Quines sensacions teniu a les portes de la cadena humana del 10 de juny?
Molta il·lusió. Ens ha obligat a assumir responsabilitats com a persona. Hi ha més plataformes en marxa que mai en Araba, Bizkaia, Guipúscoa i Navarra. Va molt bé, Gure Esku Dago va néixer per a grans reptes, per a arriscar. En la cadena es visibilitzaran a més les grans mobilitzacions dels últims mesos: les del 8 de març, les d'Alsasua, les pensionistes… perquè el que uneix les bases de les reivindicacions de totes elles és el dret a decidir. Les mobilitzacions han demostrat que és un moment per a la lluita, per a aixecar-se i perquè es facin conjuntament. Ara també hi ha una sintonia de la pèrdua. El vent que ve del sud també vol arrabassar-nos el que tenim. Davant això tenim un futur per a guanyar, per a dissenyar i per a construir.

Aquesta vegada porteu la Cadena Humana fins al portal del Parlament Basc. Per què? L'objectiu
és portar les raons de la decisió de la ciutadania als espais de decisió. En Araba, Bizkaia i Guipúscoa hi ha un debat institucional, a Navarra i Iparralde porten ritmes diferents, i d'aquí ens ha vingut la cridada a posar l'accent a Vitòria. La capacitat que ara tenim de moure una fita en aquest Parlament tindrà una incidència a nivell d'Euskal Herria. Portarem el Pacte Ciutadà a Vitòria-Gasteiz, així com a Pamplona i a la Mancomunitat d'Iparralde. Volem crear les condicions perquè es doni el Pacte Popular.

A punt de complir cinc anys de marxa, quina és la valoració de Gure Esku Dago?
Estem molt a gust. La dinàmica popular Gure Esku Dago ha fet una aportació a la societat. Sense GED, en quina situació estaríem? Al principi esmentem que el GED no era un lema, sinó una actitud. De ser espectador a convertir-se en protagonista. No és una qüestió de fe, cal fer passos i sentir la possibilitat d'influir. En això estem. Quan presentem la primera cadena humana, organitzem 123 quilòmetres. Necessitàvem 50.000 persones, aquesta era la temperatura de la societat. Superem aquest repte i assumim dues idees: la capacitat de fer passos junts per part de persones de diferents sensibilitats polítiques i la possibilitat d'influir treballant conjuntament. Amb aquesta cadena humana d'èxit comencem a trencar els esquemes.

Les consultes han estat les activitats més destacades que heu organitzat.
En el segon any obrim la fase de teixir, acordar i decidir. Al final dels qüestionaris vam posar la força: 203 pobles, 900.000 habitants, 190.000 persones participen, un 22,81% de la població. Al novembre també votaran Donostia i Irun.

Davant els resultats molts diuen que la participació és baixa. Què els diries?
En moltes ocasions s'ha parat en les estadístiques la línia de les enquestes, la qual cosa suposa una pèrdua del 99% de la riquesa del procés. Ens comparen amb les votacions de les institucions, això és un honor, perquè nosaltres no tenim els seus recursos humans ni els milions d'euros. I en les de les institucions quants participen? El 60% a Vitòria-Gasteiz, amb el lehendakari i la possibilitat de canviar la política al llarg de quatre anys. Ens agradaria comptar amb molta més gent, però a aquesta fase no se li pot demanar una participació com les eleccions que serien vinculants. Això és el que usen per a dir que no hi ha interès, és mentida. Si algú pensa que Escòcia és capaç de fer una cosa així sense una institució, està molt equivocat. Què suposa fer una enquesta? Portar a la racionalitat el que era motiu d'empipament. Aquesta és una fase. Ara sabem com es fa, com s'organitza.

El català Jordi Cuixart, president d'Òmnium Cultural, va estar al seu costat l'any passat en el mosaic de Bilbao. Ara està en la presó. Quina és la seva reflexió? Els
catalans han demostrat, de manera decidida i pacífica, que han fet el camí d'una manera democràtica. No obstant això, han estat empresonats per donar la paraula a la ciutadania a través de les seves xarxes socials. Aquesta és la posició que hi ha en l'Estat espanyol. S'ha produït una col·lisió entre dos trens que ha provocat el tall de la via. Passat i futur. El xoc no ha acabat. El que creu que ha guanyat això del passat s'equivoca. El partit està causant molt mal, això sí, però encara no ha acabat. No és un programa de cent metres, és una marató.

Heu anunciat la fi de cicle per a 2019.Aquest
any comença el cicle electoral. L'època de les eleccions és la que està en l'altre extrem. Per a llavors havíem de rematar el model. Una vegada arribat el moment, farem una valoració dels cinc anys i reflexionarem sobre l'aportació que pot fer Gure Esku Dago en el nou cicle. Vam néixer per a decidir, no dubtem que tenim un recorregut fins a la decisió. Hem de reflexionar sobre com afrontar els reptes del futur. A principis de l'any que ve celebrarem una reunió per a això.