Durant aquests dies s'estan traient de tot arreu pel·lícules, reportatges, recopilacions de cançons de l'època, taules rodones surrealistes com “si hagués estat i haguéssim fet” sobre maig de 1968. Ens serviran la mateixa salsa fins a fi de mes. Després es va acabar.
De tant en tant, s'imposa la melancolia del passat, el somni d'una revolució que no s'havia aconseguit, algunes bones esperances, aquí i allà, com una cosa tan llunyana i impossible. Altres vegades, més que sentimentalisme, es fa crítica a l'esquerra i a una generació, es menysprea tot desig de canvi d'ordre. I a vegades, sí, el desig se sent fort i secret perquè torni a succeir.
Maig del 68, a casa, es va esmentar poc, la veritat, i sovint ho reconeixem amb notes bastant negatives, comparat amb el desordre dels atacs que no van ser canalitzats. Desgraciadament, si aquella generació s'havia preocupat de recollir les idees d'esquerres, la por al canvi revolucionari els havia encadenat. A pesar que alguns ens han dit avui, al cap i a la fi, tot era bulliciós, és a aquests moments als quals devem alguns avanços: Assoliments de Grenelle per als treballadors, ampliació del sindicalisme, reforma de l'educació, projecte dels agricultors de Larzac i revisió de les línies de cultiu, contracepció, emergència del feminisme, valoració individual i creativa, empreses autogestionades, ecologia. Si mirem cap al País Basc, aquí mateix ens va deixar el sindicalista Pitrau i el seu entusiasme, Enbata, les primeres pinzellades del basc unificat en Baiona, ikastoles, Iparretarrak (IK), més tard la revista Maiatz. El fil vermell de totes aquestes novetats era compartir-les, compartir reivindicacions i fins i tot assoliments. Brutal, però necessari.
Després, durant dues dècades, els magistrats s'esforçarien a enterrar-ho tot, sobretot el desig de llibertat. Han passat cinquanta anys i podem dir que en 2018 estem en un clima similar, en els nostres racons i més enllà. Què porta el mes de maig d'enguany? Lleis de falsos rumors i secrets afectius, reforma Vidal de les universitats, vagues de personal de transport, de salut, mobilitzacions a favor dels immigrants, invenció deplorable del delicte de solidaritat, buidatge del ZAD, queixes dels retratats, sindicats incapaços de confluir i managers somrients de sempre en les esferes superiors. Avui també tenim moltes raons per a enaltir la vaga, per a atacar cultural, social i políticament, per a aixecar-nos contra l'egoisme, l'opressió i el poder asfixiant i per a donar una bona sacsejada al bàndol dels grans managers. De fet, es podrien escoltar algunes preguntes i aportar respostes. Tenim mil motius per a aixecar-nos, per a actuar col·lectivament, per a despertar-nos i caure al carrer, per a guanyar la vida curta però fort, per a perdre'ns en somni, sobretot el que no ens agrada tirar enrere i arriscar una mica millor amb la negació subversiva.
A cinc dècades de distància, les circumstàncies estan tan lluny i tan a prop a tot el món. Volem que la gent de Notre Dona'm donis Landes avanç com en Millau, que els majors arribin a fi de mes, que CIMADE no sigui processat per un delicte de solidaritat, no obstant això, la màquina segueix endavant, perquè nosaltres no som “res”, sinó inútils i cínics: durant cinc dècades s'ha posat en marxa el capitalisme perquè no es posi bo.
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
Hi ha els qui, sent un cervell brillant, amb definicions de "poc detall", són experts a transformar i transformar el mateix, dit d'una altra manera. Era seva i ha estat un projecte in eternum que s'ha repetit durant dècades. Aquesta era una de les principals raons per a deixar de... [+]
El 26 de desembre, durant un atac aeri, l'Exèrcit israelià va matar a cinc periodistes palestins que intentaven arribar a la ciutat. Amb ells van matar a 130 periodistes palestins. Aquesta notícia m'ha recordat un parell de coses, la primera, la persecució que sofreixen els... [+]
En els últims mesos m'ha tocat treballar en diversos instituts i, en algun moment, he hagut de parlar amb els alumnes de les possibilitats que ofereix el mercat laboral. La tipologia dels alumnes és variada i en una mateixa ciutat varia molt d'un barri a un altre, d'un institut a... [+]
La nena que apareix en el centre de la fotografia, que difícilment es pot considerar històrica, està escrivint una llista d'adjectius: jo, tu, ell, nosaltres, vosaltres, ells. Mirant cap avall, no vaig poder veure com era la seva mirada.
Insensible a la labor del fotògraf,... [+]
Quan treballes amb persones majors o amb persones amb diversitat física i neuronal, t'adones que la idea de la competència en la nostra societat ens limita molt com a espècie. És a dir, el nostre sistema et posa en valor per fer les coses de manera específica, i el que no ho... [+]
Volia escriure per les llums de Nadal i reivindicar que es converteixi en una tradició anual en aquesta època d'il·luminacions de carrers, un espai públic acollidor, alegre i gojós des del punt de vista de la classe. Però, per descomptat, també espais públics càlids on... [+]
Perdona a les rouredes, alzinars, oms, agrons, freixes, alisedas, castañares, bedolls, gorostidias, manzanales, pinedes i a totes les societats dels arbres, però avui la fageda té una cita amb motiu de les celebracions de la frontera hivernal.
Em resulta més fàcil unir les... [+]
Torna Euskaraldia. Pel que sembla, serà en la primavera de l'any que ve. Ja ho han presentat i la veritat és que m'ha sorprès; no el propi Euskaraldia, sinó el lema d'ell: Ho farem movent-nos.
La primera vegada que l'he llegit o escoltat, em ve al capdavant el títol de l'obra... [+]
Ildo beretik dator Eusko Jaurlaritza berriaren politika. Hitzak bai, baina ekintzak ez dira argi ikusten Pradalesen gobernuak aurkeztutako aurrekontuan.
Quan el sistema colonial capitalista heteropatriarcal es qüestiona i lluita, ataca sense pietat. Utilitzant totes les eines al seu abast per a enfortir, enfortir i consolidar el poder institucional, els mitjans, la justícia, la llengua, la cultura, la violència...
A Suïssa,... [+]
No sé si vostès també tenen la mateixa percepció –ho reconec: aquí he començat a escriure de manera acientífica–. Em refereixo a l'extensió natural de la paraula mandra. Cada vegada escolto més en els racons d'Hego Euskal Herria: basc, espanyol i, per descomptat,... [+]
Molts per Nadal sentim més mandra que il·lusió en pensar en els menjars i trobades familiars. Però us avancem que no és el menjar la que ens fa sentir-nos col·lectivament incòmodes, sinó la normativitat que defineix a la família tradicional. És més, ens atreviríem a... [+]
Sempre m'ha semblat més significatiu el mode que es diu en castellà als carruatges que es poden trobar aquí i allà: humilladero. No és un nom bastant light, blanc o no té cap connotació? Al cap i a la fi, tot el que passava per allí havia de ser humiliat. És sabut que... [+]
El final de la República Àrab Siriana ha causat una gran sorpresa per la forma en què s'ha produït: ràpida i gairebé sense resistència. No obstant això, no és tan estrany si tenim en compte que el país estava destruït, empobrit i baratat. Fa temps que la majoria dels... [+]