Lliri blanc Vieites García (Hernani, 13 de juny de 1967) viu a Madrid i és professora a Salamanca i Complutense. En una època impartia tallers per a nens, deia que estudiava més que ensenyava. Les obres van ser col·locades en l'exposició individual que es va realitzar en el Museu Reina Sofia, en la qual es va encarregar als nens de donar els seus dibuixos i pintar. En finalitzar l'exposició cada nen/a va portar el seu treball a casa.

Li agradava la capacitat per a la sorpresa, la falta de convicció, la llibertat, la capacitat de construir l'idioma des de la manera de pintar dels nens. La seva obra ha tingut sempre característiques similars. Cus amb sorprenent llibertat els fragments que ha pres d'aquí i d'allà, sempre utilitzant codis de cultura visual contemporània, intervenint en les imatges, fent collages en molts casos. Ha begut dels fanzines i de la cultura Zuk-uz-egin, se li nota en el treball.

El feminisme ha estat un dels eixos de l'obra de Lliri blanc Vieites. En 1994 va crear al costat d'Estibaliz Sadaba el col·lectiu Reacció/Reacció i van treballar durant molts anys com a epicentre d'Arteleku. Allí van organitzar, en 1997, Només per als teus ulls: un taller de seminaris sobre el factor feminista en les arts visuals, que posteriorment va deixar la corretja. Va ser una fita per a moltes persones en el debat feminista del món de l'art.

L'artista tracta d'atrapar en la seva obra l'època en la qual viu, sobretot la cultura visual, que recull imatges d'aquí i d'allà, les modela, les retalla, les modifica, les reprodueix d'una altra manera, dona un altre significat al món amb el seu treball.

L'artista ho sap bé: les imatges es construeixen. I les que semblen naturals són les més construïdes, les que es presenten com d'una altra manera, les que ens porten com a normals. No es tracta només de demostrar que estan construïdes, sinó de trencar i obligar a dir alguna cosa.