molt hàbils que han fet molts convenis amb els uns i els altres per a recuperar les seves terres. En 1910 van tenir una important participació en la revolució mexicana, amb la promesa de retornar-los el territori després de la guerra. No es va complir del tot i va haver-hi més baralles durant anys. En 1940 el Govern de Mèxic els va concedir un terç del seu territori. Encara que s'han quedat amb unes poques 400.000 hectàrees, ells creuen que encara poden recuperar una part major i estan treballant en això.

D'aquí l'encàrrec que t'han fet a Espanya?

Sí. Portava només tres dies a Madrid, vaig rebre el mandat del govern tradicional de Lloma de Bacum per a buscar en els arxius alguns documents importants. En concret m'han demanat que localitzi el document del segle XVII que declara el territori yaquien. Es tracta del document signat en 1615 pel rei d'España Felip III, en el qual es detalla per primera vegada i de manera oficial l'extensió i límits del territori d'aquesta població.

Per a això, me'n vaig a Sevilla. També vull recollir informació sobre el batalló de deportats que el Govern de Mèxic va oferir a Espanya per a servir com a soldat en la guerra del Rif. Aquest seria l'últim de la llarga sèrie de deportacions contra el poble de Yaqui.

Quina relació tenen les cultures indígenes amb el Govern de Mèxic?

El Govern compta amb institucions per al desenvolupament dels pobles indígenes, però al mateix temps fa costat a les grans empreses externes que destrueixen els seus territoris. Les empreses transnacionals que destrueixen els territoris indígenes són molt més forts que el propi Govern de Mèxic. Tenen els seus policies, els seus sicaris… Fiquen drons, per exemple, com a espia. Es pot dir, a més, que el Govern mira per a un altre costat quan màfies i narcotraficants introdueixen drogues sintètiques.

Com són els yaquis?

En les antigues cròniques apareix com un poble rebel, lluitador i obstinat. Avui dia molts encara tenen por de ser agressius, però no és cert. Només es defensen davant agressions. Tenen molt clar que han estat víctimes d'una massacre.

En algunes coses són molt ingènues. I molt sospitoses alhora. No els agrada que ningú estigui fotografiant en els rituals. No hi ha fotos de la Verge del Camí. El turisme no els interessa, però no volen. Accepten que la gent vagi a veure les seves danses sagrades i ritus, però amb respecte. Són molt histriònics i bromistes, sobretot amb els forasters. D'altra banda, són molt sensibles. Els missioners es van adonar. Si et conviden a la teva casa i no pots anar, es queden molt tristes.

Els encanta sortir fora i conèixer coses noves. Si els missioners van ser rebuts va ser perquè els interessava. Els missioners van portar una nova i rica ritualitat, que atreia l'atenció dels yaquis. Els missioners també van aportar noves tècniques agrícoles. El poble de Yaqui té una important elit intel·lectual. Hi ha historiadors, lingüistes, escriptors, advocats, antropòlegs, músics… Són molt hàbils en temes legals. No és la comunitat indígena més gran, però sí emblemàtica, i molts altres indígenes la imiten en les seves relacions amb el seu govern.

I tu quina relació tens amb ells?

No visc allí, però marxo moltes vegades. A vegades diuen: “Aquí va l'indi blanc”. Són molt actius en Facebook i tenim una relació molt pròxima en la xarxa. Saben que treball per ells i ho agraeixen moltíssim.