El recorregut del jove Alfredo passa pel moviment juvenil...
Primer, vaig haver de recuperar el basc perdut pels meus avis, ja que de nen vaig viure uns anys a Madrid. Vaig tornar i l'euskaltzale se'm va encendre. Em marcava la joventut, l'ocupació i el moviment estudiantil, un entorn propici per a l'educació soci-política, intens i dens. El que en aquella època va viure unit al lema Marxa i lluita avui dia és difícil de trobar a Europa, hem viscut en un poble petit i especial.
Com va ser el teu camí per a convertir-se en musulmans?
Soc fill major d'una família de sis germans que practica el cristianisme catòlic i vaig rebre una educació cristiana catòlica. En l'adolescència, record que vaig somiar amb Aisa, el profeta de l'Islam, i la pel·lícula The Message em va comptar la veritat sobre l'Islam. Llavors em van créixer les discrepàncies sobre el comportament polític i els dubtes sobre la doctrina de l'Església catòlica. Vaig interrompre la pràctica religiosa mentre aprofundia en el coneixement de les branques del cristianisme. Posteriorment, en estudiar sociologia, vaig conèixer alguns punts de vista sobre les conseqüències de la religió i la creença, com la recerca sobre la influència de Max Weber en el sorgiment del capitalisme i del pensador d'Al Andalus, Ibn Khaldun, el primer sociòleg de la història.
Quan et vas convertir totalment musulmà?
Vaig començar a anomenar-me musulmà i amb 34 anys vaig fer el testimoniatge de shahada o fe. Des de llavors he après a viure com a musulmana i he intentat fer-ho. He casat dues vegades, he tingut tres fills amb la meva segona dona.
Tens contacte amb molts immigrants. Has aconseguit una visió especial com a sociòleg musulmà per a entendre les mentalitats dels immigrants musulmans? Com a
sociòleg, tinc l'oportunitat de viure els temes de la comunitat “per dins i en la meva pròpia pell”, i això és molt enriquidor per a un investigador social que s'acosta a analitzar una determinada realitat. La majoria dels membres de la nostra comunitat són immigrants i descendents d'immigrants. Ser musulmà suposa portar sobre la càrrega del migrant tant aquí com avui. I això afecta també als musulmans que no som immigrants, perquè per a ser una autèntica comunitat soci-espiritual hem de socialitzar els problemes dels nostres germans; si no, no som veritables musulmans. Les institucions públiques sovint inclouen les nostres demandes i necessitats en el “conjunt de problemes dels immigrants”, encara que a vegades no de manera conscient, encara que aquest fenomen es dona cada vegada menys.
Què els afligeix dels costums i actituds d'aquí?La
falta d'espiritualitat de la societat postmoderna actual i la ruptura de les relacions socials que suposa l'individualisme són els trets més difícils de la nostra societat per a molts dels membres de la nostra comunitat, molts d'ells, han arribat recentment de països amb relacions socials fortes i riques, i quan tinc l'oportunitat de contrastar opinions amb ells, és una cosa que es repeteix amb freqüència. Jo, en canvi, intento dir que fa una generació al nostre país les coses eren bastant diferents, sobretot pel que fa a l'organització de la família i a les relacions entre els veïns, però se'ls fa increïbles.
S'han produït algunes manifestacions de repulsa i fins i tot alguns atacs contra les mesquites. Com els interpreta?
En l'oest d'Europa, la desconfiança cap a l'islam i els musulmans és generalitzada, per raons històriques, en tot el territori d'Al Andalus i en el sud-oest d'Europa a causa de la cessió de patrimoni per la pràctica de l'Islam i a les ferides causades per la seva prohibició. En tots els pobles o nacions d'Ibèria, cadascun en la seva mesura, es dona això i els traumes entorn de la colonització, més la injusta gestió de la contribució sociocultural dels immigrants musulmans han incrementat la relació de desconfiança.
Quines iniciatives són necessàries per a establir vincles i reforçar els existents?
Es necessiten noves estratègies per a organitzar la vida personal i pública. És molt important prioritzar el que ens uneix en els nostres barris i situar el que ens diferencia com una oportunitat i no com una font de problemes. Les institucions comencen a adonar-se que la gestió de les necessitats, problemes i demandes de la nostra comunitat és un problema “d'aquí”. Per exemple, el Govern Basc acaba de crear un Consell Assessor d'Ados per a organitzar de manera conjunta les relacions institucionals amb la comunitat islàmica de la CAB. Els responsables de la Direcció de Drets Humans, com a investigador social i musulmà, m'han nomenat membre de la Comissió Ados. Allí, haig de reconèixer que no soc representant de ningú, sinó assessor voluntari.
“Moriskologiak Mantxako birraitonaren jatorri etnikoa ezagutzen lagundu zidan. Nire Gómez-Cambronero abizenaren iturri moriskoa duela urte batzuk ezagutu ahal izan bainuen. Moriskoak kristau bataiatzera behartutako musulmanak ziren, bataioan izen islamikoa galdu eta izen-abizen kristauak erromantzez hartu behar izaten zituzten. Naturako elementuak izaten ziren, Cerezo edo Manzano adibidez, edo moriskoak nagusi ziren ofizioak, Cambronero (saskigilea) kasu. Aitonak ezkutatu egiten zuen abizen hori, maketo itxurakoa zelakoan, baina ni gaur egun harro nago nire jatorri moriskoaz”.
Aquest març comença el ramadà. Jamina demana permís al professor perquè es col·loqui un cartell en el ramada perquè els seus companys ho sàpiguen.
El professor li ha negat, "nosaltres som un centre laic". A Amina li ha quedat cara de ximple; per Nadal van pintar i van... [+]
Jihadismoa eta errefuxiatuen aferak izan zituen aztergai irailaren 5ean Ane Irazabal kazetari arrasatearrak Kulturaten egindako solasaldian. Areto nagusia txiki geratu zen. Errefuxiatuei buruz, Europaren blokeoaren aurrean "laguntza legala eta juridikoa" behar dutela... [+]
Muturreko praktika islamiko horrekin gizonak emakumea baliabide gabe utz zezakeen nahi zuenean. Herrialde hartako Gorte Nagusiak debekatu egin du orain.
Wassyla Tamzali abokatu aljeriarrak erlijioa kontrol modua dela salatzen du. Haren ustez, erlijioaren egitekoa ez da feminismoa eta ez da demokrazia. Feminismoa berriz, ez da moralaz ari, askatasunaz baizik.
L'enginyer de programari Tom Anderson ha analitzat la Bíblia i l'Alcorà a través del programari d'anàlisi de textos Odin Text desenvolupat per ell mateix. Anderson volia saber en quin dels dos casos de violència i crueltat hi ha més evidents, i el resultat és que la Bíblia... [+]
Pamplona 1143. El teòleg, astrònom, traductor i àrab anglès Robert of Ketton (Robertus Ketensis, en llatí) va traduir l'Alcorà per primera vegada al llatí. Encara que sabem molt poc dels primers anys de la seva vida, sembla que Ketton va estudiar a París. En 1134 va... [+]