El 3 de juny presentem la dinàmica Orain Presoak a Bilbao. Com heu acabat aquí donant la cara i per què?

F. Arrieta: Quan se'm van acostar per a informar-me de la iniciativa, em va semblar interessant de moment, per la gent i per la dinàmica que es podia generar en l'entorn. El que defensem no és nou per a mi, sempre ho he pensat, però la iniciativa em va empènyer ara a fer el pas d'expressar-me públicament.

S. Majarenas: Porto dos mesos al carrer i aquesta situació que cal solucionar m'angoixa. Quan em van oferir l'oportunitat de participar, vaig dir que sí, perquè em sento identificat i crec que per a fer els passos que cal donar en la nova fase, cal implicar la societat civil de forma àmplia. Necessitem el compromís de tota la societat, no d'uns pocs, i aquí estan unides les reivindicacions de tota la societat.

Diverses persones conegudes us heu sumat a la iniciativa. Recentment hem vist l'important paper de la societat civil en Ipar Euskal Herria en el desarmament d'ETA. Està en mans de la societat civil la lluita pels drets dels presos bascos?

S. Majarenas: En Lapurdi, Baixa Navarra i Zuberoa se'ns ha donat l'exemple de Crist, han fet un gran pas endavant. Aquí i ara, la clau de les presons no és nostra, però si la societat diu el que volem, amb clams clars, jo crec que es faran passos en aquesta direcció.

F. Arrieta: Tot és complementari. En el nostre cas, tinc clar que el procés és més important que la mobilització que estem organitzant. I dins del procés jo diferenciaria entre posar en marxa, empoderar i posar en marxa el que vostès diuen societat civil, d'una banda, i per un altre, posar aquest tema en l'agenda i difondre'l en la societat. Desgraciadament, per molts factors, el tema dels presos no està entre les primeres preocupacions de la societat basca i aquí hem de socialitzar. Els passos que puguin donar les institucions i els partits en aquest camí han d'anar en paral·lel. El que nosaltres fem és una labor d'escacs, i per a això la mobilització del 20 d'octubre serà important.

En la declaració feu quatre peticions. Algunes són velles veus, unes altres em van semblar més recents. La primera d'elles, que podria ser evident, és la fi de la dispersió dels presos.

F. Arrieta: En la legislació es va recollir com a mesura excepcional. Quant als drets humans, no hi ha per què fer-ho, i a més, les condicions que abans s'argumentaven tampoc les tenen per a justificar la situació. Demanem que s'acabi la dispersió, no perquè sigui el moment, perquè sempre ha estat el moment. Ara, a més, aquest argument de la lluita armada també ha desaparegut. És una opinió molt estesa en la societat basca i nosaltres també ens sumem a ella. Cal acabar.

S. Majarenas: No hi ha excusa. És un càstig afegit que s'aplica als familiars. Per a denunciar-ho, s'han creat dinàmiques com la dels nens amb motxilles. A més, com a pres és dur estar lluny, és dur veure el que han de sofrir els seus familiars.

Presos greument malalts. Literalment, dieu: “Abans de quedar uns dies de vida, els presos malalts tenen dret a ser atesos de manera adequada, aquí i ara”. Què voleu dir amb això?

S. Majarenas: Clar que han d'alliberar els presos malalts. Això també està dins de la legislació. La situació és greu, alguns han mort recentment a l'interior i a uns altres els queden pocs dies.

F. Arrieta: Qui i com decideix què són els pocs dies? El fet que s'arribi a aquest debat també és molt greu. Hem d'aliar-nos en la definició de l'ètica i els drets humans. Posem damunt de la taula la Humanitat i demanem que s'apliqui la legalitat.

També demanen que s'acabi la suma de les penes. Per al qual no sap massa sobre el tema, què està passant amb les sancions?

S. Majarenas: Quan compleixes una condemna en un Estat, en un altre Estat no et poden tornar a castigar pel mateix assumpte. En Hego Euskal Herria, il·lògicament, això és el que ocorre. Crec que és un dels pocs llocs que hi ha a Europa. Hi ha presos que han complert la seva condemna a França i quan són traslladats a Espanya tornen a ser castigats pel mateix delicte. El recurs contra la sentència del Suprem ja està posat en marxa a Estrasburg. Si donen la raó, sortirien al carrer un gran nombre de presos. I una altra vegada, dins de la legislació, perquè això és el que diu la llei.

F. Arrieta: Enfront d'una legislació excepcional, demanem l'aplicació d'una jurisprudència que hauria de ser unitària a Europa. No demanem gens rar, encara que per a alguns sembla que sí. Si Espanya complís amb la seva llei, faria un pas de gegant en una qüestió important que queda per resoldre en el conflicte d'Euskal Herria. Han d'abandonar la legislació d'excepció.

S'observa que les quatre reivindicacions tenen en comú exigir el cessament de l'aplicació de la legislació d'excepció. La quarta demanda és l'extinció del primer grau.

S. Majarenas: En l'Estat espanyol hi ha uns 50.000 presos, dels quals 300 estan en primer grau, i 180 són presos polítics bascos. Més de la meitat. La majoria dels presos polítics bascos es troben en primer grau. Les dades que vaig escoltar a Iñarritu l'altre dia em van semblar al·lucinants, no sabia que estava pres.

Què és estar en primer grau en la presó? Què significaria acabar-ho?

S. Majarenas: Les condicions de vida són molt més dures, estàs en aïllament. La llei diu que el primer grau s'aplica en casos excepcionals, per als presos de "mala conducta", quan es produeixen conflictes molt violents. Als presos polítics bascos no se'ls aplica així, sinó sistemàticament a tots. Això és molt perjudicial, ja que no es pot progressar de grau. En el segon grau, per exemple, es poden sol·licitar permisos i, com diu la llei, pot haver-hi una evolució cap al tercer pas. I una vegada aquí, podríem començar a parlar d'altres mesures. En el meu cas particular, estava en el primer grau, i després, quan ens van portar al pis d'Alcobendas (Madrid), em van portar en el segon grau, aquí hi ha més flexibilitat. En el camí cap a la convivència, en el camí cap a la tornada a casa dels presos, ha d'haver-hi un canvi de grau.

És impensable que es parli dels drets humans i que els presos estiguin en aïllament durant 20 anys, en un lloc molt menor, amb moltes hores menys de pati.

Ara en la llista d'adhesions a la campanya Presos es troben dos ex edils del PSE i del PSN. Plantejar des del pla humanitari les peticions relacionades amb els presos, i no des del polític, contribueix a estendre les adhesions?

F. Arrieta: Hauria d'haver-la. Són plans diferents. El treball que es pot fer amb la societat i amb la societat és un. Ara ens hem reunit alguns per a dedicar-nos a això, i tant de bo estiguéssim més lligats. Això també ha de ser secundat per altres processos. Aquest acord en el Parlament Basc, les paraules del president del Govern espanyol, Sánchez... van en la bona direcció, veurem fins a on arriben. A nivell polític això tindrà un camí, i a nivell social hem d'intentar obrir-lo.

Des que el president del Govern espanyol s'ha canviat, els moviments estan en marxa. Quina olor?

F. Arrieta: Esperançat. Jo moltes vegades vaig dir que si algun dia s'acostés als presos hauria de ser amb un govern conservador, perquè el pp és molt pitjor en l'oposició que en el govern. Això ja no pot passar. El Govern sembla que té voluntat de fer passos. La prudència serà necessària i caldrà veure quina actitud adopta el pàg. Sémper va dir en alguna ocasió que estarien disposats a fer passos, però el pp ara està en pugna de discursos amb Ciutadans.

S. Majarenas: Cal passar de les paraules als fets. Em fa por pensar que és electoralista. Ho ha fet públic i aquestes notícies han cobrat importància entre la gent. S'està preparant el camí. Grande-Marlaska ha dit en més d'una ocasió que “no s'aixequin les pólvores amb aquest tema”. Els veig amb prudència. Cal no oblidar que parlem de les persones que estan dins i d'un ampli entorn. Tota l'esperança que s'ha venut i que no s'ha complert se m'ha fet molt dura durant anys.

El 20 d'octubre esteu organitzant una manifestació. Vostès li han anomenat “la major manifestació mai realitzada en aquest país”...

F. Arrieta: Ja he dit abans, la grandària no és tan important, sinó el camí. Si som capaços d'activar a les persones i sectors que no s'han activat fins ara quan arribem a la manifestació de Bilbao, aquest serà el resultat més bonic. Després, per als 40.000, els 60.000 o els 100.000 que estan en la manifestació, no és tan important.

S. Majarenas: Crec que volem dir gran fins i tot en amplitud.

F. Arrieta: És a dir, hem de fer força en la pluralitat. Per descomptat, vull que sigui massiva, que les meves paraules no serveixin per a la desmobilització.

S. Majarenas: Ara en la dinàmica Presos diem que ha arribat el moment de deslligar el nus, que ja fa temps que el necessitava. Ara és el moment en el qual tots ens sumem i diguem en veu alta. Ho necessitem per a convertir-nos en un poble sa. Altres coses també, però això també.