El parc tecnològic que les autoritats han plantejat en Abanto ha creat polèmica en l'oest de Bizkaia en els últims mesos. Es tracta d'un modern projecte industrial 4.0 que es preveu crear 2.000 llocs de treball en les zones rurals annexes a l'autopista. El finançament públic-privat se centrarà en l'àrea d'energia. La Diputació Foral de Bizkaia, Petronor i Iberdrola són les tres institucions que impulsen la iniciativa.
Per als dirigents d'EAJ-PNB, que ostenten l'alcaldia de tots els ajuntaments de la comarca, aquest serà l'antídot per a acabar amb les enormes taxes d'atur que ens envolten. Recerca i actuació neta d'alt valor afegit. Els alcaldes s'han sumat, per tant, amb els braços oberts al nou projecte dels majors de Sabin Etxea.
Per part seva, l'oposició d'esquerres, EH Bildu i Podem, sí han coincidit a assenyalar el parc tecnològic, però no en la ubicació. Destacar la importància del manteniment dels terrenys rurals. Així, a quatre quilòmetres d'Abanto, el terreny abandonat de l'antiga indústria ha proposat com a lloc idoni per a la construcció del parc.
En els últims 150 anys hem estat empleats de grans empreses externes. En la mateixa línia ve la proposta d'EAJ-PNB. La recerca pública universitària al servei de les empreses privades
La desocupació és una situació estructural en els municipis de Bilbao a l'oest de Bilbao. Les taxes superiors al 15% de la crisi industrial dels 80 estan perpètues al nostre país. És a dir, és la comarca biscaïna amb menys estudis i menys formació, on viuen milers de persones, en la seva majoria dones, treballadores de multinacionals de centres comercials en condicions de treball gens favorables. D'aquesta manera, la gent valora qualsevol proposta que millori el món laboral actual. Perquè en la gravetat de la situació, aquesta és la clau de les angoixes quotidianes de cadascun. Per això, veig amb preocupació que les forces del canvi no hagin donat a conèixer cap proposta més enllà de la ubicació del parc.
En els últims 150 anys hem estat empleats de grans empreses externes. En la mateixa línia ve la proposta del PNB. Deixant la recerca pública universitària al servei de les empreses privades. Aprofitant l'estretor dels seus investigadors i tècnics perquè l'enriquiment que es generi amb el treball dels vilatans es traslladi als de fora de la comarca.
Davant això, el nostre parc tecnològic hauria de donar resposta a les necessitats d'autònoms i petits treballadors. Integrar l'alimentació i el territori en els seus eixos, proposar la residència de la comarca i la cuina per a les escoles. Potenciar el cooperativisme i el petit comerç. Treballar des d'un punt de vista social, inclusiu i de gènere i generar activitat econòmica sobre aquest tema.
La nostra comarca té un cor transformador, la societat és diferent de la d'altres comarques de Bizkaia. Aquí guanya el PNB perquè és l'únic que fa una proposta de vida per a la gent. Comencem a esmolar els nostres pensaments, a posar-los en pràctica com puguem. Perquè alguna vegada, fora de l'esclavitud, els cors transformadors d'esquerres tornin a imposar-se també als nostres ajuntaments.
Ander Magallon, Mikel Irure eta Xabier Jauregi Metropoli Forala saioan egon dira maskulinitate berrien inguruan mintzatzen.
Hi ha els qui, sent un cervell brillant, amb definicions de "poc detall", són experts a transformar i transformar el mateix, dit d'una altra manera. Era seva i ha estat un projecte in eternum que s'ha repetit durant dècades. Aquesta era una de les principals raons per a deixar de... [+]