Va treballar com a professor i modista als Estats Units, però en 1867 va perdre al seu marit i als seus fills per culpa de la febre groga i a partir de llavors va treballar en la defensa dels drets dels treballadors, especialment dels miners: va organitzar vagues i va ser, entre altres, un dels fundadors de l'Organització Mundial de Treballadors Industrials. En els últims anys també va guanyar el sobrenom d'àvia de tots els agitadors. Però no va defensar a tots els agitadors. El sufragista, per exemple, s'oposava més a l'accent del moviment sufragista que al dret de les dones a votar. Ho considerava una qüestió de dones de classe alta i temia que el dret al vot cobrís els problemes econòmics de les treballadores. “Els plutócratas han organitzat a les seves esposes”, afirmava, “les tenen entretingudes amb el sufragi”.
Domitila Barris Chungara (1937-2012) és una boliviana que va néixer i va créixer en la mina Segle XX. El seu marit, un miner, va començar a lluitar pels drets dels miners a través de la seva mà. Entre altres coses, va iniciar una vaga de fam en el Nadal de 1977 que culminaria amb la dictadura militar del general Hugo Banzer, al costat d'altres quatre dones mineres. Fugit de la persecució governamental, el seu pare li va lliurar diversos llibres sobre marxisme i llavors es va adonar que el que pensava estava escrit allí.
A Euskadi, el marit de Dolores Ibarruri (1895-1989) també era miner.El que fora secretari general del Partit Comunista d'Espanya, va usar per primera vegada el pseudònim Passionera en 1918 per a signar l'article titulat El miner biscaí (miner biscaí). Ibarruri, nascut en les mines de Gallarta en Abanto-Zierbena, és el Museu de la Mineria del País Basc. Durant aquests dies, i fins al 31 de juliol, es pot visitar l'exposició titulada Lideratges femenins a les comarques mineres. A més dels tres citats, la mostra recull les trajectòries d'altres set dones que van assumir els rols de lideratge en les zones mineres.
Segons Rubén Vega, historiador de la Universitat d'Oviedo i comissari de l'exposició, “es van anar construint des de l'acció, i no al revés, el seu perfil ideològic”. A més, en un espai tradicionalment masculí, “en el món de les mines plenes de testosterona”, es van encarregar dels homes, aconseguint rols rellevants, però partint del rol de “mares i esposes”, subordinat a les dones. No es consideraven feministes ni s'inclourien definicions concretes de militant feminista, “però si eren de facto, perquè van aconseguir fer front a aquest rol subordinat”.
Goldatz talde feministak antolatua, ortziralean, urtarrilaren 3an, Jantzari dokumentala proiektatuko dute Beralandetan (17:30ean) eta biharamunean, urtarrilaren 4an, Berako bestetako tradizioak aztergai izanen dituzte Maggie Bullen antropologoarekin leku berean (10:30).
Ander Magallon, Mikel Irure eta Xabier Jauregi Metropoli Forala saioan egon dira maskulinitate berrien inguruan mintzatzen.
Quan el sistema colonial capitalista heteropatriarcal es qüestiona i lluita, ataca sense pietat. Utilitzant totes les eines al seu abast per a enfortir, enfortir i consolidar el poder institucional, els mitjans, la justícia, la llengua, la cultura, la violència...
A Suïssa,... [+]