“Quan vaig viure a Catalunya fa uns anys ja coneixíem allí el tomàquet d'Aretxabaleta”. El coordinador del projecte Haziera de la Fundació Cristina Enea, Marc Badal, acaba de presentar al maig un llibre sobre aquesta varietat de tomàquets. El tomàquet d'Aretxabaleta ha rebut un estudi realitzat en els últims dos anys al costat de la investigadora Marta Barba Gassó. Biodiversitat, territori i coneixement compartit. Ha estat editada tant en basc com en castellà.
El tomàquet d'Aretxabaleta, el tomàquet rosa, el tomàquet borratxo… En Debagoiena el fruit és molt variat. Els autors han aprofundit en la història de la varietat de tomàquets, dialogant amb els productors de la comarca i compartint experiències i inquietuds. De fet, el tomàquet d'Aretxabaleta té una història bastant curiosa: En els anys 80 un productor va plantar llavors i li va agradar el tomàquet rebut. Per por de perdre-la, va decidir entrar en un lloc segur i va donar les llavors d'aquest tomàquet a un membre d'un altre caseriu que estava treballant en la producció ecològica. Així va començar l'expansió d'Aretxabaleta, que en els anys següents va anar ampliant-se i millorant tant dins com fora de la comarca.
Badal creu que en la societat en general no és tan coneguda la història d'aquest tomàquet. Una de les intencions de l'autor és promoure la conscienciació entre la ciutadania a través de l'aprofundiment en el recorregut. “Aquestes famoses varietats de llavors ajuden a obrir altres varietats i al fet que la gent reflexioni sobre la biodiversitat”, assenyalava en una entrevista en el programa Landaberri d'Euskadi Irratia.
Sense deixar a un costat les característiques especials i la qualitat del propi tomàquet, potser la principal peculiaritat del tomàquet d'Aretxabaleta hagi estat el seu caràcter gràcies a les sinergies socials. S'ha estès a l'experiència de la ciutadania de compartir territori i coneixements: “El tomàquet d'Aretxabaleta s'ha estès horitzontalment per baix, lluny dels jocs de poder que envolten la producció i comercialització de llavors en el marc de l'agricultura industrial actual”.
Duela lau urte abiatu zuten Azpeitian Enkarguk proiektua, Udalaren, Urkome Landa Garapen Elkartearen eta Azpeitiako eta Gipuzkoako merkatari txikien elkarteen artean. “Orain proiektua bigarren fasera eraman dugu, eta Azkoitian sortu dugu antzeko egitasmoa, bere izenarekin:... [+]
Donostiako Amara auzoko Izko ileapaindegi ekologikoak 40 urte bete berri ditu. Familia-enpresa txikia da, eta hasieratik izan zuten sortzaileek ile-apainketan erabiltzen ziren produktuekiko kezka. “Erabiltzaileen azalarentzat oso bortzitzak dira produktu gehienak, baina... [+]
Ubidekoak (Bizkaia) dira Imanol Iturriotz eta Aritz Bengoa gazteak. “Lagunak gara txikitatik, eta beti izan dugu buruan abeltzaintza proiektu bat martxan jartzeko ideia”, azaldu du Iturriotzek. Nekazaritzari lotutako ikasketak izan ez arren, baserri munduarekin eta... [+]
Iruñean bizi ziren Iñaki Zoko Lamarka eta Andoni Arizkuren Eseberri gazteak, baina familiaren herriarekin, Otsagabiarekin, lotura estua zuten biek betidanik. “Lehen, asteburuetan eta udan etortzen ginen eta duela urte batzuk bizitzera etorri ginen”, dio... [+]
Gipuzkoako hamaika txokotatik gerturatutako hamarka lagun elkartu ziren otsailaren 23an Amillubiko lehen auzo(p)lanera. Biolur elkarteak bultzatutako proiektu kolektiboa da Amillubi, agroekologian sakontzeko eta Gipuzkoako etorkizuneko elikadura erronkei heltzeko asmoz Zestoako... [+]
Emakume bakoitzaren errelatotik abiatuta, lurrari eta elikadurari buruzko jakituria kolektibizatu eta sukaldeko iruditegia irauli nahi ditu Ziminttere proiektuak, mahai baten bueltan, sukaldean bertan eta elikagaiak eskutan darabiltzaten bitartean.
