Ho ha definit com “un mosaic ineficaç” i l'ha definit com “un gran engany”: sobrecostos tremends en projectes i construcció, fracàs en els objectius de captació de clients, incapacitat total per a connectar-se amb altres mitjans de transport com l'aire… El cost per quilòmetre és de 25 milions d'euros. Així, la I Basca costaria 7.000 milions d'euros, molt per sobre de les previsions d'ADIF. Per Hendaia, la connexió amb la resta d'Europa ja està descartada. D'altra banda, la suposada intenció de compensar la falta de passatgers amb el transport de mercaderies, defensada a Vitòria-Gasteiz en tantes ocasions, ha estat rebutjada per nombrosos informes.

Enfront d'aquest despropòsit econòmic, no és una bogeria la idea del TAV en el seu conjunt? Tots els responsables polítics que han passat pels governs d'Àlaba, Bizkaia i Guipúscoa i Navarra, de l'una o l'altra forma, han defensat aquesta bogeria que les institucions europees han posat en dubte ara. Si hagués estat una empresa privada, tots els seus responsables serien sens dubte acomiadats. Però com són polítics per a quatre anys, el despropòsit i el balafiament econòmic continuen existint. Amb Lemoiz va ocórrer el mateix.

El lògic seria paralitzar les obres del TAV, fer una auditoria neutral i veure, amb la participació de la ciutadania, quines altres alternatives pot haver-hi per a un mitjà de transport social. Almenys, el Govern de Vitòria-Gasteiz hauria d'assumir aquesta bogeria, paralitzar les obres i promoure un debat obert. El debat necessari, però que s'ha robat a la ciutadania.