Els versos del gegant “Bilintx” Indalezio Bizkarrondo ens porten fins al cor de la societat rural basca, que es veia desolada per la fam. En vint-i-un coples crea una situació curiosa: no sabem què fa el Senyor Nagusi, que no pot pagar el premi dels amos davant la bella jove Juana Bixenta. La sessió acaba amb un happy end autoritzat per la Societat Cristiana, ja que Nagusi Jauna i Juana Bixenta es casaran i al cap d'uns mesos faran arribar al món a un nen.

Senyores joves, no us dormáis, mireu en aquest
mirall: agradades les
virtuts belles les pren el seu
inquilí com a dona,
l'amo tracta de
guanyar-se la
forqueta a tots els altres.

Bilintx dona un bon consell i, en el fons, el que ens compta és una cosa que funciona, pel que sembla, des de la terra. Es tracta d'un dels recursos que les dones utilitzen, de manera voluntària o involuntària, per a pujar-se a l'escala social, que s'utilitza també a Hollywood o en els llocs de treball, on en teoria la seducció es deixa sobre les dones. Promotion canapè és el nom que rep la societat fins fa poc. I si fos al revés? Tenien els homes el seu poder i la seva força de mascle en la balança per a reconduir l'exercici de la dona? #NiEre o #Votació TuLos traols Urdea han alliberat la paraula durant aquests mesos i aprofitem l'ocasió per a llevar-li a Juana Bixenta el caragol de mar imaginari i ambiciós que se li ha posat a Olabe.

Les cobles del bertsolari donostiarra estan formades per les interminables converses entre Juana Bixenta i el Senyor Nagusi, que per un moment entra en la conversa el noi o el criat del Senyor Nagusi, per a assegurar que Juana Bixenta va ser portada en bones condicions a casa dels seus pares.

Heus aquí, el meu senyor, un
àngel per a ajudar-lo i tornar-me.En el
camí sí
que tenia por, però en arribar ja
estava content.
Ara, preocupat, no té res a veure amb
anar-se al llit i passar bona nit.

Podem observar que Bilintx ens aporta el testimoniatge d'una violació, simbòlica o real?, que s'ha produït entre els majors i els subalterns. No es veu en el text cap petjada d'aquesta violència, però el nostre escriptor romàntic, potser únic en la literatura basca, hauria suavitzat i fos en la seva boira discursiva les agudes i doloroses orelles de l'agitución. Des del primer moment es veu a Sa Majestat perdut en els treballs de conquesta de la jove que ve a demanar un favor:

– Senyor Nagusi, aquest és el treball, la meva
mare m'envia a vostè.
-Oh, si m'enviés sovint!
Em consolo de veure't.
Creu-me,
estic completament boig!
Que elegant és vostè?

Cal imaginar la reacció d'una dona que escolta aquest tipus de compliments. Sense mostrar res se sent sovint desarmat des de dins, sense saber com fer el primer pas de ball. De sobte, en el cor de Juana Bixenta es contraposen dues voluntats: la de la mare i la del senyor. La pregunta és per què la mare envia a la seva filla major a demanar el favor d'ajornar el termini de pagament, per què no va ella o el seu marit? La mare també sap implícitament que la bellesa física de la seva filla li arruïnarà. Podríem dir que aquesta mare té un aspecte arquetípic: les mares casades, les mares venudes, les mares han enviat moltes cançons basques.

– La meva mare m'ha dit que, com no tenia
diners per a pagar la renda domèstica,
li farà gairebé un favor, que esperi, com a molt,
un
mes:
Ja està fet el
mes abans de Passar.

– Aconseguir-ho, no obstant això, fàcilment,
encara que sigui el que sigui, és segur
dir-li a la meva mare
que si tu vens com a
missatgera, sens dubte
ets la propietària de
la meva voluntat Juana Bixenta Olabe.

– Per tant, vaig a casa a
donar una gran alegria a la meva mare;
ara ariyo, el meu senyor, m'afanyo
a anar a la meva mare.
-No vagis!
Es porta vostè com jo vulgui, perquè no es
vagi a casa avui!

El Senyor Mayor pressiona a Juana Bixenta i li recomano com jo vulgui. Aquí radica la sospita de violència, que va de la més alta a la més baixa. Un home que semblava tan amable i tan vast en les seves paraules, es mostra ara groller i llança la seva estimada al rostre de la noia. Però, per pesada que sigui, sap cuidar la cortesia; La casa de Juana Bixenta està lluny, ha de fer alguna cosa a la nit, té por, segons el vers amb molt de perill. Li explica també les seves bondats: Vi de Malaga, sopars copiosos, or fi de setze duros… i es torna a escalfar, fins al punt de posar en dubte l'honra de Juana Bixenta:

– Podria estar resignat que jo no podria
quedar-me aquí; la meva mare m'espera

per a la nit i jo haig d'anar
perquè ella m'espera; perquè des que
vam veure
a la meva filla la mare no tindria res bo...

…

– A més, Juana Bixenta, us deixo el
compte si compleixes tot
el que m'heu de la
renda familiar.
– Vergonya forta!
Està sofrint i avui em fan mal
les llàgrimes pel meu dolor!

Al final, per a defensar-se, Juana Bixenta, que és Abila, li revela que és ofesa per l'afrunción del Senyor Mayor, que es victimitza per a salvar-se. Tornarà a casa amb el criat i, deu dies més tard, amb el permís de la seva mare, els dos joves es casaran a l'església i si hi havia molta gent a la voltant. Estan feliços i esperen un bebè ràpid. El consell irònic de Bilintx ve llavors: intenteu guanyar gràcies a tots els altres.

Juana Bixenta Olabe és una de les bertsolaris d'Euskal Herria que va cantar i va gravar íntegrament Xabier Lete (1945-2010). La pregunta es detindrà en l'aire: el romanticisme i la tendra ironia no oculten la relació violenta entre un home i una noia de diferents classes socials?