Encara que no ho hagis rebut de casa, per què vas decidir estudiar l'idioma al teu gust?

Diverses raons em van impulsar a decidir-me a estudiar. No obstant això, el més important és que soc maseual. No obstant això, la llengua es va perdre en la família durant la generació de la meva avieta i, per això, aprendre nahuatl em permet recuperar la meva història familiar i la meva identitat. Després de tot, jo vull que els meus pensaments i els meus cors maseucos tornin a bategar.

Fins ara has estat professor, però ara seràs assessor per al desenvolupament de la llengua. Amb quin ànim has començat el nou treball?

Fins ara, he estat professor, però aquest treball ha estat molt relacionat amb l'enfortiment i la revitalització de les llengües nahuatl i tutunaku. Sempre he intentat elaborar propostes petites i col·lectives per a garantir el futur d'aquestes llengües. Per això, també tindré en compte l'après anteriorment per a abordar aquest nou repte. A més, m'acompanyarà l'après en la formació que he rebut a través d'Emun [Cooperativa que treballa el basc i la innovació social]. Per tant, la meva intenció és continuar amb el treball anterior, és a dir, fer aportacions a les nostres llengües, encara que en aquesta ocasió ho faci des d'altres àmbits.

Vostè és de Cuetzalango, de l'estat mexicà de Pobla. I vostè forma part de la cooperativa de moviment Tosepan. Com explicaries breument el que és Tosepan?

Podria començar a aportar dades: Tosepan és actualment la unió de vuit cooperatives, amb 430 cooperatives locals i 36.000 famílies, dedicades a la producció, l'estalvi, l'educació, la salut, el turisme, l'habitatge i la defensa de la nostra terra. Però no podria explicar què és realment Tosepan. I és que Tosepan és molt més que això.

Tosepan és també l'espai o el moviment que, després de molta feina i esforç, ha creat i complert somnis col·lectius. Les nostres mares i pares van somiar i van aconseguir el que semblava impossible. Per això, nosaltres també vam aprendre a somiar i a treballar intensament i amb esforç per a poder materialitzar aquests somnis i nous somnis. El projecte lingüístic, per tant, és un somni, un somni que se suma a altres somnis, un somni que se suma a la defensa de les nostres emancipacions massives.

Els plans de revitalització voluntària es posaran en marxa en tres centres de treball a l'interior de Tosepan. Com li diries a un basc el que penses fer en aquestes tres zones?

Dins de Tosepan estem posant en marxa tot el projecte lingüístic i un dels eixos d'aquest projecte és el corresponent al treball. Per a treballar aquest eix, juntament amb alguns companys d'Emaús i Garabide, hem començat a treballar en tres centres de treball, com a projecte pilot. En cada zona es va realitzar un diagnòstic sobre les llengües. Aquest diagnòstic ha donat resultats similars quant a motivacions, però no quant a capacitats i usos. En aquestes àrees s'han produït importants diferències.

Per tant, cada espai té les seves pròpies característiques. En les tres hem posat l'objectiu general d'enfortir i revitalitzar la nostra llengua en els centres de treball. Però hem d'adaptar-nos a les característiques de cada zona, aquestes característiques les hem de tenir en compte a l'hora de fer el treball. Devem, per tant, adaptar els objectius i accions a les característiques de cada centre de treball.

Seràs la primera persona que treballaràs com a consultora en plans de revitalització de centres de treball fora d'Euskal Herria. Quins reptes i fortaleses té per a iniciar el seu treball?

És un repte molt gran. Fora d'Euskal Herria mai s'ha provat un projecte d'aquest tipus, però ens fa falta començar a caminar, encara que ningú ens hagi descarrilat abans que nosaltres. Això també té una gran responsabilitat en mi, però estic segur que l'aconseguirem. I és que aquest treball no pot ser realitzat per una sola persona, és un treball col·lectiu i en aquesta col·lectivitat està la veritable força.

Què tenim els bascos per a aprendre de les vostres experiències?

No sé què teniu per a aprendre. No obstant això, crec que hem de continuar compartint. Tenim grans diferències, geogràfiques, culturals i lingüístiques, entre altres, però estem en la mateixa lluita: la de recuperar i enfortir les nostres llengües.