Llegint la biografia de Kilian Jornet feia dos o tres anys, en una prova que en un instant va portar el seu cos fins al límit i el límit, i que estava a punt de rendir-se, va exposar els seus pensaments íntims: “Haig d'acabar per la meva família” –estaven esperant en l'arribada–. La meva primera reflexió: “Però, què t'ha demanat la teva família? De qui és aquesta necessitat? Què és el que cal demostrar exactament?”. Quina impressió em van causar aquelles paraules! Ha de veure amb la necessitat de confondre a la família en els assoliments esportius propis. Obriré el meló.

En primer lloc, no negaré que en els èxits que obtenim en les nostres vides influeix la família del nostre entorn, d'una manera o una altra, mostrant el seu suport i suport. No obstant això, en quina mesura cal atribuir aquests assoliments a la família? És més, per què sentim la necessitat d'expressar públicament aquesta vivència? I per què aquest aflorament està més normalitzat i assumit que en qualsevol altre àmbit esportiu?

En els últims actes d'acolliment, homenatge o reconeixement a diferents esportistes, hem vist a molts envoltats de famílies. Si comparem el cas dels esportistes professionals amb qualsevol altre lloc de treball, no ens semblaria normal que en el moment de la jubilació tota la família acudeixi a la celebració. O sí? I seria l'orgull de la nostra família el mateix? O no? És possible que només en el cas dels esportistes la família faci un esforç real que mereix un reconeixement públic?

I quan l'esportista tria la manera d'explicar a la família? Per exemple, guanyar un campionat, agafar als nens en braços i posar-los entre les mirades i els crits de milers de persones. Per aquest motiu diversos esportistes han estat multats. O la necessitat o el costum de fer els últims metres d'una carrera amb el fill o la filla en braços? Quin és el significat d'aquesta imatge? El nen és un trofeu? S'està projectant l'orgull personal en els nens? Desitjo compartir un moment d'alegria amb la família? Expressar públicament que el pare o la mare estan compromesos? Les dificultats de ser esportista i pare o mare són una manera de celebrar els assoliments combinats amb l'esforç? Tots junts? Cap?

El desig de preservar la imatge dels nens, la seva intimitat i la seva privacitat en la societat actual s'enfronta en les xarxes socials a una permanent exposició pública de la pròpia vida. Llavors, què és el que ens porta a l'esport a explicar comportaments que no es manifesten en altres àmbits? Per què aplicar un criteri diferent? Estem barrejant conceptes de model i heroi? Quina és la raó per la qual apareix o es mostra la família en els seus assoliments esportius?