És el 24 de gener, el temps és bo i els alumnes de l'institut començaran a preparar els pous. Prèviament, durant les vacances de Nadal, una petita màquina excavadora ha fet tres forats en tres punts de l'esplanada del col·legi. La profunditat dels pous, la seva grandària, el lloc exacte (en ombres o en sol)… no és aleatori, són aiguamolls dissenyats pensant en les espècies autòctones. Tenen les pales i les aixades preparades i aviat s'adonaran que la creació d'un pou no és un forat, i res més. Es tracta de tres aules de 16 a 18 anys –i tres professores– que estan cursant el Batxillerat, amb més de 50 alumnes i alumnes: cada classe s'encarregarà d'un pou, que han estat designats per orientació: Tolla Larrun, Pou Jaizkibel i Penyes d'Aia. Jon Garin, de la Societat de Ciències Aranzadi, explicarà el projecte i Aranzadi serà el seu company de viatge.

I els alumnes han començat a tirar terra amb pales al forat, netejant amb aixades, traient aigua del pou… Després han posat entre tots una capa de geotèxtil (és la capa bàsica perquè l'aigua de pluja no es filtri en el futur i la terra no l'absorbeixi tot) i encara hauran de posar altres dues capes (una vegada més la capa de butil i la geotèxtil). Han hagut de tirar terra, fer tanca en la zona… Han hagut de baixar al pati en uns quatre dies, per a acabar el procés com cal, i al final han aconseguit dissenyar tres aiguamolls, tres pous que la pluja omplirà de manera natural. És una bona idea que els propis alumnes i alumnes s'impliquin més en el projecte: faran un seguiment del toll que senten a propòsit, s'acostaran a veure els canvis, tenen curiositat… i al mateix temps, volen que els professors i professores s'adonin que l'ésser humà pot influir en la naturalesa per al bé i el mal.

Karlos Cruz, Ana Uriz i Iñaki Sanz Azkue són els professors de l'assignatura de Ciències Ambientals i de la Terra en l'Institut Plaiaundi. Cadascun té un grup i els tres grups donen la lliçó els dimecres, en les dues últimes hores. “Des del principi vam veure que ni els alumnes ni nosaltres estàvem disposats a dedicar dues hores seguides de continguts teòrics cada setmana dins de la classe”. Així va néixer la iniciativa.

“Per què no ha crescut l'herba?” El que
al principi era una excusa i gairebé un joc per a sortir de l'aula, ha anat agafant una altra dimensió, a poc a poc han anat veient el sentit del que han fet els alumnes, i s'han adonat que l'aiguamoll és molt més que un pou d'aigua: hi ha microhàbitats i racons dins de l'aiguamoll, els temes que treballen a nivell teòric (ecosistemes, biodiversitat, plantes, cicles vitals de les diferents espècies…) estan relacionats amb la vida, perquè a vegades “sembla alguna cosa en el llibre”. Els aiguamolls creats enguany, a més, els seran d'utilitat en els pròxims cursos, ja que continuaran evolucionant i continuaran sent excel·lents laboratoris naturals per a les futures generacions d'estudiants.

Perquè la realitat no és la teoria, les previsions no sempre es compleixen, i això també és enriquidor. Amb el temps s'ha evidenciat que les basses que en un principi semblaven iguals tenen diferències i una d'elles, per exemple, no ha variat a penes, ja que és molt humida i la zona s'entolla. El professorat reflexiona: per què no ha canviat? Per què no ha crescut l'herba? En què es diferencia d'altres aiguamolls?...

Un dels exercicis ha consistit a analitzar un metre quadrat al voltant d'un pou: com ha crescut l'herba, en quin percentatge, quines plantes han aparegut… Així, han treballat l'evolució i la successió ecològica. “Els vam dir que miressin quantes plantes diferents hi havia. Quantes plantes? Tot és herba!’, ens van respondre. Van observar i van trobar sis espècies diferents en un camp tan petit. Jo no els vaig dir que això és biodiversitat, però amb o sense nom, han entès el concepte, l'han interioritzat”, explica Sanz Azkue.

Els tres professors també van elaborar un informe complet de preguntes, exercicis i possibilitats de reflexió. Quina és l'orientació del teu aiguamoll i quan li tocarà el sol? En què es diferencien els tres pous? Quin és l'ecosistema del pou, el biòtop, la població, l'hàbitat…? Quin tipus de fauna s'acostarà als pous? És important saber quan fer un pou? Completa una cadena tròfica per a cada pou i un llarg etcètera. A l'hora d'emplenar l'informe, es van generar interessants intercanvis d'opinions i discussions entre l'alumnat, “la qual cosa és una mostra d'interès i curiositat pel tema”.

A més d'en Ciències de la Terra i del Medi Ambient, els nous hàbitats del pati han estat aprofitats en altres matèries: En Cultura Científica, Biologia i Geologia, per exemple, els han vingut molt bé per a l'anàlisi de l'aigua, la cerca de protozous, microorganismes o les pràctiques de laboratori. I per als pròxims cursos, més enllà de les àrees científiques, es planteja la integració dels pous en la resta d'assignatures.

El gripau corredor té un lloc on reproduir-se A més del valor
educatiu, aquests aiguamolls són una gran aportació des del punt de vista de la biodiversitat. L'objectiu ha estat crear tres nous hàbitats que atreguin amfibis, insectes, ocells, rèptils… Cal no oblidar que la població d'amfibis està en declivi i que el 40% corre el risc de desaparèixer. Però també tenen la intenció d'oferir a l'espècie amenaçada de gripau corredor un habitatge adequat (no en va, els pous han estat dissenyats amb la profunditat, la grandària i les característiques adequades, envoltats d'herba tallada, ja que el gripau corredor necessita espais oberts). Precisament, encara que el gripau que corre pot trobar-se en molt pocs llocs, viu en les hortes que hi ha darrere del col·legi i al Parc Ecològic de Plaiaundi, al costat de l'institut, i això és el que han volgut aprofitar els professors. Els pous arriben en un bon moment: es retiren les hortes posteriors i preveuen que pugui ser perjudicial per al gripau, ja que tindran una zona més reduïda per a la reproducció i la vida. “Com a mínim, ara tindran tres nous aiguamolls, una espècie de reserva”.

A punt de finalitzar el curs, no hi ha ningú en l'Institut Plaiaundi que no tingui notícies del gripau corredor. I no ens referim només als alumnes. Professors de diferents assignatures, almenys, treballadors de la cafeteria… pregunten sobre el gripau corredor i l'evolució dels pous. “Ha estat una cosa especial per a tots, va sorprendre el principi, després de molta curiositat, i al final ha estat un punt de trobada forta per a la comunitat educativa de Plaiaundi”. Per això, quan a l'abril van organitzar una visita als pous i al parc ecològic del costat per a la tard-nit (perquè són les millors hores per a veure al gripau corredor), es va animar a molta gent, nens, estudiants i adults, amb llanternes i frontals, amb ganes d'aventura.

És maig i les boires, sargantanes, serps… ja formen part dels aiguamolls. De sobte, un grup d'estudiants entra en la classe cridant: “Zapaburuak! Els capgrossos!”. En el pou on se senten a propòsit, han tingut la sorpresa, una notícia esperada ansiosament: els capgrossos del gripau corredor han aparegut en el pou. El futur dels pous en l'Institut Plaiaundi té molt bona pinta.