L'era dels esclops
Les condicions meteorològiques han acabat; l'aigua, l'aigua i l'aigua. De què parlar a l'ascensor o en la parada de l'autobús? No hi ha novetats i cal començar a tirar d'una altra cosa per a contar històries. L'avantatge que es diu que fa mal temps, cal pensar... El fang ha tornat al dia a dia dels qui treballem entorn de la terra, l'Era del Graó! Galocheta, closka, traskoa, xocolata o cansalada.
No he conegut els esclops a casa, però el seu nom el tinc en l'oïda, per a nosaltres són els esclops, el seu esment era habitual. Mai vaig saber amb quina fusta es feien aquestes closques de fusta. Li exigiria a la fusta dues condicions: que sigui lleugera i que sigui fàcil de treballar, tova. Antigament, els escaladors es tiraven en el bosc i allí feien el seu primer treball, amb una fusta verda i verd, humida i cruenta, suosa. Després els acabarien en el treball de la casa.
Juan Garmendia Larrañaga va escriure en 2007 que va conèixer a l'últim escalador de Luzaide/Valcarlos, i al costat d'aquest esment esmenta quatre fustes: nou (Juglans règia), bedoll (Betula pubescens), alliso (Alnus glutinosa) i castanyer (Castanea sativa). Alguns pagoa (Fagus sylvatica), pollancre (Populus nigra) i vímet (Salix spp.) esmenten també.
En aquestes sabates s'introduïen peus embolicats únicament amb mitjanes o almantares o xapes, per a ajustar-los i estrènyer-los però també per a no danyar-se contra la fusta, s'introduïa la falguera (Pteridium aquilinum) o el blanquinós del cap de blat de moro (Zea mays) o l'herba criada. No sols gaudirien de la seva marxa, sinó que a més calmarien el seu peu...
Aigua cridant. La majoria de les plantes que utilitzem per a fabricar calçat per al fang que porta l'aigua i per a gaudir del seu ús són amants de l'aigua. Algunes rabioses: bedoll, alliso, falguera, pollancre i vímet.
Surem en l'aigua fins que no necessitem mitjanes de seda per a la neu o sostenidors!
El febrer passat. Adeu a l'hivern i benvinguts a la policia municipal, a la gespa o a la gespa. És bonic que t'ennegrecas, però per a una pròxima vegada deixaré aquest camí. Encara vull tirar de la fusta...
L'altre dia Berria portava la història de la desolada façana... [+]
De la fusta sorgeix més que estella, entre altres expressions... Però el proverbi diu: "Estella per la fusta". Volta del queixal: de la llavor a la planta, llavor a la planta. Molts d'ells han estat Gotzon Garate. Preparada per al gaudi?
Quina fusta, quina estella. Quin tronc,... [+]
Fustes dures, resistents, que hauran de suportar molta tensió i força, es tiraran en aquestes tenebres, com deia l'altre dia. Si per casualitat et talles algun arbre per a aconseguir una fusta d'aquest tipus, la lluna minvant de febrer es tancarà amb un mes, i aquests són els... [+]
L'hivern sol ser l'època de la fusta i la fusta. La majoria dels quals s'usen en la nostra cultura es tallen a l'hivern. Les fustes resistents, resistents, resistents a la tensió i a la força, es tiraran en aquestes llunes. Els treballs de demolició de troncs que donin lloc a... [+]
El carrozillo o caragol (Rhamnus alaternus) no és abundant. És berozale i viu molt bé entre altres arbres i arbustos que comparteixen aquesta mateixa afició, com l'arboç (Arbutus unedo), la surera (Quercus suber), el lauro (Laurus nobilis), la maternitat (Quercus pyrenaica)... [+]
L'última vegada que vaig estar envoltat de tu. Jon Maia s'ha fet càrrec de la força que té el bosc i l'arbre sobre nosaltres, i de la influència que té en la nostra cultura per a fer un d'aquests grans documentals; Gutik Zura es diu Gutik Zura i qui vulgui ajudar amb uns... [+]
Igual que a l'arbre, és cultura posar l'arbre damunt i subjectar les branques. Gran coneixement, cultura. En cas contrari, trencant les branques i deformant-les, ajudaria a una planta que seria rapaç i donaria al seu torn un nou futur. Cultura: treballar. Ajudar a créixer. A... [+]
Biolina jotzen det. Biolin-jotzaile baino harpa-jotzaile hobea naiz, baina biolina dut bizibide. Uda beroa; beroak luze jotzen du. Guk jo eta berak jo. Uda partean dut nik pagotxa, kontzertu korda. Alferra, udan, lehenaz gain, harrotu egiten da, eta batzuek kontzertu batean edo... [+]
Umeak ginela, txakurren bat azkura baretzeko edo arkakusoak haizea hartzera bidaltzeko hankarekin hazka egiten ikusten bagenuen, “gitarra jotzen” ari zela esaten genuen. Txakurrek, ez dakit, baina zakurren batek joko du biolina. Biolin-jotzaile zakurren bat izango... [+]
Els arbres, arbres i arbustos es mejillan, poden i encongeixen. A vegades llangardaixos i brots, a vegades ramitas, bufones banyes, i fins i tot branques dures. Li ho vaig llevar i vaig deixar la ferida de retorn.
Tallem les plantes per a donar-li una forma determinada: per a... [+]
Aurrekoa amaitu nuen erari helduko diot: gosea piztuz. Gazta aipatu nuen. Alnus glutinosa, haltzaren ezpalez ketzen direla nioen, baita haltzak bihotzaz gain odola ere baduela. Kolore gorri asko eransten dio gaztari, gorri hila, distiragabe hila. Ketzen azkarrena da haltza,... [+]
Odol giroa nagusi izaten da neguero. Guraize, aihotz, zerrote, motozerra... inauskaiak zorrotz! Epaia emateko prest epaikiak. Epaile kaskarin gehiegi. Buru beroko kasko asko. Bihozgabe bihozgabetzaileak.
Inausten diren zuhaitzek bihotza non duten ez dakigu. Sentitzen dutelako... [+]