Som cossos públics en la plaça. Ens hem convertit en un cos públic sobre l'escenari i sota l'escenari. Les nostres veus han fet discursos. Ara som espectaculars i això ens fa sospitosos. Ara i aquí som bertsolaris perquè els que ens van precedir ens van obrir el camí i ens van convidar a caminar amb ells. Encara que pensem en mil i una vegades per què continuem cantant bertsos. I pensant, som també ments que pensen, que reflexionen, investiguen i qüestionen. riem a nosaltres mateixos, estimem l'humor si no utilitzem la verticalitat de l'humor per a derrotar a ningú més. Ens agrada cantar amb els nostres amics, som un grup, i per això, a vegades, ens cansem de sostenir la bandera de tots en una sola cadira. Per això i en contra d'això, som contradiccions que ens endinsem en la selva salvatge. Som dones* bertsolaris, bertsolaris i dones*, disposades a donar una visió feminista del bertsolarismo. No volem continuar sent casualitat.

Malgrat l'intent, no puc portar a aquest article totes les idees que compartim en el curs Bertsolaritza des del punt de vista de gènere, ja que va ser tan rica com intensa l'experiència que compartim durant dos dies. No és casualitat que s'organitzi dins dels cursos d'estiu de la UEU i comenci a omplir les places ràpidament. De fet, les dones* bertsolaris porten molt temps parlant sobre aquest tema, segons ens han explicat en la taula rodona Kristina Mardaras, Arantzazu Loidi i Estitxu Arozena des que van prendre la plaça. Després de les actuacions de bertsolaris, en les llargues entrevistes en el cotxe de tornada a casa, en les trobades entre Askizu i Artaunsoro i en les bertso eskolas d'apoderament, ha sortit al carrer en família. Més que un curs, la sala de Katakrak ha estat una plaça oberta perquè la comunitat del micromón del bertso pugui plantejar els seus dubtes i discursos i plantejar noves preguntes.

Per a arrodonir els dos dies, Saioa Alkaiza, Nerea Elustondo, Mirin Amuriza i Maider Arregi ens van oferir un bertso dirigit a tots els públics, acompanyats dels temes de Danele Sarriugarte i de la música de Gari Otamendi i Ixak Arruti. Fa falta molta causalitat perquè quatre dones* comparteixin el mateix escenari, i els quatre bertsolaris van aprofitar l'ocasió per a cantar amb humor i profunditat aquesta causalitat. Van començar a pensar en com han arribat fins aquí i van treure a la cançó temis que mai els havien posat, perquè cadascun rigués i fes una crítica fina. Tampoc van faltar temes d'actualitat com les pors dels pares als possibles atacs en festes o el cas del ramat. Però la tarda s'acostava i, després de dos dies d'agitació mental, tant el públic com els bertsolaris necessitaven humor. Les contradiccions van aparèixer impúdiques davant el micro: el sofriment emocional en el sindicat després del 8 de març, les crítiques de la quadrilla a la mutilació d'un amic, les relacions entre la filla feminista i la mare recentment divorciada, l'homenatge als bertsolaris mediocres, els dubtes dels bolleros. Contradient-se, l'oient va esclatar en riallades. I per a acabar, la reivindicació: ens agradaria canviar tot això.