“Soc professor en la Facultat de Filologia i em sorprèn veure com cada any acudeixen joves estudiants a les presentacions dient que no volen utilitzar el basc batua, que se senten artificials en utilitzar el batua”. El lingüista Koldo Zuazo va posar com a exemple d'una de les principals crítiques al basc batua la frase que escolta habitualment en la universitat. El basc batua artificial com a llengua de laboratori i els dialectes naturals i autèntics. El professor de la UPV/EHU va utilitzar la primera sessió de les jornades sobre el basc batua en Sakana per a bandejar aquells mites que considerava erronis i perillosos i subratllar la importància del basc batua.
Entre el públic, hi havia gent de diferents pobles i àmbits de Sakana: Professors d'AEK, ikastoles i escoles, persones que treballen entorn de diversos dialectes bascos, sindicalistes, membres d'ajuntaments i mancomunitats, jubilats… El personal del Servei de Basc de la Mancomunitat manifesta que hi ha interès en el tema. “El curs ha estat obert a tothom, però hem fet una difusió especial en els centres educatius de Sakana, perquè a través del professorat volem arribar a les generacions futures”, han explicat.
El lingüista va voler deixar clara la seva disposició a favor del basc unificat en la primera sessió de les jornades, i va subratllar el paper que van jugar les ikastoles en la creació del basc estàndard. “Crec que la creació de les ikastoles va ser una de les millors coses que hem fet els bascos en la nostra història. Amb la creació de les ikastoles comencem a conèixer i analitzar la nostra història, literatura, geografia i idioma”, va dir.
Si les ikastoles han estat la major creació dels euskaldunes, el basc batua és la segona invenció més important per a Zuazo. Per què? Perquè ha fet que tots els euskaldunes s'entenguin entre si, perquè dona l'oportunitat d'aprendre basca, perquè ha introduït la nostra llengua en el camí de la normalització, perquè ha unit i unit als set territoris d'Euskal Herria, i perquè ha convertit el basc en una llengua amb gramàtica i vocabulari propi.
L'investigador no qüestiona en cap moment la riquesa dels dialectes, però al mateix temps opina que no convé mitificarlos, ja que considera que una de les raons principals que els dialectes siguin tan diferents és la divisió que ha viscut Euskal Herria en la història. “Els dialectes són tresors, però hem de tenir clar d'on venen. L'origen dels dialectes bascos no és bo. Jo crec que si els set països haguessin estat units, si nosaltres haguéssim organitzat l'ensenyament i l'administració, no hi hauria tants dialectes”, diu.
En la segona sessió de la formació, el lingüista va abordar el tema dels tractats locals. Unificat versus dialectes lluny de l'antagonisme, Zuazo creu que tots són part integrant de la llengua, i està convençut que perquè el basc estigui fort és necessari que tots els elements estiguin forts. Per això està impartint formació sobre els gats locals avui aquí, demà allí.
Encara que el basc batua és una bona eina, el lingüista considera que l'ús que se li dona en moltes ocasions és dolent. La pregunta que va fer als participants en les jornades va ser la següent: “Què us sembla ensenyar el mateix basc en Elgeta, Lapuebla de Labarca i Tudela? O en Arbizu i Ondarroa? No s'hauria de tenir en compte el basc de cada lloc i si és o no un entorn euskaldun?”. Ell té la resposta clara: sí. I va posar un exemple per a explicar aquest mal ús: Va preguntar al net de 5 anys de Mungia “Com et va?” i ell va respondre “no es diu com et va, com has de dir”, ensenyat pel professor.
El poble nòrdic considera als investigadors com a models per a aquest ensenyament de la llengua. En aquests països, amb al voltant de 4 anys, els nens i les nenes practiquen en l'idioma local a l'escola, i a mesura que van aprenent a llegir i a escriure comencen a aprendre les paraules completes. “El nen passa de l'oralitat a l'escriptura pas a pas, de la llengua familiar a la llengua culta, però sempre des del llenguatge del poble”, ha explicat. Creu que també en basc cal buscar formes similars.
Al cap i a la fi, la proposta no és aprendre dues coses diferents: no s'ha unit l'estàndard d'una banda i l'estàndard per un altre. Creiem que hem de tenir un únic sumar i aquest sumar ha d'estar basat en el local. “Si ho aconseguíssim, la gent aprendria i acceptaria més fàcilment el batua. Aquest argument de l'artificial ocorre moltes vegades perquè utilitzem una unió molt remota, sumar molt ‘rar’ o tècnic genera moltes vegades repulsa”, diu.
En Urdiain, Zuazo va viure tres anys aprenent basc. Tenia, per tant, una relació bastant estreta amb el llenguatge de Sakana des d'abans. Per exemple, es considera apropiat utilitzar les paraules ‘vaig botar’ o ‘fan’. No obstant això, el problema és que moltes vegades ni tan sols sabem el que és el basc batua, i que tendim a qualificar de dolent el que està bé. “Qui prohibeix dir ‘he tirat’? No trobareu documents d'Euskaltzaindia que diguin que cal descartar aquesta o aquella paraula. Aquesta regulació mai s'ha donat”.
En l'administració local, als ajuntaments, a les escoles, en les notes de les associacions i entitats locals, Zuazo defensa l'ús del batua local en totes elles, no sols en l'oralitat, sinó també en l'expressió escrita. “En Ipar Euskal Herria llegim a tot arreu ‘va venir’ o ‘gasna’. A veure aquí, en Urbasa o en Burunda, on veus la paraula ‘gaztaia’. És important no sols escoltar el basc local, sinó llegir, veure”.
En la mateixa línia han parlat des del Servei de Basc, preguntats sobre l'origen de les jornades: “A Euskal Herria utilitzem el mateix basc unificat en tots els llocs i tasques. Seria més adequat utilitzar paraules, expressions i característiques pròpies de les activitats orals i escrites dirigides als parlants de la llengua. Volem donar al batú de Sakana el color i la vitalitat de les seves paraules, perquè ens sentim més a nosaltres”.
El llenguatge és una cosa àmplia i hi ha molts llenguatges. Podem fer dialecte amb gent del nostre entorn, el basc batua amb gent més llunyana, podem fer basca amb els amics i el basc culte en els àmbits formals. La pregunta és: quin és el bon llenguatge? “Perquè, tots són bons idiomes. Haurem d'utilitzar cadascun en el seu àmbit, l'important és saber-ho”.
Txillardegiri etiketa bat jartzekotan, poliaintzindaria zela erran nezake, zeren aitzindaria izan zen lauzpabost alorretan: frankismo denborako abertzale berria, sozialista librea, Iparraldekoen lagun goiztiarra, idazle polifazetikoa, bide berrien urratzailea.
Euskaltzaindiaren Hiztegiak 466 hitz berri ditu. Urtarrilaren 11n jakinarazi du euskararen akademiak hiztegian sartu diren berbak zeintzuk diren, baita horiekin batera arautu diren 392 azpisarrerak ere.
Idazlea, hizkuntzalaria eta itzultzailea zen Xalbador Garmendia, eta arlo horietan lorratz luzea utzitakoa. Zaldibian jaioa 1932an, 86 urterekin hil da Anoetan. Besteak beste, hainbat aldizkaritako hizkuntza arduradun izan zen eta euskara batuaren sorreran ekarpen garrantzitsuak... [+]
Urriaren 4tik 6ra izango da biltzarra Arantzazun, euskara batuak 50 urte bete dituela baliatuz. 50 hizlari inguru arituko dira euskara batuaren historia laburraz eta etorkizunaz.
Duela 50 urte, 1968ko urriaren 3, 4 eta 5ean, Euskaltzaindiak euskara eredu batua proposatu zuen Arantzazuko Batzarrean. Zeruko ARGIA hasieratik agertu zen euskara batzearen alde, astekarian idazten zuten guztiak iritzi berekoak izan ez arren, eta prozesuaren berri xehe-xehe... [+]