Baiona va ser la primera Ciutat de les Alternatives en 2013, i la segona a Bilbao en 2015. Quina valoració feu del recorregut realitzat? Valoració
molt positiva. Al principi va estar molt centrat en el canvi climàtic, però va anar adquirint una visió cada vegada més integral i hem passat a parlar de les alternatives i processos que necessitem com a poble. Ens ha permès acumular forces a petits i grans. El moviment soci-sindical s'ha adonat que s'està fent un gran esforç a rebutjar el balafiament a través de vagues generals i altres dinàmiques: “no a les retallades”, “no al capitalisme”, “no a aquestes condicions de treball”… Hem treballat menys el sí i vi a tractar aquesta Carta de Drets Socials d'Euskal Herria. El Poble de les Alternatives és el principal exponent d'això. Des d'aquest dia concret, el nostre repte és fer el salt al dia a dia.

I com està en salut aquest ampli espai que vol posar una alternativa al capitalisme?
És el bombardeig que rebem tots els dies en el sistema. Davant això hi ha una gran decepció, i per això és clau creure ideològicament que podem construir un altre món. Les alternatives sovint estan més prop del que pensem. Des de petit s'estan construint moltes alternatives:en el món de l'energia, en l'alimentació, en la tecnologia, en la diversitat corporal… El nostre buit és que totes aquestes alternatives estan molt disperses.

Hi ha molts, i a més, com és normal, el més important per a cadascun és el seu. Això sovint dificulta pensar en alternatives globals.
Hauríem d'intentar pensar cadascun des del seu punt de vista, però en general, situant el gra de cadascun en un marc comú. Per això, el coneixement mutu i la interacció és la clau.

A Navarra existeix una gran divisió política en la societat (nacionalitat, llengua…) i això també es reflecteix en part en l'àmbit social. És el poble de les alternatives el que aconsegueix acostar els pols més socials de tots dos àmbits?
Ens agradaria. Al final, la nostra reivindicació és que tots els drets socials per a tota la ciutadania, i això és d'interès de la majoria social en el seu conjunt. El nostre lema és “Vida sobirana amb tot el dret”, i aquí estan també els drets culturals i lingüístics, la defensa del basc. Però valorem molt la diversitat i el coneixement mutu entre diferents orígens, per la qual cosa Alternatiben Herria hauria de servir per a arribar a un marc ampli.

De cara a un dia concret es cusen moltes xarxes. Després es mantenen?
En alguns casos sí. Després del de Bilbao, el barri de la naturalesa ha aconseguit teixir xarxes i ara, per exemple, en Ziordia (Navarra) han realitzat trobades per a reflexionar sobre les línies de treball i estratègies de futur. Les mobilitzacions del 8 de març, les dels pensionistes… hi ha àmbits en els quals la societat està viva. En definitiva, cada vegada ens preocupa més el model de vida actual, sentim la responsabilitat de canviar les nostres pràctiques tant individuals com col·lectives, i costa, però sabem que hem de fer-ho.

La necessitat de transformació està molt estesa en la societat: per a viure millor, per a tenir unes condicions de treball dignes, per a deixar de destruir la naturalesa, per a tenir una vellesa digna, per a poder ser lliures com a dones… I des de molts llocs, i des del Poble de les Alternatives, estem aconseguint vincular tot això amb la sobirania multicausal.