Perquè era utòpic, estava en contra de la selectivitat quan em va tocar fer aquest examen en 1982. Crec que també llavors era una condició indispensable per a anar a la Universitat, però no recordo bé per a què. De fet, en aquella època no sabia ni el que era numerus clausus –o no ho vaig saber–, i entrem a estudiar periodisme en el primer nivell uns centenars, uns cinc-cents. Quinze d'ells ho dèiem “el grup basc” en una separata: en algunes assignatures sota la protecció del basc; en la resta, en castellà, en una aula gegant plena d'alumnes.
Anys més tard, ja com a professor en la universitat, vaig parlar en contra del sistema numerus clausus. Em semblava que tothom tenia la possibilitat de començar els seus estudis somiats. Creia en la utopia de la igualtat, en els mateixos drets per als rics i per als pobres, per a les dones i per als homes, per als totpoderosos i per als perseguits.
No sé a què m'he oposat ara. Els numerus clausus són més tancats i més petits que mai, i a la Selectivitat de sempre li han donat el nom d'USE: Avaluació per a l'Accés a la Universitat. Bàsicament, després que cada govern i administració anunciés una infinitat de canvis, per a deixar tot com està.
Creia en la utopia de la igualtat, en els mateixos drets per als rics i per als pobres, per a les dones i per als homes, per als totpoderosos i per als perseguits. No sé a què estic en contra ara
Enguany, al voltant d'onze mil estudiants han cursat la USI en la Universitat del País Basc, i altres tres mil en la Universitat Pública de Navarra. En l'estudi de Llengua i Literatura Basca de la UPV/EHU s'ha inclòs el text escrit per Bernardo Atxaga: “A on van les velles il·lusions?”. I en aquest sentit, dues opcions: escriure a un amic una carta per a comptar projectes, il·lusions i somnis, o un article d'opinió, Gaztaroa, una època plena d'il·lusió, amb el títol.
Quines són les il·lusions i projectes d'aquests joves que van néixer l'any 2000? Els experts analitzen les característiques de la generació z, els post-mil·lenaris o els post-milleniales: tremendament dotats de tecnologia, formats en xarxes socials, connectats contínuament, que volen cobrir les seves necessitats de manera immediata, acostumats a la innovació i que viuen per sobre de totes les normalitats.
Aquests joves que semblen tan lluny de mi han hagut d'escriure aquesta carta a mà i a bolígraf en l'examen de selectivitat. Sense emoticones. I el que han escrit és molt semblant a la carta que vaig escriure en aquell any 1982: acabar els estudis, trobar treball, trobar l'amor, viatjar, fugir dels pares, viure a casa pròpia… Projectes de sempre.
I buits de tota la vida: no són tan hàbils. En alguns casos no estan ni domesticats ni connectats. Menys satisfeta encara. I es troben còmodes en la zona coneguda, antiga i normativa. Exactament igual que jo.
Ple d'il·lusió, sí. Però tal vegada no en el lloc. Esperant una nova utopia.
L'altre dia, mentre repassava la famosa sèrie de televisió The Wire, va arribar una escena que em va recordar la desesperació. Allí, la direcció del diari The Baltimore Sun va reunir els treballadors i els va avisar dels canvis que s'aveïnen, és a dir, dels acomiadaments i... [+]
France 3 Euskal Herri telebista katea apalduz doa. Kate horretako kazetari eta langileek jakin berri dute berriz ere programazio eta finantzaketa apaltze bat pairatuko dutela. Egun oroz, zazpi minutuko berriak eman izan dituzte, baina iragan udatik bi minutuz murriztu zieten... [+]
La presència d'Elon Musk en els mitjans de comunicació avança com un coet després d'aterrar al jardí de la Casa Blanca. Altres poders, pel que sembla, s'han vist alterats pel poder i la influència que està adquirint, i per a reduir la seva influència, han carregat contra la... [+]