No soc expert en psicologia, però sé que normalitzar les injustícies i la violència és un mecanisme de protecció individual. Podem ser d'esquerres i compromesos, no obstant això, tindrem la “necessitat” de normalitzar alguna violència. Gaza, Nicaragua, no t'oblidis de Síria. Els joves d'Alsasua, Valtonic, El ramat, Helena Maleno, proactiva Open Arms, Mami Mbaye, els treballadors que recullen maduixes a Huelva. La fotògrafa mexicana María del Sol Cruz Jarquín ha estat assassinada en el seu domicili de Mèxic mentre s'informava de la campanya electoral. En record de Marielle Franco. El nostre cor no pot suportar tanta ràbia i tant de dolor, plorar per tots els morts i presos, excitar-se i preocupar-se.
En el meu cervell està tatuada una frase de l'escriptora Brigitte Vasallo: “Tots som ignorants, però la indiferència és una decisió”. Però és difícil no caure en la indiferència cap a realitats que percebem més allunyades geogràficament o biogràficament. Un altre mecanisme de protecció serà la jerarquització de les violències: Ens diem “no és per a tant”, fins i tot quan som víctimes d'aquesta violència.
Qui són les dones mortes que apareixen en les fotos que ens envien per a espantar-nos? La por, la indignació i la impotència que sentim quan rebem aquests tuits, fins i tot si estan protegits, com s'acumulen en nosaltres i com limita la nostra llibertat d'expressió?
L'any 2011 vaig rebre molts insults i amenaces per primera vegada en internet; al març era portaveu de SOS Racisme i al desembre vaig escriure en el meu blog sobre el masclisme de cada dia. En 2012 van organitzar una campanya de persecució contra Alicia Murillo, col·laboradora de Pikara, en la web de ForoCoches, després d'una paròdia dels Deu Manaments Cristians. Aquestes primeres circumstàncies em van sobresaltar, però durant anys la cuirassa es va endurir. Quan en 2016 Brigitte Vasallo va denunciar en Pikara l'ús xenòfob de les violacions en Colònia, no em va impressionar l'onada d'insults i amenaces. Vaig pensar que el cor de Brigitt alleujaria l'efecte dels tuits “Que un moro et violi!” En aquest moment jo vivia a Centreamèrica. “Les feministes europees no sabem què és una amenaça real, un perill real”, em deia. Jerarquizé les violències i normalizé les que em semblaven sostenibles.
Encara sort que la meva companya de Pikara, Andrea Momoitio, va decidir no normalitzar l'assetjament en les xarxes socials i va plantejar preguntes importants: qui són aquests homes que insulten a les feministes? Quin tracte donen a les dones del seu entorn quan apaguen l'ordinador? Qui són les dones mortes que apareixen en les fotos que ens envien per a espantar-nos? La por, la indignació i la impotència que sentim quan rebem aquests tuits, fins i tot si estan protegits, com s'acumulen en nosaltres i com limita la nostra llibertat d'expressió?
Irantzu Varela és probablement la feminista basca que més violència sofreix actualment en les xarxes socials. Quan pugem els seus vídeos a Youtube i ens oblidem de desactivar els comentaris, som testimonis del seu odi contra ells. Irantzu paròdia a Shakira Loca, cega, sordmuda “Putes, lletges, malfolladas” utilitzant els insults que rebem. Proetarra i bollera són altres dues paraules clau. Ha tuitat el vídeo i ha rebut 140 comentaris, la majoria d'ells insultants, en una mateixa pàgina. Irantzu ha intentat portar aquesta violència amb humor i contundència, generant encara més odi, però als quals som a prop ens ha reconegut el mal psicològic que suposa entrar cada matí en Twitter i trobar centenars d'agressions. Irantzu ens ha ajudat a entendre les diferents formes de violència en les seves conferències, tallers i vídeos, inclosa la violència simbòlica. El que està vivint no és virtual. Els intents de silenciar als que lluitem contra el patriarcat no són virtuals. La nostra responsabilitat no és virtual.
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
Antzokiko argiak piztu dira. Diskretuki, pasabideetan nabil: emanaldi eskolarra hastear dago. Gazteak korrika doaz beraien eserlekuetara, bizi-bizi eta alai. Ateraldiak askapenaren zaporea du, baina askatasun sentsazio hori gaztelaniaz edo frantsesez mintzo da. Goiz honetan,... [+]
He buscat la paraula en Wikipedia i ho he entès així: la burocràcia és una metodologia per a racionalitzar la realitat, per a reduir-la a conceptes que facin més comprensible la realitat. El seu objectiu és, per tant, comprendre i controlar la pròpia realitat.
Una de les... [+]
Berriki zabaldu da Gazako lurralderako Egiptok egindako hirigintza-antolaketa plana. Marrazki batean jaso dira etorkizuneko kale, eraikin eta iruditeria, oraindik metraila eta lehergailuen usaina darion errealitate baten gain. Hirigintza proposamena, beste bonba jaurtiketa bat... [+]
Tant feministes com ecologistes vam veure l'oportunitat de posar la vida en el centre de la pandèmia de COVID-19. No érem uns idiotes, sabíem que els poderosos i molts ciutadans estarien encantats de tornar a la normalitat de sempre. Especialment, els que van passar un... [+]
L'últim informe de l'Institut Basc d'Estadística, Eustat, destaca que ha augmentat la sensació d'inseguretat ciutadana. En Gurea, en Trapagaran, Seguretat ja, alguns veïns han cridat a manifestar-se contra els delinqüents.
Dos han estat les raons que han portat a aquesta... [+]
Badira etxebizitzak saltzeko atarietara harpidetuta daudenak, etxe bat erosi nahiko luketelako. Tarteka etxeak ikusteko hitzorduak ere egiten dituzte, eta seguru nago saltzaileak badakiela pertsona horiek ez dutela etxea erosiko, ez bisitan etxeari aurkitzen dizkioten baina... [+]
Arthur Clark va escriure en 1953 la novel·la distòpica La fi de la infància: una descripció d'una societat que ha deixat de jugar. I no és el moment de jugar especialment la infància? El moment de jugar, de sorprendre, de veure i de fer preguntes vives. El moment de deixar... [+]
L'escriptor Juan Bautista Bilbao Batxi treballava en un vaixell i enviava les cròniques dels seus viatges al diari Euzkadi. Gràcies a això, comptem amb interessants cròniques de principis del segle XX a tot el món, en basc. Al juny de 1915 va fer una petita parada a... [+]
Des de la lingüística o la glotofobia i, per descomptat, des de l'odi contra el basc, hem vist moltes vegades el nostre basc convertit en l'odre de tots els pals. L'últim, el president de Kutxabank, Anton Arriola, ha estat l'encarregat de makilakar i agitar la nostra llengua.El... [+]
Que no busquin aquest enllaç des d'Ezkio ni des d'Altsasu, i molt menys travessant el riu Ebre per Castejón. La connexió, o més ben dit, les connexions entre la I basca i el TAV navarrès, ja són una realitat. Aquests vincles en plural són els que haurien de preocupar-nos i... [+]
No surtis amb soroll, no et confrontis, no et victimitzis... i obeeixis. Com a subjectes oprimits, en aquest cas com a bascos, parlem, en quantes ocasions hem hagut d'escoltar? Irònicament, fa dos anys, en la Trobada Euskaltzale Independentiston Topaketak, Amets Arzallus va dir:... [+]
Aurten "Israel Premier Tech" txirrindularitza talde israeldarra ez da Lizarraldeko Miguel Indurain Sari Nagusia lasterketara etorriko. Berri ona da hori Palestinaren askapenaren alde gaudenontzat eta munstro sionistarekin harreman oro etetea nahi dugunontzat, izan... [+]
Intsumituek denbora luzez egindako borroka gogorra eta mingarria izan zen, baina irabazi zuten, eta garaipen hura behin betikoa izango zela uste genuen, atzera bueltarik gabea. Baina badirudi, politikari batzuen ahotik aterata, eskalada militaristari gorazarre egin eta berriz... [+]
Zenbait estatistikak berretsi dute begiak hondar urteotan ikusten ari zirena: gimnasioak (eta estetika-zentroak eta nolako-edo-halako-terapia eskaintzen duten negozioak) nabarmen ugaldu dira gurean. EITBk plazaratutako datu bat emateko: EAEn 2010-2019 urteen bitartean, zazpi... [+]