Dones, raça i classe
Angela Davis, en el seu llibre Les dones, la raça i la classe, desgrana la revolta contra les dones estatunidenques per la seva condició de negres i de classe obrera. El llibre inclou una entrevista de Lorea Agirre a Davis, on compara “els negres” amb “els bascos”; en el subtitulat per la centralitat del racisme i l'opressió lingüística al País Basc. Davis adverteix, no obstant això, que no es pot passar directament a l'altra la realitat d'un poble, sinó que cal tenir en compte les peculiaritats locals.
La connexió de la lluita per la llengua amb el feminisme i la lluita de classes té sentit. Més encara, vincular l'ecologisme, la justícia social, el caseriu, la inclusió i totes les lluites justes. I més enllà del sentit, contribueix al fet que ens situem millor i aportem noves dimensions.
Però si Ángela Davis va recórrer els carrers de Bilbao, veuria que hi havia negres, magrebins, llatinoamericans i més vagabunds. Com als Estats Units, que sofreixen el racisme, que pertanyen a les classes baixes, i hi ha dones que tot això augmenta. Això no nega que el basc que vol viure en basc no estigui derrotat; ajuda a identificar als membres de la barricada.
Fa 40 anys el basc estava totalment derrotat en tota Euskal Herria, avui dia, des de l'escola fins a ETB1, té els seus petits àmbits, més o menys grans depenent d'on siguis euskaldun. Cal tenir en compte les realitats locals, per això no són admissibles les que Patxi Mendiburu ha dit sobre el model D de Navarra: “És excloent, es lleven d'al mig als immigrants i als deficients mentals i es queden els guayas”. L'espanyol, per part seva, és universal, acollidor i integrador. Bah!
Això, una vegada passat el corazon, hauria de fer-nos pensar en el parany que ens han posat Espanya i França: ocultar i dominar el basc amb subvencions. El basc és possible, sempre que ho pages. No sols a Navarra i Iparralde, també en la CAB. Quants immigrants no coneixen el castellà tots els dies i en l'EPA estan aprenent gratuïtament? Quants fills i filles d'immigrants es destinen a les escoles i instituts del model A dient que “no poden aprendre basc”?
Els bascos blancs que volem viure en basc ens queixem –raonablement– que cada dia vivim en un sistema construït per a pujar-nos. Però no sofrim l'opressió de classe per ser euskaldunes, i cada vegada veig més embullades les reivindicacions d'antany, públic i universal, en les teranyines abocades per les institucions.
Hi ha mil fronts, però a l'espanyol i al francès no podem deixar de ser l'estatus de les llengües integradores i gratuïtes als ulls dels negres.
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
No vull que la meva filla es disfressi de gitana en els calderers. No vull que els nens gitanos de l'escola de la meva filla gaudeixin de gitanos en els calderers. Perquè ser gitano no és una disfressa. Perquè ser gitano no és una festa que se celebra una vegada a l'any,... [+]
Bidea pausoka egiten da, eta hasiak egina dirudiela ikasi nuen aspaldi xamar. Baina jendeak esaldi hori edukiz betetzen ere ikasi nahi du. Bakarrik ezer gutxi lor genezake, hasi orduko etsi, akaso. Sekulako jendetza biltzeak ere antolaketa zaildu eta ikusi beharrekoa gandutu... [+]
No va actuar correctament, calia prendre mesures, si no, no aprenem. Pel que sembla, no s'adonava de l'impacte del que havia fet, continuava normal, a vegades amb un aspecte més feliç que els que li envoltaven. A més, parla massa alt, això no li agrada a ningú. Com les... [+]
El Departament d'Educació no entén per què els treballadors del públic hem anat a la vaga. Pregunta al sindicat LAB. Aquest sindicat va signar un acord amb el Departament a l'abril de 2023. Dos anys més tard han anomenat a la vaga perquè, al contrari que en anteriors... [+]
Professor d'Història en homenatge a un ex company que acaba de jubilar-se. Bravo i més brau!
Les lleis educatives subratllen la importància de fomentar el pensament crític en l'alumnat. Però el claustre de professors, en un temps un espai de debat d'idees i contrast de... [+]
Mendebaldeko herrialdeetako demokrazia liberalak demokrazia minimalista baten itxura gero eta handiagoa du. Definizioaren muina litzateke hauteskunde bidezko gobernu aldaketak errespetatzen direla. Horren aldaera autoritarioari Levitsky eta Way politologoek autoritarismo... [+]
Mentre escrivia aquesta columna, he hagut de canviar el tema, perquè la meva atenció s'ha vist afectada pels aranzels de Trump. Necessitareu poques explicacions, és nou en tots els llocs, ha imposat als productes xinesos un 10% i als productes canadencs i mexicans un 25%. El... [+]
Euskadi irratian baineraren ordez dutxa jartzeko iragarkiak etxeko komunean obrak ya hastera animatzen duen kuña hori. Obra erraza, inbestitze txikia eta aldaketa handia iragartzen da. Komunetako sanitarioen joerak aldatu dira eta ahoz aho zabaldu da zeinen eroso eta... [+]
Greba ataritan jaso nuen zuen e-maila, posta pertsonalean. Hasieran, beste askok bezala, grebaren aurrean ze aukera ditugun jakinarazteko zela pentsatu nuen. Baina ez, grebaren aurkako mugimendu politiko eta komunikatiboa zen jasotako e-maila.
Aitortuko dizuet ahozabalik utzi... [+]
Aquest cap de setmana he estat pensant en la paraula 'estètica' i en una frase que deia un amic: “Aquest treball és estètic”. He estudiat l'etimologia de la paraula estètica, que sembla que el seu significat era percebre a través dels sentits en l'origen, i més tard es va... [+]
Aurreko egunean, Bilbon, lagun batekin elkartu nintzen Bira tabernan. Tar-tarrean ari ginen oso gustura eta esan nion: “Noski, Giputxia zarenez, kar-kar-kar”. Eta berak nabarmendu zuen ez zela gipuzkoarra. Nik ongi ulertu gabe, jarraitu nuen esaten, “A! ez?... [+]