La xerrada de Petra Elser ha estat penjada en Youtube per l'associació organitzadora de la iniciativa Euskara Ari Du d'Hernani. Hem portat aquí un resum de la conferència.

Un espai comú, és a dir, un espai en el qual tots ens unim

Parlaré de tres àmbits: l'àmbit comú, el dels bascos i el dels immigrants. Comencem pel primer. Diré tres coses a mode de punt de partida. U: Es pot canviar encara que tingui 60 anys o 80 anys. Podem canviar tota la vida. Dos: La societat també pot canviar. Tres: Hem de pensar en com construir una comunitat euskaldun. Hem de fer una representació de la societat que volem. Com volem estar dins de cinc anys? Que la comunitat basca no sigui una petita comunitat dins de la societat envoltada d'una gran comunitat en castellà.

L'àmbit dels bascos

Hem de tenir en compte les següents característiques en relació amb l'àmbit dels bascos.

• Es diu que és una comunitat tancada, s'ha tancat per a protegir la seva, és habitual utilitzar “nosaltres” i “ells”. En el meu treball sento molt: ells s'ajunten molt, ells porten mocador, ells sempre van a la mesquita... La gent parla des de la por i des de l'estranyesa, des de la distància.Encara que els “immigrants” i els “autòctons” conviuen en el mateix carrer, els col·loquem en el centre de “nosaltres” i en la perifèria.

• Els estrangers són aplaudits per parlar en basc: “Mohamed, nascut a Casablanca, parla basca molt bé”. No diríem: “Malgrat néixer a Casablanca, Mohamed fa bé en castellà”, no? És normal que es faci en castellà, no en basc. Ho tractem com un idioma especial.

• Els fills aprendran. I els seus pares? Viuran entre 40 i 60 o més anys i ells no aprendran? No té lògica. Per exemple, les dones sud-americanes venen deixant als seus fills al país d'origen, però pot ser que durant deu anys treballin aquí.No aprendran basc?

• L'aprenentatge de l'idioma se cedeix a l'acadèmia, als euskaltegis. Aprendràs en un altre lloc que al carrer i després quan vinguis a mi parlarem en basc. La societat no es fa responsable del procés d'aprenentatge, ajuda a parlar en basca, parla a poc a poc... No, els experts li ensenyaran l'idioma.

Zona d'immigrants

Ens referim als nascuts en els anys 1960-1970, així com als quals venen en l'actualitat. Faré una observació. Venen amb molt de pes psicològic, venen de l'estranger, espantats, angoixats, amb moltes necessitats... En aquest sentit, aquest camp no es pot equiparar amb el dels euskaldunes. Dit això, cal subratllar que qui parla en castellà amb qui vol viure en basca renúncia als drets lingüístics de l'altre, sigui empleat de l'administració, metge o el que li ha preguntat l'hora al carrer. Pot ser que el nouvingut no sàpiga que aquí es parlen dues llengües, però una vegada que se sap això, es poden donar moltes raons per a no parlar en basca. No obstant això, els drets lingüístics estan sent negats.

Alguns tenen un discurs a favor del basc durant tota la seva vida, sense canviar res. La gent sap el que és políticament correcte i diu: “M'agradaria saber!”, “Quina pena, no sé!”. També hi ha uns altres: “no m'interessa el basc”, “parla'm en castellà”...

“Els d'aquí no aprenen”. Aquest discurs el tenen tant els immigrants com els altres. Si això és cert, la pregunta és: Qui és d'aquí? Si reunim 100 senegalesos que saben basc i fem jornades sobre les condicions dels venedors de carrer, qui és d'aquí? Han vingut del Senegal i parlen en basc.

I per a acabar amb aquesta secció, crec que els bascos i les basques de fora tenim responsabilitat.Les persones que tenen un determinat nivell de basc, les que jo conec, són les parelles dels bascos. Aquestes parelles poden jugar un paper molt important per a situar-se en el que hem anomenat un espai comú.

L'Islam també és en basc

I ara com farem els canvis perquè els uns i els altres ens unim en l'espai comú? Tots dos haurem de fer l'esforç, si no es mantindrà el discurs “gu-hura”. Per exemple, alguns han fet l'esforç, han anat a l'euskaltegi i han après basc. Els pakistanesos o marroquins parlen en basc en el poliesportiu o al carrer, però els seus amics no han canviat, es manté “tu aquí i jo aquí”. El president de la mesquita de Tolosa em va dir que creia que aprenent basca se li obririen les portes, però que no li havia ocorregut així.

Per tant, quines són les meves propostes per a superar el discurs “gu-hura”? Em sembla molt important obrir un espai semi-públic-privat. Parlo de menjars i sopars, de sortides a la muntanya, de reunions i excursions dels pares de l'escola, de festes del barri. Hauríem de fer un esforç per a convidar a aquesta mena d'espais als quals vinguin d'altres països. No em refereixo als actes d'un dia, és a dir, al fet que els africans del barri toquen el tambor en les festes. Pot ser que aquests africans hagin d'assistir a les reunions per a organitzar les festes del barri i assistir al sopar de la reunió.

És important visibilitzar als estrangers, especialment als estrangers bascos. Que no parlin de basc ni de migracions, que parlin d'altres coses. El basc ha d'entendre que l'islam també està en basc, i si l'immigrant veu que una de les seves zones està en basca, serà més fàcil imaginar la zona comuna en la qual tots parlarem en basc. No pensarà: “Aquests són bascos i en el nostre àmbit tornem a parlar en castellà”.

Hem de fer visible el valor del nivell lingüístic. Cal posar en valor que el servidor o el cuidador de la persona major sàpiga dir quatre coses en basca. Alguns estan aprenent basc al carrer sense anar a l'euskaltegi i això és un assoliment tremend.

Vaig aprendre a Catalunya que els pobles d'Europa mai més seran blancs, seran de tots els colors i procedències. Cadascun portarà el seu idioma i l'usarà a casa. Es tracta que la llengua que ens unirà a tots sigui el basc.