Perquè era utòpic, estava en contra de la selectivitat quan em va tocar fer aquest examen en 1982. Crec que també llavors era una condició indispensable per a anar a la Universitat, però no recordo bé per a què. De fet, en aquella època no sabia ni el que era numerus clausus –o no ho vaig saber–, i entrem a estudiar periodisme en el primer nivell uns centenars, uns cinc-cents. Quinze d'ells ho dèiem “el grup basc” en una separata: en algunes assignatures sota la protecció del basc; en la resta, en castellà, en una aula gegant plena d'alumnes.
Anys més tard, ja com a professor en la universitat, vaig parlar en contra del sistema numerus clausus. Em semblava que tothom tenia la possibilitat de començar els seus estudis somiats. Creia en la utopia de la igualtat, en els mateixos drets per als rics i per als pobres, per a les dones i per als homes, per als totpoderosos i per als perseguits.
No sé a què m'he oposat ara. Els numerus clausus són més tancats i més petits que mai, i a la Selectivitat de sempre li han donat el nom d'USE: Avaluació per a l'Accés a la Universitat. Bàsicament, després que cada govern i administració anunciés una infinitat de canvis, per a deixar tot com està.
Creia en la utopia de la igualtat, en els mateixos drets per als rics i per als pobres, per a les dones i per als homes, per als totpoderosos i per als perseguits. No sé a què estic en contra ara
Enguany, al voltant d'onze mil estudiants han cursat la USI en la Universitat del País Basc, i altres tres mil en la Universitat Pública de Navarra. En l'estudi de Llengua i Literatura Basca de la UPV/EHU s'ha inclòs el text escrit per Bernardo Atxaga: “A on van les velles il·lusions?”. I en aquest sentit, dues opcions: escriure a un amic una carta per a comptar projectes, il·lusions i somnis, o un article d'opinió, Gaztaroa, una època plena d'il·lusió, amb el títol.
Quines són les il·lusions i projectes d'aquests joves que van néixer l'any 2000? Els experts analitzen les característiques de la generació z, els post-mil·lenaris o els post-milleniales: tremendament dotats de tecnologia, formats en xarxes socials, connectats contínuament, que volen cobrir les seves necessitats de manera immediata, acostumats a la innovació i que viuen per sobre de totes les normalitats.
Aquests joves que semblen tan lluny de mi han hagut d'escriure aquesta carta a mà i a bolígraf en l'examen de selectivitat. Sense emoticones. I el que han escrit és molt semblant a la carta que vaig escriure en aquell any 1982: acabar els estudis, trobar treball, trobar l'amor, viatjar, fugir dels pares, viure a casa pròpia… Projectes de sempre.
I buits de tota la vida: no són tan hàbils. En alguns casos no estan ni domesticats ni connectats. Menys satisfeta encara. I es troben còmodes en la zona coneguda, antiga i normativa. Exactament igual que jo.
Ple d'il·lusió, sí. Però tal vegada no en el lloc. Esperant una nova utopia.
Alemaniako Poliziak asteleheneko gertakariaren arrazoiak "politikoak" zirela baztertu duen arren, 35 urteko Alexander Scheuermann Ring Bund talde neonaziko kide zen. Bi hildako eta hamar zauritu utzi dituen atentatuaren egileak sare sozialetan "gorroto mezuak"... [+]
Lan baldintzen "prekarietatea" salatzeko kontzentrazioa egin zuten asteartean egunkariaren egoitzaren aurrean. Abenduaren 2tik sindaura greban daude langileak eta mobizlizazioak "areagotzea" erabaki dute orain.
Urtea baino gehiago da Olatz Simonek –EITBko berriemailea Parisen, garaian–, orrialde hauetan bertan ohartarazi zigunetik Bruselak kazetariari lanbideaz erakusten dionaz. Eta halaxe joan gatzaizkio galdezka Amaia Portugali. Bruselan gure irrati publikoak duen... [+]
Langileek salatu dute zuzendaritzak ez diela lan baldintzen gaiari heldu nahi izan eta enpresak nahiago izan duela Gaztea Sariak ekitaldia bertan behera utzi, “horrek sortutako albo-kalte ekonomiko eta sozial guztiekin”, arazoari irtenbidea eman baino.
Joan den asteartean La Vanguardia-n argitaratutako artikuluan egin zuen proposamena Txema Montero abokatu bizkaitarrak. 30 urtez Deia egunkariko kolaboratzailea izan da eta lehenik hara bidali zuen bere artikulua, baina egunkariak ez zion argitaratu.
Hemendik aurrera egunkarian soilik "norbanakoen askatasuna eta merkatu librea" sustatzen dituzten iritziak jasoko direla adierazi du enpresaburuak. Iritzi artikuluen zuzendariak hedabidea utzi duela ere argitaratu du.
Egitarau mardula prestatu dute Bergarako irrati libreko kideek: musika, literatura eta tailerrak. Besteren artean, martxoaren 29an Txapa Eguna egingo dute.
Karlos Zurutuza (Donostia, 1971), kazetari ezaguna da ARGIAko irakurlearentzat, elkarrizketa eta erreportaje ugari egin baititu aldizkari honetan. Atzerriko gatazka guneetako bizipenak ekarri ohi ditu berarekin: Kurdistan, Balutxistan, Iran... hamaika leku landu ditu, batez ere... [+]
Diario de Noticias de Álava (DNA) egunkariko langileak sinadura greban daude, eta aspaldi ari dira beren lan baldintza “miserableak” eta horiek kazetaritzaren kalitatean duen eragina salatzen. 2013tik soldatak izoztuta dituzte, eta ordutik erosahalmenaren %30... [+]
Euskal Herrian jaiotako kazetari salvadortar gisa aurkezten du bere burua Roberto Valenciak (Gasteiz, 1976). Salvadortarra da, bizitza erdia daramalako han eta hango ajeak eta hizkera hartuta dituelako: gaztelerazko elkarrizketan El Salvadorko hitzak sartzen ditu barra-barra... [+]