Va desenvolupar la teoria de les “matemàtiques de la història”. Oswald Spengler i Arnold J. En línia amb la mentalitat de Toynbee, va reivindicar el caràcter cíclic de les civilitzacions, però va proporcionar una major precisió matemàtica a aquesta idea. En 1951 va sintetitzar la seva teoria en La matemàtica de la història, però va escriure un total de 23 volums sobre el tema, una obra que encara no havia acabat quan va morir.
Segons càlculs de Deulofeu, les civilitzacions tenen una durada aproximada de 5.100 anys i estaven dividides en tres períodes de 1.700 anys. Els imperis tenen una durada mitjana de 550 anys. A més d'aquests cicles generals, per descomptat, va fer càlculs més detallats, la qual cosa el va ajudar a fer algunes previsions sobre el que succeiria en el futur.
Però els acadèmics contemporanis no ho van considerar un investigador seriós. El net de Deulofeu Juli Gutiérrez ha estat un dels pocs que fins ara ha reivindicat l'obra del seu avi i ell explica com Deulofeu va enviar un exemplar del seu primer llibre a l'historiador Jaume Vicens Vives. L'historiador va menysprear el treball de Deulofeu i li va dir que tornés a la farmàcia. “Aquest ostracisme li va fer molt de mal”, diu Gutiérrez, i afegeix que va decidir estudiar el grau d'història “per a poder discutir alhora amb els historiadors”.
Més tard es complirien algunes de les previsions d'Alexandre Deulefeu. Va inventar quan es dissoldria la Unió Soviètica, com es fragmentaria Iugoslàvia, o que Alemanya es tornaria a unir i a reforçar. Però fins i tot després de la seva mort, pocs experts li van reconèixer el mèrit. Un d'ells és l'historiador Enric Pujol. “En l'àmbit acadèmic s'infravaloren les teories cícliques. Es valora el treball empíric, no el treball filosòfic. La producció intel·lectual de Deulofeu és molt interessant i mereix un lloc en la filosofia de la història. Si es compleixen les previsions que va fer és el menys possible”.
Però per última vegada una previsió de l'apotecari ha despertat l'interès de molts i per a ells complir el que va dir Deulofeu no és això de menys. L'Imperi Espanyol –així ho cridava– ocuparà un cicle de cinc segles i mig en 2029 i els pobles que el componen seran llavors lliures.
Per tant, si ens atenim a la teoria de l'apotecari de Figueres, no sols depèn de nosaltres, sinó també de les matemàtiques.
Tren geltoki bateko nasa, bi lagun eta besarkada bat. Besarkada hori izoztuta geratuko da hurrengoan elkartu arte. Ni etxera itzuliko naiz, bera hor geratuko da. Han geratuko da aske izanda ere injustiziak harrapatu nahi gaituelako sentimendu mingarria ere. Jesús... [+]