L'anàlisi realitzada pel Govern Basc en 2011 sobre l'estat de conservació dels boscos va donar compte del mal estat de conservació dels boscos al País Basc. Bizkaia és, segons l'estudi, el territori històric amb menys superfície que alberga les plantes autòctones (roure, quejigo, alliso, art i fageda) i, per tant, el menys conservat. Amb una superfície forestal del 71,86% de la superfície total del territori, el 59,55% de la mateixa són arbredes, 158.988 hectàrees. El 75,61% d'aquesta superfície forestal correspon a plantacions d'eucaliptus i pi, mentre que les espècies autòctones només representen el 24,36% restant de la superfície forestal. A més, les espècies autòctones són petites i disperses entre si, la qual cosa seria contrari al que seria la sana, segons Julen Villasante, membre de la plataforma.

La plataforma ha explicat com hem arribat a aquesta situació. El pi radiata va arribar per primera vegada a Bizkaia en 1847, i la tala d'aquest arbre, portada des de l'exterior, va permetre a alguns pagar “els ingressos dels seus habitatges i teulades dels seus caserius”. No obstant això, en el transcurs de segle i mig, mentre que a Califòrnia, país d'origen de Radiata, l'extensió d'aquest pi és de 4.000 hectàrees, en Bizkaia és de 70.000 hectàrees, el 53% de la superfície forestal. Les espècies al·lòctones (d'origen no autòcton) que han començat a plantar per a produir fusta han acabat substituint a les autòctones.

El descens de la fusta de pi en termes de valor en els últims anys ha provocat la plantació massiva d'un altre arbre de l'exterior: l'eucaliptus. La plataforma ha advertit que l'arbratge que més ha tingut extensió en els últims anys ha continuat estenent-se en cas que no s'hagin adoptat mesures.

Danys laterals per substitució de bosc autòcton per forà

Igual que el pi, l'eucaliptus també és un “producte sotmès a les lleis del mercat global”, i considera “dubtosa” la rendibilitat d'aquesta mirada a llarg termini. Malgrat la desconfiança sobre els beneficis que pot aportar en relació als factors econòmics, l'eucaliptus també ha provocat altres efectes clarament negatius. “L'eucaliptus ha desenvolupat mecanismes de competència amb altres espècies, absorbeix aigua de l'entorn i posa als boscos en risc d'incendis, ja que té la capacitat de sobreviure al foc”, explica Villasante. Així mateix, utilitza l'aigua que absorbeix per al seu creixement, “reduint els cabals dels rierols dels voltants i causant greus danys a la flora i a la fauna”, segons Villasante. Per si no fos prou, la recuperació del terreny on s'ha produït l'eucaliptus és molt complexa, ja que continua durant diverses generacions intentant tornar a néixer dels exemplars tallats per l'eucaliptus.

Al marge dels danys de l'eucaliptus, la plataforma subratlla que tant el pi radiata com l'eucaliptus són els responsables de la vulnerabilitat del sòl. Tant el mètode de plantació com el de collita compleixen únicament la funció de producció, sense tenir en compte els factors ambientals. Quant a la biodiversitat, no obstant això, la plataforma assenyala que provoquen danys considerables, destacant com a principal risc la introducció d'espècies invasores i la h

destrucció o divisió de l'aviació.

Encara que els pins i eucaliptus monocultius estan plantats en sòls fèrtils i rics en matèria orgànica, l'informe de la plataforma explica que la gestió forestal incideix negativament en aquests terrenys. En el cas dels pins, en les tales que es realitzen cada 35-40 anys i en el cas dels eucaliptus cada 12-15 anys, per exemple, es tallen arbres de tot l'àmbit amb les tècniques que utilitza la gestió forestal actual. Aquests talls provoquen la desaparició del sotabosc creat a l'ombra dels arbres. La utilització de la maquinària pesant per a l'obertura de pistes, l'execució de la fusta per arrossegament, així com altres factors que afecten la biodiversitat en termes de gestió són els treballs mecanitzats. Entre els danys que això produeix destaca la pèrdua de la capacitat d'absorció del carboni de la terra, gràcies a la qual es combat el canvi climàtic.

Aposta per una altra gestió forestal

Davant aquesta situació, la plataforma Boscos de Tots els Colors ha subratllat la necessitat de reposar el bosc autòcton, i a l'hora de prendre mesures per a això, Villasante ha assenyalat que “la valentia ha de ser de l'administració”. La proposta està dirigida principalment a la Diputació Foral de Bizkaia i als ajuntaments, per entendre que la seva intervenció en la recuperació dels boscos autòctons és la més significativa.

La plataforma ha plantejat a la Diputació Foral un canvi de model de gestió forestal, especialment referent als terrenys de titularitat pública que són a la seva mà. Com a criteri general, i amb l'objectiu de recuperar el bosc autòcton, es demana que es limiti la superfície de les terres ocupada per espècies al·lòctones, subratllant que no s'ha complert fins ara la norma aprovada en 1994 en favor de la promoció de les espècies autòctones en les muntanyes públiques. I han proposat la Silvicultura Pròxima a la Naturalesa, perquè consideren que és el mètode que millor combina la producció i la conservació: el que permet preservar la biodiversitat i fer la fusta amb el bosc autòcton, tal com han assegurat diversos països europeus.

Quant als boscos de propietat privada, que representen el 76,24% de les masses arbòries, el que es faci allí tindrà una importància ineludible. Així, la plataforma Boscos de Tots els Colors s'ha mostrat oberta a assessorar els propietaris d'espais privats que vulguin apostar pel Forestal Pròxim a la Naturalesa. No obstant això, han deixat clar que la Diputació té la responsabilitat de comprar i reposar els terrenys i d'oferir ajudes econòmiques als propietaris que estiguin disposats a fer-ho. Es preveu que les ajudes estiguin disponibles per a finals d'any.

Quant a la resta de mesures, la plataforma subratlla la necessitat de continuar treballant i de qualificar de "deficient" l'actitud mostrada fins ara per la Diputació. “Hem d'intentar produir d'una altra manera (…) s'ha fet en altres llocs i, per tant, és possible”, ha assegurat Villasante. Els municipis d'Atxondo, Ea i Bakio, per exemple, han avançat que ja estan fent els primers passos en aquest camí.