Missatge per la diversitat
Moltes vegades hem dit que ens trobem davant una perla o una joia a l'hora de comentar un llibre; en això també hem de començar a dir el mateix. De fet, aquesta obra, realitzada entre l'escriptor australià Mem Fox i la il·lustradora anglesa Helen Oxenbury, és una curiositat. Una obra senzilla i profunda, una bella obra que transmet idees profundes en el seu missatge aparentment superficial.
Fox no és tan popular entre nosaltres, mentre que Oxenbury és relativament conegut, encara que la seva obra més coneguda és Hartza que es va publicar en 2013. No obstant això, tots dos són referents de la literatura infantil internacional, i ara tenim l'oportunitat de gaudir de la seva obra.
Deu polzades i deu polzades són un treball deliciós que podem mostrar a nous lectors o a aquells que encara no saben llegir. El llibre té una estructura repetitiva:“En una ocasió va haver-hi un bebè que va néixer lluny d'aquí. I un altre bebè va néixer l'endemà. I aquests dos bebès, com sol succeir, tenien deu petits dits a les mans i deu petits dits als peus…”; en les imatges podem veure a dos nens, un bru i un altre de cabells vermells, diferents però iguals. I aquest joc es repeteix tres vegades més, mostrant i afegint nens de diferents races. Perquè cada vegada que es presenten dos nens nous apareixen els d'abans, una quadrilla gran, diferent però igual (tots tenen deu dits petits i deu dits petits).
Les imatges, com es pot observar en la superfície, són clares, que mostren clarament el que volen reflectir; i, excepte en casos aïllats, amb fons blanc, perquè l'atenció de l'espectador no es desviï. És cert que en reflectir l'esquimal o els nens del desert també apareixen un iglú o una haima… potser per a reforçar encara més la idea d'igualtat dels nens en aquesta diferència.
Aquesta és la idea principal d'aquest llibre. La força d'aquest llibre està en aquesta idea i en la dolçor que han aconseguit els autors… en els somriures dels nens protagonistes i en la dolçor que se'ns mostra al final.
En el laberint del teatre
I Ander
Lipus EHAZE i Susa
---------------------------------------------
El dramaturg Ander Lipus ha publicat al costat d'EHAZE i Susa les seves publicacions sobre autobiografia teatral i teatre. En el laberint del teatre I. Quadern de... [+]
-Era una tarda corrent. Per al rap”. Aquesta nit és la que ens compta Maite Mutuberria en aquest àlbum. El llibre té molt pocs textos i les imatges ens compten molt bé el desenvolupament de la història.
Des del principi podem veure en les il·lustracions un rap gran i... [+]
El que s'acosti a aquest llibre, en primer lloc, estarà amb G. Es troba amb les imatges de Mabire. Són imatges d'estil còmic, traços molt precisos i vivències de color celestial que ajuden a interpretar amb facilitat personatges i situacions. Aquestes imatges coincideixen amb... [+]
Sota el títol de Viriditas podem llegir el subtítol de Les dones que ens van fer veure el meravellós món de les plantes. Es tracta d'un gran llibre amb una tapa dura, en el qual les il·lustracions de les plantes i una dona prenen el centre de la portada de color lila. Es pot... [+]
Per una qüestió de treball he hagut de rellegir aquest meravellós llibre. Un llibre curt que conjumina teoria, genealogia i història feminista, i que segurament tindrà moltes crítiques mirant en la xarxa i, sorpresa! He trobat una, la que va escriure Irati Majuelo en... [+]
El llibre que acaba de publicar l'editorial Consonni ha estat una gran sorpresa per al públic. No coneixia l'obra de Montserrat Roig i la troballa ha estat veritablement sorprenent. D'una banda, perquè la novel·la es va publicar per primera vegada en poc més de la mort de... [+]
La memòria d'una vaca basca va ser publicada per Bernardo Atxaga en 1991. El llibre ha tingut una llarga trajectòria i èxit tant en basc com en altres idiomes. Un dels llibres més venuts d'Alemanya va ser J. L'editor britànic Eccleshare ho va considerar una obra a llegir en... [+]
La primavera sol ser una promesa d'un nas hivernal fred i que pot venir després de l'aterratge, i ha estat anotada en diverses ocasions perquè se sotmeti al somni. Promesa, no obstant això, mai és una primavera segura en un terreny en ruïnes. No almenys si parlem de canvi o,... [+]
Tot va començar en una excursió al camp amb la seva cosina i el seu marit. Ells van anar a sopar i no van tornar a casa. El protagonista va sortir a buscar-los i es va trobar amb una paret. A partir d'aquí, la paret no li deixa avançar i veu a dos personatges congelats com a... [+]
Et consideres feminista i anti-racista? Se t'ha ocorregut que la història del feminisme que coneixes és és blanca i colonialista? Has qüestionat el teu coneixement o la teva mirada sobre les cultures no blanques? Ha fet una lectura crítica de l'apoderament feminista? Vols... [+]
Porten la casa els caragols, com una motxilla enrotllada, transportant als que necessiten per a viure. No obstant això, les cases es poden gratar i dividir en dues. Fins i tot es dupliquen de tant en tant, encara que de manera provisional, passant de ser fortalesa a ser... [+]
El so de la porta es va escoltar mentre sopaven. Les estrelles del cel deien que la sabbata era madura”, així comença aquesta breu novel·la de Gaizka Arostegi, quan els "gossos" de Gestapo toquen la porta de casa de Sara i els seus pares. Com el lector conclouria, es tracta... [+]
Obrim el llibre de poemes d'Oihana Jaka i trobem dues ofertes. Un pare i un altre fill. Cal destacar per la seva relació directa amb els poemes que trobarem. El llibre s'estructura en
tres parts: Hamaika urte, Hamaika hilabete eta Hamaika egun. El número onze també és una... [+]
Karmele Mitxelena va publicar en aquesta col·lecció Xaguxar el conte L'estiu de Maduixa en 2022. En ell es narraven les aventures estiuenques d'uns nens i nenes. Ara, en canvi, el llibre d'Aitona Flora és una història molt més interioritzada, emocionant narrada des del punt... [+]