ETA ja ha desaparegut. Què ha estat ETA?
Un model negatiu per a la ciutadania basca. L'ús de la força, primer selectiva i extensiva, va portar als etarres a un tremend error: a equiparar objectius polítics i mitjans militars, ETA va fer inseparables la independència i la lluita armada. Aquesta lletjor d'envergadura és producte del seu orgull armat. Aquesta forma del seu domini ha mostrat un aire de menyspreu: solos, disposats a tot, tocats pel destí, col·locats en un lloc elevat, posseïts de la perspectiva que ofereix la part superior de la graderia. No obstant això, la falta de capacitat dels bascos perquè se sumessin al seu projecte i mètode violent, tots dos inacceptables per a la majoria de la nostra societat, ETA es va posar en el seu lloc: mirant de baix a dalt, no van poder pujar més amunt en les graderies, malgrat intentar obrir el camí a tirs.
A partir d'ara, es parlarà més de la necessitat de fer autocrítica a l'esquerra abertzale. Què hauria de dir?
Fins al final d'ETA no han estat capaces d'adonar-se que la societat basca, cansada de la guerra, havia decidit –de manera indulgent– apostar per la via política, que no volia unir-se més a la mort. Hauran d'admetre que no es pot obligar l'home a unir-se a una ideologia, que cal apartar-se de les profecies i de les senderes antidemocràtiques, que cal desconfiar dels teòrics que expliquen tot. En canvi, cal tenir en compte als que miren al món amb una mirada humil i prudent.
Què fa falta ara perquè els drets dels presos bascos siguin respectats?
Cal acudir als tribunals per a reclamar les infraccions dels seus drets. Cal aconseguir la transferència de competències penitenciàries perquè els condemnats de vigilància penitenciària dels Tribunals de Justícia de la CAB i Navarresa siguin competents, i per a garantir les sentències executives dels presos condemnats per terrorisme, com va ocórrer en el passat. Cal actuar davant les institucions, els partits i l'opinió pública per a traslladar als presos a les presons més pròximes a les de les seves famílies. Hem de recordar una vegada i una altra la desigualtat de les penes imposades als presos i preses.
Com has vist el procés de pau des de 2011 fins avui?
Camí llarg i sinuós que ens porta al punt de partida: La decisió unilateral d'ETA es va fer per a si mateixa i expressament. Vaig pensar que la fi de la lluita armada declarada per ETA era la fi de la pròpia organització, es va acabar. Que la pau era l'absència d'ETA, que ETA no estigués, sense més adjectius, és a dir, que l'última escenificació final no era qüestió d'interès.
En la seva opinió, quins són els següents passos a donar per a avançar i acabar el procés? Com haurien d'actuar els principals agents implicats en el procés, l'Esquerra abertzale, l'Estat i el PNB?
Mentre no siguin esclarits per la mateixa organització d'assassinats i desaparicions que s'atribueixen a ETA, jo no dono per acabat el procés. De fet, si no s'aclareixen aquestes circumstàncies, els familiars de les víctimes no acabaran mai el seu dol per la mort. El mateix pel que fa a l'Estat: no ha reconegut el GAL, la responsabilitat i la missió del qual és seva, sent responsable de diverses persones desaparegudes. D'altra banda, demano als principals agents que vostè crida que facin política per a tenir en compte una veritat evident: els criteris del futur també jutjaran a la nostra generació algun dia.
Josu Urrutikoetxearen aurka bi auzi iragan behar dira aste huntan Pariseko auzitegi korrekzionalean. Biak ere ETA talde armatuko kide izateagatik dira, baina mementu desberdinetan.
Zer esan dezakegu, Euskal Herriaren aurka Espainiak eta Frantziak darabilten konfrontazioari buruzko kontraesan nagusirik planteatzen ez dutenez? Zergatik, garrantzi handiko aukera mediatiko horren aurrean, ez da planteatzen Euskal Herriaren nazio eta gizarte arazoa? Zergatik ez... [+]
Iktus baten ondorioz hainbat egunez ospitalean egon ondoren, ostiral eguerdian hil da Perez Rubalcaba. PSOEko idazkari nagusi ohia eta besteak beste Espainiako Barne ministro izandakoa, haren eragina nabaria izan zen ETAren azken garaian Espainiako Estatuaren estrategia... [+]
David Pla eta Iratxe Sorzabal epaituko dituzte Parisen otsailaren 4an eta 5ean. 2015eko irailean atxilotu zituen Frantziako Poliziak Baigorrin.
Euskal Herriaren nazio eta gizarte askapenaren aldeko jarrerak albo batean utzi zituztenetik ia hamar urte iragan badira ere, Sortuko egiturek (ez pertsonek) harriturik uzten gaituzte oraindik ere.
Brian Currinek gidatutako Harremanetarako Nazioarteko Taldeak (HNT) iragarri du bere lana bukatu duela, agindu zitzaion lanaren parte handi bat bete dela ulertuta. Naiz-ek aurreratu duenez, hurrengo astean baloratuko dute Euskal Herriko gatazka armatuaren amaiera lortzeko... [+]
Medioetan irakurritakoaren arabera, Foro Sozialeko ordezkaritza bat eta EPPK-ko bi mintzakide elkarrizketatu egin dira. Aipatzen dutenez, kolektiboko kideek espainiar eta frantses estatuetako legezko bideak jorratzeko prestutasuna erakusteaz gain, itxaropentsu daude, eta era... [+]
ETAren ondoko garaia aztertzeko mahai-ingurua osatu dugu ARGIAko Larrun aldizkarian. "ETAren muina eta mina: 60 urteko historia konplexua". Jose Felix Azurmendi, Koro Garmendia eta Joxemari Olarra izan ditugu solaskide, hurrenez hurren. ETAren ondoko garaia nolakoa... [+]
Txema Montero (Bilbo, 1954). HBko europarlamentari ohia, ETAko presoen abokatu lanetan aritutakoa, HBtik kanporatua, Sabino Arana Fundazioko kide urte luzez eta analista zorrotza, besteak beste.
Katarsia 2011ko urriaren 20an bizi izan genuen, baina orain ere ez da makala idaztea gaur ETA desagertu dela. Ohartzean horrek esan nahi duen guztiarekin, goitik behera sumatzen da zirrara bizkar-hezurrean. Gertaera, sentipen eta sufrimendu gehiegi bildu da 60 urtean zehar... [+]
Arkaitz Rodriguez Sortuko idazkari nagusia da (Donostia, 1979). Kanboko ekitaldiaren biharamunean elkarrizketatu genuen, Donostiako Haizearen Orrazian Ezker Abertzaleko zuzendaritzako dozenaka kide ohik ETAren amaierari sostengua agertu ondoren. Sortuk du orain Ezker... [+]
Genevan irakurri zuten ETAren amaiera iragartzen duen agiria, erakunde armatuaren ia 60 urteko ibilbidea bukatutzat emanda. Kanbon berriz, euskal gatazkaren konponbide osorantz pausoak emateko deia egin zuten nazioarteko eragileek. Aro bat bukatu da behin betiko eta beste bat... [+]
Kanboko ekitaldia eta gero, hamaika eragilek eta pertsonek iritzia eman nahi izan dute. Bistan da. Ikuspegi eta begirada ezberdinak aztertzea aberasgarria da. Hori dela eta, orain, hasierako asteetako olatuak pasatutakoan, beste bat ere plazaratzea ekarpen interesgarria izan... [+]