El va preocupar el patrimoni que va portar de Barcelona?
El meu pare era de Barakaldo, expulsat d'aquí per Franco, va conèixer a la seva mare a Barcelona, de Bilbao, i allí vaig néixer jo. Allí vaig tenir l'oportunitat d'estudiar arquitectura en temps molt confusos. En 1979, en una reunió sobre cultura catalana vaig sentir que el patrimoni cultural, especialment l'arquitectura, era el principal signe d'identitat d'un poble, més enllà de la llengua, la qual cosa em va causar una gran preocupació. Amb aquestes idees vaig arribar a Bilbao en 1986 i em va semblar que hi havia molt a fer en matèria de patrimoni, de seguida vaig començar a escriure articles crítics, vaig notar un retard respecte a Europa i Catalunya i la diferència encara no s'ha escurçat.

Quin retard vas observar?La
cultura no tenia pes en la societat, més enllà dels espectacles. En el col·legi d'arquitectes vaig començar a organitzar esdeveniments entorn del patrimoni. Llavors vam tenir violents conflictes: La lluita per l'eliminació de la coberta de la Plaça Nova, per no derrocar l'Hotel Excelsior, en el qual es volia construir un edifici de cristall per a les Juntes Generals, el Dipòsit Franc, l'Alhóndiga… S'havia de fer dur, però els col·legis professionals no es volien mullar. Va ser llavors quan vaig començar a adonar-me dels responsables culturals que teníem en l'àmbit municipal i foral. Com llavors, encara avui estem en mans de males persones.

T'has sentit sovint David, davant de Goliat?
Sí, he rebut poca atenció per part dels mitjans de comunicació, quan no hi ha hagut una censura a la vista. Sempre m'he sentit només, alguns arquitectes m'han recolzat en el col·legi, però sempre hem estat una minoria. La pròpia societat va començar a donar importància a aquests temes, conscient que aquesta metròpoli urbana, amb una enorme força figurativa iconogràfica, anava desapareixent dia a dia.

L'arquitectura necessita un codi deontològic, té una responsabilitat social?Per descomptat
, l'arquitectura és la més social de les belles arts, ja que té com a objectiu donar casa a la gent, urbanitzar, facilitar la vida. Però els arquitectes tenen grans pressions econòmiques i polítiques i, a més, la sensibilitat no s'ensenya en la Facultat.

Sempre busques un equip de visitants compromès. No t'interessen els turistes? Persones
compromeses o, almenys, equips amb capacitat d'aprenentatge i capaços de rebre un discurs no mediàtic, disposades a discutir-lo amb arguments i coneixements. Sempre hi ha associacions de veïns, moviments socials, grups d'amics, col·legis professionals, universitats, un equip de govern hongarès o paisatgistes francesos… El turista, en canvi, prendrà el viatge com una autèntica distracció, saca unes fotos i no aprofundirà, no val la pena.

Negas que Bilbao ha viscut d'esquena a la ria?
Sí, és una estupidesa que s'hagi tornat d'esquena a la ria. Són frases tòpiques, aquesta estupidesa que a algú se li hagués ocorregut, creient que aportava intel·lectualment, i altres ho han repetit. En Areatza i Camp Volantí sempre han viscut mirant a la ria i, en el marge esquerre, les grans cases de la zona de Marzana són de molt bona qualitat. D'altra banda, la zona portuària s'utilitza actualment com a zona d'esplai, com en molts altres llocs.

Ha recorregut sovint a la via judicial en defensa del patrimoni. Els últims casos amb les terrasses.
Caldria definir què és la terrassa, sovint es tracta d'expansions autònomes del bar, amb electricitat, aigua, pedra, màquina de cafè... La seva implantació en la via pública hauria de provocar una revolta social. He denunciat tres casos: el primer que estava enfront del mercat de la Ribera, a uns tres metres de la riba de la vall, era clar que era il·legal, però vaig haver de denunciar-lo davant el jutjat i al final va haver de ser retirat, després de la intervenció de l'agència Ura. El segon bar ha estat construït pel bar Drassana Euskalduna, dins de la ria, sobre les ruïnes de l'antic carregador d'Olabeaga, sobre l'aigua, amb total impunitat, pels inspectors de l'Ajuntament de Bilbao. El tercer contenidor va ser el bar-contenidor instal·lat l'any passat en el Pont Bizkaia, patrimoni de la humanitat. Després de la denúncia, la resposta de la Diputació va ser vergonyosa. La gent ha de saber de qui estem. L'hostaleria té un gran poder, com s'ha vist recentment amb la final de rugbi. Se citen grans impactes econòmics sense cap dada, i l'arribada d'esdeveniments internacionals a Bilbao no és un mèrit de Bilbao, aquests esdeveniments es compren en el mercat internacional.

Com influeix la turistificación en el patrimoni?
El turisme mata el patrimoni, es perd el sentit del tradicional per a buscar el típic. Les coses es fan perquè el foraster somrigui i es fotografiï, se li busca una felicitat passatgera, i els pobles perden així el seu caràcter propi.