Han passat 577 dies des que la jutge de l'Audiència Nacional Carmen Lamela vinculés l'incident amb el "terrorisme" i empresonés a Adur Ramírez d'Alda, Jokin Unamuno i Oihan Arnanz, entre altres. Lamela va argumentar que "si es posa en llibertat no es pot assegurar que no es cometi atemptat o altres delictes contra els béns jurídics de les víctimes".

Es compleixen 60 dies des que 50.000 persones es van reunir en Pamplona/Iruña per a demanar la llibertat dels detinguts.

Han transcorregut dotze dies des que es va tenir coneixement de la sentència de l'Audiència Nacional en Alsasua. 1 penal de l'Audiència Nacional de Madrid El jurat de la secció no va apreciar en la baralla cap delicte de terrorisme, ni que els acusats tinguin "relació o participació amb ETA". No obstant això, malgrat haver descartat delictes de terrorisme, els vuit joves van ser condemnats a un total de 79 anys de presó per delictes com a "danys, desordres públics i amenaces" i "atemptat contra l'autoritat". Només han passat set dies des que el matí del 5 de juny la Guàrdia Civil es va fer amb la localitat i va portar a la presó a Jon Ander Cob, Aratz Urrizola, Iñaki Abad i Julen Goikoetxea.

Una vegada més, el cop va ser espantós. Familiars i amics dels joves, convençuts que després del judici podien agafar forces i seguir amb l'ànim suficient per a seguir endavant. L'acusació, no obstant això, no permet ara com ara la calma, i va provocar una tempesta en vespres de la manifestació: A través de la premsa es va saber que la Fiscalia tenia intenció de recórrer la sentència per “delictes de terrorisme”. El fiscal de l'Audiència Nacional José Perals va sol·licitar una pena d'entre 12 i 62 anys de presó per un presumpte delicte de "lesions i amenaces terroristes". Al cop, ningú sabia que tres dies més tard Pamplona es convertiria en el centre de la respiració solidària.

Els pares al capdavant, el poble cos

"Aquí hi ha gent que mai ha acudit a una manifestació. Tots estem. Això és una injustícia tremenda”, diu un jove que gairebé no pot caminar al llarg de la multitud que envolta el camp de futbol Sadar de Pamplona. La pancarta “Això no és justícia” i les imatges dels seus fills i filles han encapçalat la manifestació els Pares d'Altsasu/Alsasua, seguit d'una multitud de persones procedents de tota Euskal Herria, Catalunya i altres llocs de l'Estat espanyol. Els organitzadors han comptabilitzat més de 80.000 persones, una de les manifestacions més multitudinàries que ha rebut Navarresa en la història d'aquest esport.

Que defensi la justícia de la seva filla, política, relativa o diversitat d'opinions que justifiquin el problema dels nostres fills i filles. Ahir més de 80 000 persones ens vam unir reclamant JUSTÍCIA. #Altsasukoak ASKE pic.twitter.com/2n6ofubmse

— Altsasu gurasoak (@altsasugurasoak) 17 de juny de 2018

L'àmplia avinguda de Saragossa, els 2,5 quilòmetres de la manifestació curta, Txiki Pamplona, ha quedat en una estreta. Al llarg de tot el recorregut s'han sentit crits de “Altsasukoak aske”, “Hau ez dona justizia” i aplaudiments. Mikel Markez, Esti, “El Drogues” i Jon Maia van cantar la cançó “Altsasu Aurrera” i des dels altaveus han escoltat “el millor del pitjor” els manifestants que no han arribat a l'acte de la Plaça de la Llibertat, després de la seqüela de Jon Maia ha entonat un “petó en les ferides”. L'acte ha finalitzat amb un missatge gegantesc “eskerrik asko” sobre l'escenari per part dels familiars dels joves, que han sentit l'afecte i el suport del poble. Aquesta pancarta, presa amb tres pals, ha sortit en sentit contrari a la manifestació, passant per sobre del cap de la multitud, provocant un emotiu aplaudiment de milers de persones que no han arribat a l'acte de clausura.

L'endemà de la manifestació, diversos periòdics han recollit en portada la foto de Pamplona/Iruña. En les xarxes socials també s'han commemorat milers de missatges i en els autobusos de tornada també s'ha notat la força que han pres els organitzadors.

Muntatge de quatre potes

“Una vegada més ens han canviat el recorregut de la manifestació”, ha dit Eneko Mendiluze a Aritz Leoz, mancant tres dies per a la mobilització. Els dos arrestats són membres de la plataforma Aske i companys d'Iñaki Abad, detingut en la presó d'Alsasua. Diuen que estan cansats, com en l'últim any i mig. No obstant això, s'han acomiadat amb un somriure i diuen que els sobren les forces. “A mi això m'ha canviat la vida de dalt a baix –explica Leoz–. Abans que es produïssin les detencions, alguns del poble comencem a treballar. Aquesta ha estat la meva prioritat en els dos últims anys. L'oci s'ha convertit en un luxe”. Com s'ha reivindicat al llarg de tot el procés, diuen que el cas és una “venjança” i que el muntatge policial és l'única pota d'una taula: “Situem el muntatge en quatre paràmetres: jurídic, polític, policial i mediàtic”. El muntatge mediàtic és "imprescindible" per a crear i alimentar el discurs de l'acusació, i diversos mitjans de comunicació han "construït i impulsat" el relat, segons dues persones.

“Per a mi la sentència és molt significativa, ja que marca un punt d'inflexió. S'observa que algunes forces de l'Estat volen continuar amb la dinàmica de fa uns anys, mantenint l'estructura.Aquesta sentència obre altres vies per a l'actuació de l'Estat: si es dona un altre cas similar, tindran com a model el d'Altsasu”, ha assenyalat Leoz. Va assentir Mendiluze, sense poder ocultar la ràbia que li causa el tema: “Hem sentit que els nostres amics han estat segrestats per la força”. Els sembla que estan en una pel·lícula de ciència-ficció, i creuen que les detencions a principis de mes confirmen el xoc entre la realitat i la ficció.

“Van buscar fer-li mal. Ho passem molt malament, i va ser terrible el que sofrim al poble des del dia anterior. La policia es movia pel poble, en qualsevol cantonada, hi havia gravacions i es notava que una cosa estranya anava a succeir. Tanmateix, no volíem crear l'alarma, ja que a vegades busquen això, buscar el conflicte. Hem demostrat la capacitat d'evitar-ho”, ha assenyalat Leoz. Recorda el cas d'Iñaki Abad: “Veure com es va acostar amb una dignitat tremenda a la Guàrdia Civil, encara que la seva excusa era el perill de fugir. I mireu el perill! Sabent que ell no ha fet res, que les acusacions són meres mentides, i que els acusadors són mentiders, va marxar amb tota dignitat i va ser detingut. Per a mi aquesta imatge s'ha convertit en un símbol d'aquest matí”.

“Vivim l'escena dels anys 90 en el moment de les detencions”, diu Bel Pozueta sobre els quatre joves que fins fa poc estaven lliures. El seu fill, Adur Ramírez d'Alda, porta disset mesos en la presó de Soto del Real i el cas dels joves d'Alsasua s'ha convertit en el centre de la seva vida: “Des que m'aixeco fins que torno a ficar-me al llit, ho tinc tot el temps al cap. A més, el nostre compromís amb la comunicació, l'intercanvi i la lluita ha estat total”. Igone Goikoetxea li mira amb complicitat, sabent el que Pozueta està vivint: “L'assumpte s'ha convertit en part de la nostra vida. Vivim poc en aquest moment. Però com amb les coses dolentes, com amb el càncer, és la teva vida i has de seguir endavant. A casa ja no tenim converses normals, pensem tot per a ajudar a Jokin”. Es tracta de la mare de Jokin Unamuno, empresonat a la presó d'Estremera (França). Quan han estat amb Argia, Unamuno i Ramírez d'Alda porten 577 dies a la presó preventiva al costat d'Oihan Arnanz.

Les dues cares de la moneda

L'Audiència Nacional espanyola va donar a conèixer la sentència el passat 1 de juny, poc més d'un mes després que conclogués el judici. Els alsasuarras Aritz Leoz i Eneko Mendiluze no esperaven aquestes peticions de sanció: “Estàvem esperançats perquè vam veure d'una manera molt evident que el judici no tenia sentit. La sensació de tots era que el seu muntatge estava escrit de principi a fi en un guió. Amb la sentència es va constatar que en aquest cas la justícia no s'ha aprehès en absolut. Aquest dia, molta gent va plorar en Altsasu”. No obstant això, la sospita de Pozueta i Goikoetxea era diferent. Els càstigs els hi esperaven. És més, saben “el que és l'Audiència Nacional”, i no els sorprenen les sentències contra els seus fills, perquè tenen “més proclames polítiques” que altres acusats.

“Dèiem després del judici: hem guanyat judicialment, però els nostres advocats ens van advertir que l'Audiència Nacional no és només judicial, sinó també política. L'objectiu és garantir el control, la venjança i la intangibilitat de la Guàrdia Civil”, ha assenyalat Bel Pozueta. Goikoetxea ha assenyalat que la resta de pares i mares "potser" van rebre la sentència per sorpresa, ja que tant el grup de pares d'Altsasu com el dels acusats formen part d'ell. Malgrat la seva diferent naturalesa, comparteixen les raons i l'objectiu de lluitar: “Això és traumàtic per complet. Si et fiquen en la presó per una militància, ja saps que pot passar. Això és completament diferent: et segresten i et roben la vida, tant als joves com als familiars”.

El millor per al pitjor

Igone Goikoetxea es va donar a conèixer el dia en què la sentència, per la qual es va condemnar a dotze anys de presó al seu fill, es va imposar amb normalitat: “Sempre ens donen una mica més de dolor”. No obstant això, Jokin Unamuno li va enviar un altre missatge per telèfon. Li va dir a la seva mare que, si se li desqualifica com a terrorisme, “hauria d'estar content”, i que a partir d'aquí no podia ser pitjor. Diu que el seu fill està fort, amb la força d'agarrar-se al que ve. En la presó d'Estremera coneix a presos que no reben visites ni auxilis i que sobreviuen sense cap mena de suport. Jokin Unamuno li va comptar a la seva mare que, a diferència d'ells, senten el suport de tot un poble. “Encara que sigui tard, recullen fotos de manifestacions i missatges de solidaritat en la presó”, explica Goikoetxea. Els quatre detinguts el passat 5 de juny també han portat a les cel·les la seva solidaritat des del carrer, com la manifestació del 14 d'abril.

El seu fill li va posar a Goikoetxea un exercici pràctic: “Fes una taula amb les coses bones i dolentes que ha portat tot això”. A pesar que el fet que el seu fill sigui presoner “li causa més dolor que res”, Goikoetxea ha destacat el suport rebut, la solidaritat i les forces de lluita: “Estem envoltats de gent meravellosa”. A pesar que els mitjans sensacionalistes volen vendre que Alsasua està dividida en dos, la realitat és una altra. “El poble està més unit que mai”, diu Bel Pozueta, conscient del difícil que ha estat el camí recorregut. En aquest sentit, han recordat que a les manifestacions, concentracions i diferents iniciatives que organitzen acudeixen ciutadans d'ideologies diferents, que no sols reben suport emocional, sinó que també ho fan de forma sostinguda. Davant això, només tenen paraules d'agraïment i un clar clam: “Deixa't Altsasu en pau!”.