“Tenen poder, no són persones aïllades o exaltades, sinó gent protegida per tot l'establishment”. Les paraules del fiscal Josu Izaguirre podrien haver passat pels massissos murs del Palau de Justícia d'Àlaba, situat en l'avinguda de Gasteiz i ampliat especialment per a l'ocasió, fins als jardins d'Albia de Bilbao, quan va començar el judici del cas De Miguel. L'argument del fiscal és com un míssil balístic en contra del discurs que han elaborat en Sabin Etxea, i mostra l'actitud tàctica que els uns i els altres estan tenint al llarg del judici.

Un cas de corrupció en l'Estat espanyol ha tirat als governants, després de l'aprovació en el Congrés de la moció per part de l'oposició. Mariano Rajoy no esperava que dues setmanes abans, després del tràmit dels pressupostos generals de l'Estat, es trobés a si mateix en un tràngol: sortir al carrer per corrupció. El PNB ha estat el que ha arremès contra el pp per “ètica política i responsabilitat”, en paraules d'Aitor Esteban, ja que, segons el diputat jeltzale, la sentència de la trama Gürtel ha estat una “fita”.

Paradoxalment, en el cas de De Miguel, que també s'ha anomenat la Gürtel basca, l'ombra del PNB es pot veure a tot arreu. Els seus dirigents han intentat separar el cas del partit, dient que aquí no hi ha cap parany que financi al partit –al contrari que el PP valencià–, i el lehendakari, Iñigo Urkullu, va afirmar que es tracta d'un fet “aïllat”, que la corrupció “no concorda amb la nostra cultura i els valors polítics i socials”. A més, van exigir als membres del PNB implicats en el cas que lliuressin els seus respectius carnets d'afiliats.

Però la realitat és que li ho preguntin a l'antic inquilí de la Moncloa. Per què van trigar deu mesos a lliurar els carnets? Si ens posem en una llista els implicats en el cas De Miguel, ens adonarem que el presumpte cas de corrupció ha aconseguit de ple a l'estructura jeltzale d'Àlaba (veure quadre de la pàgina 27). Per exemple, en aquesta llista estan els membres més destacats de l'Araba Buru Batzar: Alfredo de Miguel, ex diputat foral que es trobava en el centre de la xarxa, molt pròxim a l'ex president del PNB alabès, Iñaki Gerenabarrena, Aitor Telleria i Koldo Otxandiano, així com els que van ser alcaldes i càrrecs del Govern Basc. Jose en una taula rodona organitzada per Hala Bedi

Tal com va explicar el periodista Manuel Cámara, “el PNB era l'expressió que ho recollia tot”.

“Què farem amb aquest idiota?”

Les sessions del Palau de Justícia d'Àlaba es prolongaran almenys fins el mes vinent de novembre. Entre els 26 imputats hi ha un total d'onze delictes de suborn, un de blanqueig de capitals, un altre de falsedat documental i un altre de prevaricació. La Fiscalia demana per als acusats 439 anys de presó: Per a Alfredo de Miguel hi ha un total de 54 anys, i per als altres hi ha peticions de penes d'entre 32 i 4 anys. En les sessions participaran al voltant de 150 testimonis i s'espera que es rebi l'opinió de més de 20 perits de la zona. La llarga durada del judici ha fet que la seva influència mediàtica es difumini en alguns moments.

Segurament, la declaració del testimoni principal ha estat la que més ha cridat l'atenció en les sessions celebrades fins ara: Ainhoa Alberdi, empresària. Va ser ell qui va posar el cas en evidència en 2009. Alfredo de Miguel i Aitor Telleria van demandar a la fiscal d'Àlaba una comissió de 100.000 euros per adjudicar les obres d'ampliació del parc tecnològic de Miñano a la seva empresa Urbanorma Consulting i van lliurar al fiscal d'Àlaba unes gravacions de converses per a demostrar-lo. En ells es pot escoltar la frase de Jon Iñaki Etxaburu, ex soci d'Alberdi i empresari alabès, que diu que la comissió “estava dins del normal”, que serveix per a detectar l'amplitud d'aquesta mena de conductes. Tirant d'aquest cordó, s'han intervingut 700.000 euros en comissions, 16 milions d'operacions irregulars i una operació urbanística estèril per valor de 65 milions d'euros.

"Què farem amb aquest idiota?", va preguntar per e-mail el gerent de Miñano, Alfonso Arriola, quan li va passar la factura de les obres d'Alberdi. L'empresari també ha denunciat un intent d'extorsió, en negar-se a pagar una comissió quan van acudir a demanar diners al seu pare, Juan Antonio Alberdi, militant del PNB. A partir d'aquí, a més, el testimoni afirma que va tenir un "veto" en altres obres.

Atenció! L'Associació Anticorrupció d'Àlaba es va concentrar davant el jutjat per a mostrar el seu suport “a les venjances, pressions i desqualificacions personals que ha sofert”. Es troba en tractament mèdic des que Alberdi va presentar una denúncia davant la Fiscalia per agressió sexual. En el moment de la seva declaració, ha necessitat de mesures especials per a protegir la seva intimitat, encara que els mitjans de comunicació han posat totes les mirades sobre un testimoni i no sobre els acusats i presumptes delinqüents. Alberdi ha explicat que ha estat "perseguit". Els advocats de la defensa han preguntat durant moltes hores pel seu estat de salut, les seves suposades problemàtiques amb la hisenda, la seva relació amb el fiscal… fins al punt de burlar-se en alguns casos; el periodista d'Iker Rioja El Diario.es l'ha descrit en les seves cròniques llargues i precises.

Aquests advocats són molt coneguts entorn del PNB: Gonzalo Susaeta, de l'oficina Cuatrecasas, Javier Beramendi –que ha treballat en Bravo, Cabieces…–, Ricardo Palacio –també en el cas Brau–, Eneko Goenaga, Jesús Villegas, Carlos Chacón… molts d'ells han ocupat càrrecs en el PNB. Tot sembla indicar que el partit presidit per Andoni Ortuzar ha posat a la disposició dels acusats tot el seu aparell de dret. Una forma curiosa de “netejar la relació amb el PNB” dels imputats, com va dir Urkullu.

Han perdut el carnet d'afiliat, però alguns no el sou públic: El mateix Alfredo de Miguel li ha donat un lloc en Hazi, perquè té "els drets laborals en vigor", segons el director de la fundació.Va cridar l'atenció l'abraçada entre De Miguel i el portaveu del PNB en el Parlament Basc, Joseba Egibar, en 2011, i també va cridar l'atenció les paraules d'aquest últim en contra del jutge instructor en 2015, suggerint que ha tret conclusions “polítiques” en l'ordre de processament. Cridaner i curiós, com tot el relacionat amb aquest cas.

17 de març de 2010: detencions

Ainhoa Alberdi va comprar un gravador de la marca Olympus en una botiga perquè estigués "protegida" davant les pressions d'Alfredo de Miguel i Aitor Telleria. Però al saber que el seu pare estava implicat, va decidir lliurar els àudios i l'e-mail a la fiscal d'Àlaba. Era desembre de 2009 i als pocs mesos, el 17 de març, l'Ertzaintza va llançar una operació per a detenir a vuit persones, entre elles De Miguel, Telleria i Otxandiano, i va realitzar nombrosos registres en domicilis particulars i oficines, així com en una societat gastronòmica.

L'operació va ser ordenada pel magistrat del Jutjat d'Instrucció número 4 de Vitòria-Gasteiz, Roberto Ramos, després que el fiscal alabès avisés a la fiscalia anticorrupció de Madrid. Es va produir un terratrèmol terrible en la Diputació d'Àlaba –el partit EA, que manava juntament amb el PNB, també va utilitzar la paraula “traïció”– i en el Parlament Basc també es va crear una comissió per a investigar el cas: El dictamen final imputa als càrrecs del PNB “responsabilitats polítiques”.

Per part seva, Ramos va publicar en 2015, després de cinc anys d'instrucció, la seva ordre de processament contra un total de 26 persones. En un document de 183 pàgines, el jutge assenyala que Alfredo de Miguel va crear una xarxa de "pantalles" d'empreses "al costat d'altres imputats amb responsabilitats polítiques o administratives" per a obtenir diners i comissions a través d'adjudicacions públiques irregulars. En l'acte, Asier Arzallus, fill de l'històric dirigent jeltzale Xabier Arzallus, es declara fora de judici per no poder jutjar des del codi penal l'adjudicació “dubtosa” a una empresa de la xarxa de De Miguel.

Les defenses dels acusats han demanat que se suspengui fins a vespres de l'inici del judici al·legant que els àudios presentats no són vàlids i que no s'anul·len. Però el tribunal presidit per Jaime Tapia ha desestimat la petició i ha recordat que hi ha més proves.

Un quadern granat, documents falsificats…

Al final de la meitat de les sessions, el judici ha donat ja l'edat suficient per a escriure una novel·la. Les cròniques del periodista Iker Rioja –d'aquest cas ha escrit el llibre Dins del normal (dins del normal)– no tenen una paraula de sobres i a través d'elles podem conèixer els detalls més petits del cas.

A més de les proves aportades per Alberdi, els ertzaines van trobar en una cel·la de la casa de Koldo Otxandiano un quadern de granat en color que serveix per a saber com cobrava la xarxa les suposades comissions. L'ex membre de l'ABB apuntava manualment en els papers quadriculats que porten l'escut de les Juntes Generals d'Àlaba el que més li convenia pagar a les empreses: Per exemple, es pot llegir “Obra 4% Kataia”, indicant que una de les empreses pseudopotes de Kataia Consulting De Miguel havia de recollir en negre aquest percentatge d'adjudicació.

En total, són al voltant de 25 les societats creades per aquesta xarxa per al frau, la majoria en nom de familiars. Un d'ells, Errexal, S.L., va rebre “mossegades” per unes obres realitzades per les empreses Lapuebla de Labarca i Zigoitia Loizate. Loizate era molt coneguda per haver obtingut adjudicacions públiques en la construcció d'Àlaba, i el seu propietari, Jon Iñaki Echaburu, està imputat. Moltes societats vinculades a de Miguel no comptaven amb personal propi ni figuraven en la Seguretat Social, com l'empresa Eskamelo SL, a la qual l'ex dirigent del PNB va obtenir 65.000 euros, segons la Fiscalia.

Un altre mecanisme fraudulent va ser el cobrament de treballs no realitzats per part del Departament de Joventut del Govern Basc, per un import total de 210.000 euros. Pel que sembla, el director de Joventut, Xabier Sánchez Robles (PNB), adjudicava “a dit” les empreses Kataia, Errexal i Ortzi Muga: “Va aprofitar el seu càrrec per a beneficiar a aquestes empreses”, assenyala l'ordre de processament.

Per a justificar les desenes d'obres adjudicades, l'ex director jeltzale de Joventut ha presentat davant el jutge documents amb el segell de registre del Govern, però Rioja ha demostrat en Eldiarionorte que són falsos, no registrats o plagiats –en un dels segells, per exemple, apareix el 29 de febrer de 2007, encara que aquest dia mai va existir–.

Polígon de Zambrana no construït

El cas que es jutja consta de dotze parts, totes les quals són impossibles de descriure aquí. L'operació urbanística de Zambrana és una de les més importants per la seva grandària. A la constructora catalana riera li van cobrar una comissió de tres milions d'euros per l'adjudicació d'un polígon industrial que mai s'havia construït en aquest municipi. Segons el fiscal, la trama va ser dirigida per Iosu Arruti a través de l'empresa Sidepur, que posteriorment la pagava a la xarxa de De Miguel. També està implicada l'exalcaldesa del PNB de Zambrana, María Justina Angulo, que reclama per a ella quatre anys de presó, per suposades irregularitats en la requalificació dels terrenys en els quals s'anava a construir el polígon.

Reformes de xalets personals pagats pels empresaris de la seva butxaca, adjudicacions capritxoses des de la Diputació d'Àlaba, terrenys recalificables comprats amb diner negre procedent de comissions… Encara queda molt per veure i saber en el major cas de corrupció que s'ha jutjat a Euskal Herria.

PNB, una família nombrosa

El rigor de Josu Izagirre és total i enfront del fiscal d'Àlaba el Govern Basc ha quedat palès, ja que el seu advocat no ha fet preguntes fins a la catorzena sessió del ple. Per contra, els experts de l'Ertzaintza han defensat amb fermesa el seu treball i han mantingut moments de tensió amb els advocats dels acusats. La Diputació de Bizkaia, en mans del PNB, també està en la banqueta de l'acusació per delictes fiscals comeses per diverses empreses.

Quina lectura política es pot fer amb aquesta foto? No podem oblidar que les lluites de poder entre les famílies que formen part del PNB van colpejar de ple l'estructura del partit a Àlaba, just quan va aflorar el cas de corrupció. En el debat Estat d'Excepció, el periodista de recerca Ahoztar Zelaieta ha diferenciat entre el sector “independentista” i el que “parla amb els corruptes del pp”. Al seu judici, el cas De Miguel ha estat un “tallafocs” per a oposar-se al sector independentista del PNB d'Àlaba, en el qual els analistes polítics han situat l'entorn de Gerenabarrena, perquè, en definitiva, “és una petita història ”.

Què passaria si Ainhoa Alberdi, quan en 2009 li van ordenar “passar per l'urna ”, fes cas omís i no li ho expliqués a la fiscalia? Podríem tenir notícies de De Miguel avui? I què passaria si Ainhoa Alberdi tingués més, amb la valentia de tirar de la cara dels qui han governat Euskal Herria política i econòmicament durant tants anys?