Germán Esparza, de Catakrak, de Pamplona/Iruña, considera que perquè una llibreria pugui mantenir la independència és imprescindible que treballi amb molts distribuïdors. “La base és la capacitat econòmica. Tenir un solo distribuïdor és més còmode –molts petits comerços el tenen–, et faciliten la infraestructura, has de treballar menys i a vegades et deixen els llibres en millors condicions econòmiques. Però ets totalment dependent: des del programa de gestió fins a qualsevol altra negociació”. En Katakrak, per exemple, treballen amb dotze grans distribuïdors, dotze mitjans i 300 petits, tant col·lectius com autoedicions.

En la Kaxilda de Donostia també pensen el mateix. El distribuïdor 511 ha estat registrat recentment en el programa de gestió. En total són 1.251 les editorials que figuren en la seva base de dades. Darío Malventi ha explicat que han apostat per fer visible la distribució alternativa enfront de la distribució comercial. “Entre els set mil llibres de la botiga no hi ha ni un sol best-seller. La limitació del nostre fons ens ha permès evitar la indústria comercial del llibre. Ara toca crear les condicions per a enfortir la xarxa de distribució independent”. La clau per a aprofundir en aquesta independència va ser l'encàrrec que els va arribar fa uns anys. A la biblioteca d'Arteleku se'ls va demanar que recuperessin part del seu fons degut a les inundacions. Així es van endinsar en un “microcosmos” de llibres descatalogats i esgotats, i van conèixer a col·leccionistes, galeries, museus i especuladors de l'Amazona. “Gràcies a aquella genealogia del poder del llibre vam aprendre a no caure en els trucs dels distribuïdors comercials i per això no acabem ofegats o venuts, com altres llibreries, per no parar a temps la sobreproducció que desborda les prestatgeries totes les setmanes”. Al juny, es posarà en marxa la campanya de captació de socis i sòcies de Fagor Electrodomèstics. L'objectiu és mantenir la despesa que realitzen en el repartiment alternatiu mitjançant el pagament d'una quota anual. “Si aconseguim suficients socis, podrem ampliar i estabilitzar el fons. A més, volem que la gent que fa costat a Kaxilda protegeixi també els distribuïdors que ens subministren”.

Fa dos anys i mig va obrir la llibreria Deborahlibros a Pamplona/Iruña Katixa Castellà. Fins al moment, ha treballat amb set distribuïdors, amb sis d'Espanya i un internacional. “Alguns distribuïdors m'han posat problemes en demanar llibres en el dipòsit, dient que no ho fan fins que la botiga compleixi dos anys. També m'he adonat que hi ha distribuïdors que no fan el mateix amb les llibreries grans i petites, per raons econòmiques”. No obstant això, el panorama dels distribuïdors li sembla complex. “Han d'actualitzar-se per a fer front a monstres com Amazon que et porten un llibre al portal de la teva casa en 24 hores. Alguns ja han començat a accelerar els terminis de lliurament i a funcionar de manera eficient, però també puc imaginar que aquest esforç anirà a costa dels treballadors. No és un tema fàcil. Com en moltes altres zones, la llei de la selva és la que preval, gana el depredador més fort”.

Esparza de Katakrak té més experiència en el món dels llibres que Castellà. Va començar fa deu anys i li sembla que en els últims tres o quatre anys s'està produint un final de cicle. “Fins ara, els distribuïdors mitjans eren possibles. Han tingut una relació molt diferent amb les llibreries: han realitzat dipòsits, s'han basat en la confiança. Però tinc la impressió que s'esvairan en un termini no gaire llarg i que venen grans canvis”.

Realitzat per Bitarte

Un d'aquests distribuïdors mitjans era Bitarte, recentment desaparegut. Elkar ho ha comprat ara. El tancament de la llibreria Auzolan, a més, té molt a veure amb aquesta operació, ja que la botiga formava part de la distribuïdora Bitarte. D'aquesta manera, Elkar li ha llevat una mica més de pastís i s'ha afermat com a distribuïdor al Sud del país. Segons el parer d'Esparza, aquest moviment afectarà sobretot les llibreries més petites i mitjanes de la capital biscaïna. Per part seva, Castellanos, preguntat per la influència que això li produirà, diu: “És com preguntar a una ferreteria del barri sobre Leroy Merlín. Som dos models de negoci diferents”.

Des de Kaxilda també han criticat “el monopoli que viu la distribució de llibres en basc”. En opinió de Malventi, Elkarri jokaldia respon a la lògica de l'empresa i ha de ser entesa dins de la seva actual competència de mercat, sense oblidar la Casa del Llibre que s'ha obert en Donostia. “Hem debatut moltes vegades amb Elkar sobre el seu impacte en l'ecologia editorial d'aquí. No podem renunciar a la seva distribució perquè la producció total en basca, i no sols això, depèn de la seva xarxa. Però en cap cas ens hem unit a Elkarrekin com altres projectes que, malgrat ser aparentment independents, tenen acords amb ells per a aconseguir llibres en condicions especials”. La desaparició de Bitarte és un gran problema per a Malventi, “perquè augmenta el monopoli mutu i sotmet a les seves condicions alguns projectes pròxims, com Katakrak”. Per contra, considera que Kaxilda no es veurà afectada si segueixen pel mateix camí que fins ara: apartant els llibres que no volen i fugint de la manera de funcionar de les grans empreses a través d'una xarxa de socis.

Els temps d'Amazon

Castellanos troba a faltar una subvenció per a petites llibreries. “Per exemple, estan a Barcelona i aquí no”. Esparza, per part seva, veu altres dues amenaces principals: d'una banda, les grans corporacions que realitzen la venda en línia. D'altra banda, els canvis que s'estan produint en el model de distribució. En la seva opinió, a diferència del que ocorre amb la música, el llibre no ha sofert cap canvi de model pel tema tecnològic. “El futur dels llibres i de les llibreries està més relacionat amb la distribució: tal vegada en deu anys no hi ha llibreries ni distribuïdors”. Per a ell, Amazon no és un distribuïdor. “No té magatzem. Les que veiem en les fotos són les centrals logístiques. Els magatzems tenen uns altres i Amazon els demana llibres a aquests magatzems”. Precisament aquesta és la clau per a entendre l'èxit d'Amazon: que té bones condicions per al comprador, a costa de les botigues d'origen o dels distribuïdors. “Per exemple, vostè pot comprar uns cascos per a escoltar música. Amazon li ho demana al distribuïdor i li ho mana a tu. Vostè pot usar-los durant quinze dies. Després, tacats de cera, pots retornar-los gratis. El distribuïdor original haurà de menjar aquests cascos. No pot tornar a vendre, ha gastat els diners en la manipulació i en l'enviament, i no ha guanyat res. Precariza totalment la distribució i la recollida venent que pot aconseguir tot, encara que no és així –com es va veure clarament amb el llibre Fariña–”.

En opinió de Malventi, els temps d'Amazon es caracteritzen per un control injust de la vida quotidiana dels treballadors. “No és només Amazon, Carrefour, Eroski, Mercadona, Zara, Ryanair i moltes altres empreses ataquen dia a dia les condicions laborals dels seus treballadors i treballadores. En la indústria del llibre, les grans empreses també treballen en la lògica de l'estalvi i en la fidelització del client. Però tot poder té la seva resistència i, en aquest cas, som llibreries independents. A més, cada dia fem alguna cosa: existim. I molta gent, quan ha de decidir on comprar un llibre, tria llocs com Kaxilda”. El 2 de juny s'ha celebrat la festa del seu sisè aniversari en el Guardetxe de Donostia. El lema de la festa era: “Encara que sembli impossible, seguim aquí”.