Ajuda'ns a millorar: tria el teu idioma! Osakidetza i el Departament de Salut del Govern Basc van presentar la campanya perquè la ciutadania triï l'idioma de preferència que vol utilitzar en l'atenció sanitària. L'objectiu del projecte, presentat al febrer de 2017, era indicar la llengua que la ciutadania prefereix a l'hora de relacionar-se amb la salut pública en la CAPV. El servei de salut va advertir a l'inici de la campanya que el respecte a aquesta possibilitat estarà condicionat “per la realitat sociolingüística i pels serveis i recursos disponibles”. Iniciativa II per a la Normalització de l'Ús del Basc en Osakidetza entre 2013 i 2019. S'emmarca dins del Pla.

En l'actualitat existeixen tres maneres de seleccionar l'idioma preferit tant a l'hora de ser atès com a l'hora de comunicar-se amb Osakidetza: acostant-se al centre de salut, indicant al metge o infermera en la consulta i accedint a la carpeta de salut que es pot consultar a través d'internet. De moment, el 40% dels potencials destinataris del servei d'Osakidetza ha optat pel basc com a idioma preferent i un total de 215.000 persones han optat pel basc; d'aquesta xifra pot deduir-se que el 24% del total considerat euskaldun en la CAB ha optat pel basc per a comunicar-se amb Osakidetza.

Fins i tot quan l'atenció primària en els centres de salut és possible en basca, normalment no s'ofereix de manera proactiva, segons l'informe d'avaluació del pla de normalització lingüística. En el mateix s'assenyala que se sol esperar que el pacient sol·liciti parlar en basc i si no és així, és necessari que un altre treballador sanitari basc no tingui el contingent de pacients ple per a poder traslladar-lo al professional vascoparlante. Exemple d'això és que només al 13% dels quals han prioritzat el basc se'ls ha ofert un metge, una infermera o una matrona basca en lloc d'una castellanoparlant. Segons l'enquesta realitzada per Osakidetza, el 55% dels pacients que han optat pel basc ha pogut realitzar la comunicació oral en basca amb el seu metge o infermera. Segons l'idioma triat, el 21% dels enquestats ha tingut l'oportunitat de traslladar al metge o pediatre al basc, xifra que en el cas dels metges especialistes es redueix al 12,7%.

A més de la campanya abans esmentada, s'ha donat als treballadors sanitaris la possibilitat d'identificar-se amb el símbol que porta la lletra ‘e’ i s'ha donat una “resposta molt positiva” als usuaris i professionals en l'informe de valoració intermedi del Pla de Basc. L'informe revela, no obstant això, que un gran nombre de professionals s'ha negat a posar l'etiqueta ‘e’ per por, per falta de naturalitat o per falta de capacitat per a parlar amb correcció. A més, hi ha professionals que no volen parlar en basc en el primer comiat i, per tant, com diu el Pla de Basc d'Osakidetza, no tenen ganes de continuar parlant en la mateixa llengua si la resposta es rep en basca.

Sol·licita-ho, però, ho reps?

Osakidetza es va crear en 1984, dos anys després de l'aprovació de la llei bàsica de normalització de l'ús del basc en la CAB. Aquesta llei reconeix els drets de la ciutadania –incloent l'atenció sanitària en basca– i exigeix obligacions a les institucions. En aquest sentit, Arantza Aranburu, de l'Observatori de Drets Lingüístics, considera que Osakidetza ha estat fins ara un “punt negre” quant als drets de la ciutadania: “Aquesta campanya arriba tard. Si en crear l'estructura s'haguessin posat en el centre el basc i els drets lingüístics, avui dia estaríem en una altra situació. Però el sistema es va posar en marxa en castellà i això ha provocat més dificultats”.

En l'Observatori també es contempla la campanya de selecció d'idioma preferent i la possibilitat de prestar el servei en basc: “No té cap sentit preguntar a les persones usuàries en quin idioma desitgen una atenció sanitària si l'organització no està preparada per a prestar el servei en basc”. En l'actualitat, un de cada tres treballadors d'Osakidetza té acreditat el perfil lingüístic corresponent al seu lloc de treball. Els menors de 45 anys són, sobretot, els que euskaldunizan Osakidetza: El 77% dels menors de 45 anys tenen acreditat el perfil de basc i el 29% dels majors de 45 anys.

Les queixes dels ciutadans que reben en l'Observatori són reflex de la falta de professionals vascoparlantes que es precisin. Aquesta situació s'accentua encara més en les substitucions o períodes vacacionals. Arantza Aranburu té dubtes sobre la coherència de diverses conductes d'Osakidetza: “Quan no posen a professionals vascoparlantes per a substitucions argumenten que tenen dificultats per a aconseguir-les. D'altra banda, rebem queixes per la impossibilitat que l'alumnat que estudia en basc pugui cursar determinades assignatures en basca o perquè el 90% de les pràctiques es realitzin en castellà”. Amb mancances en el nombre de professionals en basc, Aranburu creu que l'organització hauria de ser responsable i vetllar per la formació dels futurs professionals.

L'Observatori de Drets Lingüístics també ha rebut queixes sobre la campanya de selecció de la llengua preferent. Aranburu recorda a dues queixes rebudes des de Bizkaia, totes dues per tenir el cartell de la campanya només en castellà. El membre de l'Observatori qüestiona el sentit de la col·locació del cartell en castellà: “Tria la teva llengua en el cartell que posava. Cal tenir en compte que la ciutadania identificada és euskaldun, ja que els castellanoparlants tenen garantits els seus drets lingüístics. La campanya estava feta de manera desconcertant”.

Les queixes de cara a la campanya no van obtenir resposta en l'Observatori. A més, cal destacar que en 2016 Osakidetza va rebre 245 queixes relacionades amb el basc, moltes d'elles en l'àmbit dels especialitzats. Els ciutadans poden dir que volen rebre el servei en basc. Osakidetza té ara treball per a garantir els drets dels ciutadans i ciutadanes.