Quan, com i per què va entrar en les FARC?
Va ser al maig de 1989. Vaig participar en les eleccions municipals del meu poble i vaig ser triat regidor, però va haver-hi amenaces contra membres de la Unió Patriòtica, entre ells contra els meus familiars. El meu nuvi va ser eliminat i llavors només quedaven dues opcions: anar a l'exili o entrar en les FARC. Vaig triar la segona.

Hi ha hagut alguna iniciativa en el procés de pau per a esclarir les desaparicions?En
2015, les FARC i el Govern van llançar un comunicat conjunt en el qual buscaven als desapareguts de Colòmbia. Jo formo part d'aquest grup i començarà a treballar el mes de juliol. Mentrestant, nosaltres estem treballant amb Creu Roja Internacional, amb les associacions de víctimes i amb els familiars per a aconseguir que els cossos dels desapareguts tornin a les seves cases.

Quants han desaparegut?Al
nostre poble tenim més de vuit milions de víctimes, més de 250.000 morts i més de 50.000 desapareguts.

Segons l'últim informe de Nacions Unides, després de la signatura del Tractat de Pau, a Colòmbia s'han registrat 216 assassinats entre 2016 i 2018, i els atacs contra les dones s'han intensificat. Qui està darrere d'aquesta violència i per què l'Estat no la impedeix?
Aquesta és una de les grans preocupacions que tenim ara, ja que molts defensors dels drets humans, molts dels membres que treballen en les comunitats, estan sent agredits. El Govern no ha fet res per a frenar aquests atacs, i menteixen sobre els autors dels assassinats, a pesar que és clar que els paramilitars són els assassins.

El 27 de maig tenen eleccions presidencials a Colòmbia, però les FARC no es presentaran perquè, en la seva opinió, no hi ha les condicions adequades per a fer-ho. Per què?
Participem en les eleccions parlamentàries de març i teníem el nostre candidat a la presidència, el president del nostre partit, Rodrigo Londoño Timochenko, però va sofrir molts atacs. A més, han aparegut diversos vídeos de membres de l'ESMAD (unitat antidisturbis de la Policia Nacional), encarregada de custodiar-ho, per a atacar a Londoño, que distribuïa armes a la gent. A més, l'estat de salut de Londoño no és molt bo, i decidim no presentar-lo.

Diuen que el procés està en l'aire, que no s'està avançant, perquè la dreta i l'extrema dreta intenten boicotejar els acords. Per què estan en contra de l'acord de pau i la normalització política o la desmilitarització de la vida política?
Ni nosaltres ni la comunitat hem aconseguit comprendre-ho. Nosaltres volíem reduir la confrontació, i per a això és important que els que estan en el poder ho facin possible. Desconeixem els seus interessos per a continuar amb la guerra. No obstant això, en les guerres sempre hi ha grans interessos econòmics. I encara que ara s'han abandonat les armes, i no les hem reutilitzat, i no hi ha més morts, a alguns els interessa la guerra. I, per descomptat, no són ells els que posen als morts.

Com està el comandant Jesús Santrich i per què està en vaga de fam?
Va ser detingut el passat 8 d'abril acusat d'un delicte de narcotràfic, però sobre la base de proves que no apareixen en absolut. Diuen que tenen un vídeo, però no té àudio. És increïble que es detingui a algú pel que es diu que apareix en un vídeo sense àudio, sense aportar cap prova. Avui [13 de maig] porta 34 dies en vaga de fam i ahir va ser traslladat a una residència del bisbat de Colòmbia. L'home, que havia deixat entrar aliments per la vena per a poder moure's, no ha interromput la vaga de fam. els Estats Units té dos mesos per a concretar la seva petició, però és molt probable que, si les coses segueixen així, Santrich perdi la vida.

El comandant Iván Márquez diu que la pau ha acabat després de la mort de Santrich.
Sí, hi ha molt de perill, perquè si ell mor, què podem presentar com a avançament del procés de pau si una persona que va participar en totes les converses, una de les persones que més clarament tenia a veure amb el procés de pau, és denunciat sense proves, es fa un muntatge i es mor, o s'extradeix? El procés de pau quedaria en un risc molt major que el que existeix ara. A més, gairebé res dels acords s'ha complert, una mica més del 18% dels vots emesos. La mort del nostre camarada ens posaria en una situació molt complicada i, a més, el govern perdria tota credibilitat.

I què passaria? Suposo que no tenen intenció de tornar a les
armes… No, en absolut. Un dels nostres compromisos és seguir endavant amb tots els esforços que hem fet fins ara, però amb el compromís de no tornar a prendre les armes.

No obstant això , una part de la seva militància no era partidària de lliurar les armes, perquè per a ells no era una filosofia de les FARC, sinó de treure les armes de la política, però sense lliurar-les. Què opines?
Aquesta ha estat una de les postures que han existit, però totes les decisions sobre el procés de pau les prenem a través del consens. Se'ns va preguntar a tots, i en la Conferència de guerrillers vam estar tots representats a través dels representants de cada estructura, i es van emportar a l'assemblea tots els pronunciaments en les assemblees de tots els àmbits. I prenem la nostra decisió. En qualsevol cas, per a aconseguir un acord de pau era imprescindible treure les armes de l'equació.

Una de les característiques del procés de pau de Colòmbia ha estat la incorporació de mesures d'enfocament de gènere en l'últim acord. No obstant això, en el referèndum de 2016, els opositors als Acords de Pau van utilitzar aquestes mesures per a sembrar la por i fomentar el vot negatiu. Com?
Van voler desdibuixar la perspectiva de gènere recollida en els convenis, dient que les famílies s'anaven a dissoldre perquè les FARC volien “convertir” a tots els homes en homosexuals.

I això va tenir el seu efecte?
Sí, perquè al nostre poble la gent segueix sense pensar molt el que es diu en les xarxes socials, o el que diuen dirigents com Álvaro Uribe.

Quin procés van seguir fins que les FARC van ser nomenades una organització antipatriarcal?
Nosaltres, des de fa molts anys, hem fet progressos en matèria de gènere per a aconseguir la paritat, perquè les dones i els homes tinguéssim els mateixos drets i obligacions. Llavors, després d'una gran feina de la subcomissió de gènere, va arribar el moment d'anticipar-nos a la societat i posar nom al que ja estàvem fent, i ens declarem antipatriarcals. Estàvem fent això, però sense posar-nos noms. Penseu que aproximadament el 40% dels nostres membres eren dones i tots teníem les mateixes tasques, tant homes com dones.

I com heu gestionat les resistències internes? Als homes a vegades els costa abandonar el poder.
Ens costa a tots, perquè tots venim de la mateixa societat. L'ingrés en la nostra Institució suposa l'acceptació d'unes normes que venien vigents des de fa temps, per la qual cosa, quan arribava gent nova, el primer que feien era llegir i aprendre aquestes normes, que havien de complir obligatòriament.

Com a fills i filles de la nostra societat patriarcal, encara que siguin revolucionaris, reproduïm rols masclistes. Teníeu una formació interna o una escola especial de sensibilització?
Sí, per descomptat. Però no sols per a nosaltres. Les nostres formacions eren per a tots, dones i homes, i també per a les comunitats, i allí explicàvem a la gent de les regions com funcionava la nostra organització i quines normes tenia i la gent tenia clar com actuar.

Com gestionàveu les agressions sexuals a l'interior de la guerrilla?
Les violacions, tant contra guerrillers com contra civils, es castigaven amb severitat, fins i tot amb els afusellaments. Però hi ha coses que no es tenen en compte moltes vegades: nosaltres, les guerrilleres, ens movíem pel coll amb un fusell i és molt difícil violar a una dona armada.

I ara que la societat està desarmada, quins mecanismes d'autodefensa teniu?En
primer lloc, hem de conscienciar a tota la societat de la necessitat de protegir els més febles, a les dones, a la diversitat, tot el relacionat amb les desigualtats, però a través de la unitat. D'altra banda, quan estàvem en les converses de pau de l'Havana, un membre del Govern em va preguntar una vegada quina era el que més temia. Vaig contestar que s'estan propagant molt pel nostre país i per molts altres llocs. Les dones són atacades amb àcid per negar-se a ser propietat privada d'una altra persona, la qual cosa fa molta por. Crec que aquí la clau està en l'educació.

Afirmeu que la vostra organització impulsa el «feminisme insurgent». Què significa això?
És una manera de denominar les normes que han guiat la nostra activitat des de sempre. Nosaltres sempre hem impulsat la igualtat de treball, la igualtat de drets i obligacions, i li hem posat aquest nom, com qualsevol altre. Es tracta que dones i homes comparteixin drets i obligacions en igualtat de condicions.

Canviant de tema, quin creus que és el paper de les víctimes del conflicte?En
el nostre Acord de Pau les víctimes han estat en el centre, perquè són moltes les persones que han patit les conseqüències del conflicte armat: la gent va perdre als seus familiars, algunes persones van desaparèixer… I el que estem buscant és la veritat, la justícia, la reparació i les garanties que no tornin a succeir així. Per tant, si garantim que això ocorre amb la Comissió de la Veritat, podem estar satisfets amb aquest procés de pau.

Està en marxa la Comissió de la Veritat?
Sí, a pesar que hi ha moltes coses per organitzar, ja està treballant. No obstant això, davant la falta d'acord entorn de les ponències presentades en la Comissió, cada membre va donar la seva pròpia versió sobre l'inici del conflicte i, d'aquesta manera, cadascun ha manifestat la seva veritat sobre les causes que han originat el conflicte.

L'última pregunta: Què és l'alliberament o la llibertat per a vostè com a lluita d'alliberament?
Llibertat per a mi, per a nosaltres, és poder decidir, sense la pressió de cap agent intern o extern, quin serà el nostre futur.