"He recuperat la baula que em faltava aprenent bretó"
- “Els moments passats a Euskal Herria han marcat amb rapidesa. Fins a deixar rastre en la seva personalitat: el punt de partida del procés d'aprenentatge del bretó el situa una vegada que un basc el fa en una pregunta. És el creador de la Korrika que porta deu anys recorrent Bretanya. La iniciativa porta per nom Redadeg, és a dir, Korrika en bretó. Ens parla de si mateix, de la llengua i de la lluita per la llengua”.
Com es va manifestar el desig d'aquesta reapropiació?
Passant per Euskal Herria! El vincle entre la identitat bretona i la bretona me l'han fet fer vostès. Sempre estava reivindicant la meva condició de bretó i, sense més, un basc em va fer la següent pregunta: “parla vostè bretó?”. No vaig contestar, em va sacsejar, em va sacsejar moltes altres preguntes i així vaig tornar a dirigir-me al bretó. Sense el llenguatge, la relació amb el poble no em semblava natural. Així que vaig començar a estudiar bretó. Tinc un vincle amb el bretó que he sentit des de dins i al mateix temps soc una llengua apresa, és una paradoxa, però... he recuperat la baula que em faltava aprenent bretó.
No tindríem Bretanya sense bretó?
Ens faltaria alguna cosa, la nostra identitat s'empobriria. Tenim molts ciutadans que es defineixen com a bretons sense conèixer el bretó, però crec que estan repetint una mentida que s'ha fet a ells mateixos. Cantar el seu idioma sense entendre res és increïble! A mi m'agrada, no sembla que es consideri bretó sense saber bretó, té un punt d'esquizofrènia. Sé que és dur i dolorós sentir-ho; jo també he estat en aquesta situació. Un dia ens interpel·len les circumstàncies, és quan es produeix el canvi i aquí comença el llarg i pesat camí del canvi i la reapropiació. No tots ho fan, això és així, no els llanço la primera pedra, però tots poden fer-ho, tenim una elecció en la base.
A més d'un procés personal, també és col·lectiu.
Té la seva part política, per descomptat. Reivindico la reapropiació de la llengua a través de manifestacions i accions. La política que està portant França no és ni acceptable ni sostenible. He escolaritzat als nens en diwanas. La nostra és com la lluita de David i Goliat.
Què et porta aquesta lluita?
Enfront del món, m'aporta coherència. La militància per una llengua és com la lluita per l'ecologia, m'interessa la diversitat que hi ha en el món.
Què aporta al món?
Riquesa, diversitat...
Vostè és un dels fundadors de la Korrika de Bretanya.
Fa temps i sovint caminem per Euskal Herria uns amics, el meu marit i jo. Una vegada participem en la Korrika, va ser genial! Volíem fer-ho a Bretanya, però pensàvem que era impossible, descartàvem la idea. En 2008 celebrem els 30 anys de les classes de diwan.Per això, duem a terme 30 projectes, i llavors teníem la idea de la Korrika, anomenada Redadeg. No va ser fàcil, molts no ho coneixien, alguns sí que ho coneixien però no ho veien factible… però comencem i ho vam fer! L'organització que heu inventat funciona, és increïble Korrika!
Doneu molta importància al plaer.
Era com per a ser contrapesat a l'altura del menyspreu. D'altra banda, la defensa del nostre idioma no és només això: poesia, creació, converses entre amics, tot això també és bretó.
El tema d'enguany són els colors del bretó.En
massa ocasions escoltem “no parlem el bretó, parlem en francès”. Ens van endinsar en la necessitat d'un francès per a entendre'ns, sobretot a les escoles. Parlant en bretó amb persones majors, contesten a la pregunta “d'on ets?”, “No és el mateix bretó!” s'uneixen a la rèplica i al francès! Per això estem advertint que tots aquests diferents bretons porten una riquesa. Avui dia també sentim la influència del francès, solem parlar en un sol to. Crec que no podrem detenir-ho, però almenys hem de posar en valor l'accent tònic que té el bretó. Hem ampliat aquest missatge, però encara hi ha alguna cosa a fer.
En què consisteix exactament la situació del bretó?
Hem de ser un 5% o un 8%, perduts enmig d'un gran oceà francès. La situació és molt complicada. Però cada vegada som més orgullosos de parlar bretó; això ens dona esperances. També és positiu veure que el nombre d'adults que aprenen bretó va en augment. És bo que els nens s'instal·lin en els diwanes, però molts d'ells s'encarreguen de salvar el bretó. Hi ha un problema, en bretó a l'escola, i no és coherent tornar a casa i tenir francès.Actualment hi ha 4.300 nens en diwanas, el 0,5% dels nens. Són més a les escoles bilingües, però a l'hora de sortir d'elles no totes són bilingües, sinó que són moltes les persones que es dediquen al bretó.
És una situació difícil, però esperançadora.
No perdem l'esperança, continuarem apostant pel bretó. Però no hi ha secret: parlar, parlar i parlar, aquesta és la clau per a salvar la nostra llengua.
“Paris eskualdean handituriko ume bretoia naiz. Beste anitzen gisara, gurasoek haien herria utzi behar ukan zuten, haien bizia irabazteko. Nahiko erregularki nindoan aitatxi-amatxiren etxera, bretoiera entzuten nuen han. Ez zidaten transmititu, ez zelako hizkuntza baloratua, funtsean, euskararekin gertatu zen bezala. Bretoierarekin dudan harremana birjabetze bat izan da, beranduago ikasi dut”.
Korsikako legebiltzarkideek ezin dute Korsikako Asanblean korsikeraz hitz egin, Bastiako Auzitegiaren 2023ko epai baten arabera. Ebazpen horri helegitea jarri zion Asanbleak, baina debekua berretsi du orain auzitegi berak. Epaiak tokiko beste hizkuntzei eragiten diela ohartarazi... [+]
Uwa, kamsá, tukuná, uitoto, tikun, embera, nasa-yuwe, nuka, sikuani, siano, macuna, yuruti, kichwa, achagua, bora, truncar. Aquests són alguns dels idiomes que es parlen a Colòmbia. Desgraciadament, quan vivia a Colòmbia, en Cundinamarca, jo no vaig tenir l'oportunitat... [+]
