No sé si és clar: hi ha més agressions sexistes o més denúncies?
Més denúncies. El moviment feminista i la societat en general han fet una gran feina en els últims anys, i a conseqüència d'això, les dones s'han empoderat i s'han atrevit a denunciar més.
En el món LGTBI també se senten més denúncies. És un cas similar.
Sí, és igual, però en aquest cas encara se li afegeix una dificultat, ja que denunciar l'agressió en aquest món significa que potser també cal sortir de l'armari. Hem realitzat un estudi amb el centre Harrotu sobre el tema i han sortit coses interessants. Per exemple, els nens LGTBI estan molt acostumats a sofrir violència i consideren que l'agressió és normal, la tenen molt assimilada. Això ocorre amb moltes dones, però més en els casos de LGTBI.
S'adverteix als que venen de fora de Sanfermin que ho facin amb respecte. La força es posa en l'exterior. Aquest
sentiment és antic i l'any passat almenys va estar. Es fa incòmode acceptar que els seus amics, familiars i reunits són els agressors femenins. No obstant això, aquí no hi ha més atacs que en altres llocs. Les agressions són genèriques, a nivell global es legitima la violència contra les dones perquè ens volen subordinar.
Aquella convocatòria que va estar en les xarxes socials per a anar en negre durant el chupinazo va ser discutida i rebutjada.
Nosaltres no ens sumem a aquesta convocatòria, però em sembla legítim. És veritat que les agressions també existeixen al llarg de l'any i que no sols cal posar el focus en els Santfermins, però hi ha molta gent enfadada i crec que darrere d'aquesta proposta hi havia ganes d'aportar alguna cosa. No es va orientar bé amb el moviment feminista d'aquí, però no crec que es fes amb mala intenció.
Qui fixa els criteris, els ajuntaments o el moviment feminista?Es
fan de manera conjunta, però el moviment feminista porta temps treballant amb el tema de les agressions i té algunes línies estratègiques. Ells posen un discurs fort i el fem ressò des de l'Ajuntament, aconseguint així que s'ampliï molt.
“Vull tornar només i borratxo”. És un dels crits més repetits per les joves.
És genial! Sempre se'ns llancen missatges de por a les noies: “Compte, compte…”. Ens han educat en la por i les joves estan dient que basta, que som lliures i que volem tornar a casa amb total tranquil·litat.
Com és l'Ajuntament en igualtat?
Té molta feina per fer. S'han fet moltes coses, però venim d'on venim i el feminisme ha estat per a UPN “vade retro Satanàs”. L'Ajuntament és també reflex de la societat i com s'està avançant a Pamplona, també aquí, però estem molt lluny de veure la igualtat de manera transversal en tots els àmbits de treball.
I l'Equip de Govern?Està
molt avançat en comparació amb l'Equip de Govern de la legislatura anterior. És un govern bastant feminista, però a l'esquerra hi havia un lema clàssic “primer el comunisme i després el feminisme”, i aquí també ocorre una cosa així.
I Aranzadi?
Busquem que tots siguem iguals, l'assemblea és la nostra base, l'horitzontalitat, però les tendències socials també són nostres. Estem fent un procés de reflexió sobre la igualtat i està sent molt interessant, estic molt content. Tanmateix, també ens falta gent d'un altre origen i això ens preocupa.
En un partit d'esquerra, els càrrecs institucionals per a una legislatura, dues…?
Aranzadi té un codi ètic clar: quatre anys i punt. Per tant, amb aquesta legislatura se m'ha acabat a mi.
I t'agradaria repetir-ho?
D'una banda, sí, perquè al principi va haver-hi un gran xoc en l'activitat municipal, perquè no coneixíem res d'aquesta institució i ja hem après molt. Però d'altra banda, el que hem après serà molt útil per als quals puguin venir després, perquè nosaltres ajudarem.
Si tot tipus de persones mereixen consideració en la festa, per què no els animals? Els toros, per exemple?
Efectivament, no és legítim que en el segle XXI s'utilitzi el sofriment dels animals per al nostre gaudi. Jo soc contrari a les corregudes de toros i he participat en diverses manifestacions contra elles, però el tema és complex a Pamplona/Iruña. Jo soc el contrari, però Aranzadi és favorable i, per tant, no ens hem posicionat com a equip amb les corregudes de toros. El debat ha de sortir al carrer.
Estarà Aranzadi en les pròximes eleccions municipals?Un
mateix grup no pot presentar-se, ja que es tracta d'un col·legi electoral i aquests només poden presentar-se una vegada. Però hi haurà alguna cosa que representi el nostre projecte.
“Iruñean jaio nintzen 1986an. Publizitatea eta Harreman Publikoak ikasi nituen Opuseko Unibertsitatean, baina era guztietako lanak egin ditut: umeak zaindu, tabernan zerbitzari, saltzaile Landabengo igandetako azokan… eta lau urtez Eguzki bideoak kooperatiban ere bai; ARGIArekin ere izan genituen elkarlan proiektu batzuk. 17 urte nituenetik nabil herri mugimenduetan: Azpilagainako auzo asanblean, Rosa Negra taldean, mugimendu feministaren bueltan edo PAHn. Udaletxean hasi ginenean shock handiko unea bizi izan genuen bertan nola aritu ikasi arte”.
Els últims anys surto poc. Ho he dit moltes vegades, ho sé, però per si de cas. Avui he assistit a una sessió de bertsos. “Li desitjo molt”. Sí, per això he avisat que surto poc, suposo que vostès assisteixen a molts actes culturals, i que tenen més a comparar. Però... [+]
Udan izandako indarkeria kasuen gorakada batetik, eta hainbat gizonezkok mugimendu feministak antolaturiko ekitaldiak boikotatu dituztela bestetik, Bortziriak, Xareta, Azkain, Bertizarana, Malerreka eta Baztango mugimendu feministek, erakunde publikoen konpromiso irmoa exijitu... [+]
Baionan Loverdose eta Atharratzen Bekat’uros egin den bezala, Oztibarren (Nafarroa Beherea) Debrien Figurak feminismoaren eta transfeminismoaren inguruan antolatutako egunak arrakasta izan du.
Des del 24 d'octubre, Iñigo Errejón ha estat nomenat cap de fila de tots els mitjans de comunicació de l'Estat espanyol, i el seu nom ha estat usat fins a la data, a dreta i esquerra. Ha aconseguit un soroll mediàtic molt rar, i sembla que el ressò seguirà molt de temps. Ara... [+]