Què s'ha volgut representar amb l'acte de Kanbo?
Donar suport internacional a l'última decisió d'ETA. Tots els actors internacionals presents en la manifestació van aplaudir la valentia d'ETA i li van donar les gràcies per haver complert els compromisos adquirits en Aiete, a diferència del Govern d'Espanya. Així mateix, l'acte de Kanbo també ha plantejat la desaparició d'ETA com un conflicte polític al qual cal donar una solució justa, democràtica i completa.

I què es volia aconseguir amb l'acte celebrat un dia abans a Ginebra?Va ser organitzada per la Fundació
Henri Dunant i en ella observadors internacionals van comprovar que l'últim comunicat d'ETA era cert.

No tot va sortir com havia previst.
Dies abans, ETA havia enviat una carta a diversos agents i individus informant de la decisió final, i alguns d'ells l'havien filtrat a través del seu web. Això és públic.

A més, a Ginebra es volia celebrar un altre tipus d'acte, però a causa de les pressions d'Espanya no es va poder celebrar.
No. Espanya va intentar impedir que se celebrés aquest esdeveniment, però Suïssa no el va acceptar.

Si es tractava de verificar el comunicat davant la comunitat internacional, no era convenient que a Ginebra es fes el major nombre possible de mitjans de comunicació per a difondre la notícia a Europa i on fos possible?
Es tractava d'evitar la pressió exercida per l'Estat espanyol sobre el terreny de joc. Quantes més persones es tinguessin al corrent d'aquest esdeveniment, més possibilitats havia de que Espanya tingués coneixement del mateix i pressionés perquè no es realitzés.

ETA ha desaparegut sense aconseguir l'únic objectiu que s'ha d'aconseguir per negociació. És un final dur o digne?
És digne. ETA ha donat per finalitzada la seva trajectòria de 60 anys de manera voluntària i dempeus. La pròpia ETA reconeix que no ha aconseguit aquests objectius, però en aquesta balança posa també molts altres elements positius que també han de ser tinguts en compte.

Aljer, Lizarra-Garazi, Loiola… no ha arribat molt tard el final?
ETA diu que ell també hagués preferit que això acabés abans. Diu que al llarg de la història ha tendit la mà a l'Estat espanyol perquè la solució fos dialogada i negociada. No obstant això, l'Estat no ha volgut acceptar-lo i tampoc l'ha fet ara. Això ha allargat més del necessari el cicle de la confrontació armada, que no ha acabat. ETA i l'Esquerra Abertzale aposten per les vies pacífiques, mentre que l'Estat continua utilitzant avui dia la violència política.

Sent tan important el problema dels presos, com es pot entendre que des de l'any 2011 fins avui hi hagi necessitat que ETA desaparegui? No era més lògic ser molt abans?
Sí, però s'ha allargat tant com conseqüència de l'actitud sabotejadora de tots dos estats. Afortunadament, l'Estat francès ha començat a fer alguns passos, però el d'Espanya es manté en una posició d'entossudiment "".

Ara se li demana a l'Esquerra Abertzale que digui: “Tot el que va fer ETA va ser injust i va estar mal fet, mai degué succeir”. Què dius? Que aquesta
sol·licitud no és en cap cas justa, justa i raonable. Aquest tipus d'exigències dificulten la solució i imposen un relat: el relat dels bons i els dolents, el més just i el més injust. Des del respecte a la veritat, no podem admetre-ho, però a més no es pot construir una convivència sobre aquest relat.

Fins a on està disposat l'Esquerra Abertzale a arribar en l'autocrítica que se li exigeix?
Fins ara, només l'Esquerra Abertzale ha fet autocrítica. El Govern espanyol i l'autonòmic basc no han fet cap autocrítica. No hem escoltat el PP assumir la seva responsabilitat en la tortura, tampoc hem escoltat la seva responsabilitat en la creació del PSOE GAL, i tampoc hem escoltat el PNB acceptar la seva per més de 300 torturats atribuïts a l'Ertzaintza. O la seva responsabilitat en la dispersió… Ja és hora que assumeixin la seva responsabilitat.

Vostè ha posat la culpa d'arribar tard al final només en el costat de l'Estat. L'Esquerra Abertzale no té responsabilitat en això?
Ho té i ho hem esmentat. L'Esquerra Abertzale havia d'adonar-se abans que l'Estat no tenia cap voluntat de donar una solució política i democràtica a aquest conflicte. Abans havíem d'adonar-nos que amb una estratègia com aquesta no anàvem a portar a l'Estat a la solució i que havíem de buscar una altra estratègia, com després hem fet.

I a conseqüència de la seva tardana arribada, l'Esquerra Abertzale va arribar feblement al procés de pau. O no?
Jo crec que va arribar amb força, i prova d'això va ser la força que va obtenir en 2011 el soberanisme d'esquerres. Va ser llavors quan l'independentisme va aconseguir la major representació institucional mai ostentada en aquest país. D'altra banda, des del canvi d'estratègia de l'Esquerra Abertzale s'han dut a terme les majors mobilitzacions de les últimes dècades.

Jo estic centrat en els objectius a aconseguir en un procés de pau.
Sí, però això ja no és un procés clàssic de pau, perquè a l'altre costat de la taula no hi ha interlocutors. Estem en una lògica unilateral i la nostra força ja no es mesurarà en la força que pogués tenir ETA o l'Esquerra Abertzale; es mesurarà en funció de la força que hi hagi per a articular aliances i majories. El que ha succeït en Ipar Euskal Herria és una bona mostra en aquest sentit.

Sí, però els d'Ipar Euskal Herria aconsegueixen que en Kanbo sigui present la pràctica totalitat de la seva representació institucional, i des d'Hegoalde no hi ha govern, ni diputació, ni representació municipal.
És cert, però la majoria política i sindical del Sud era allí. Urkullu no va estar i Barkos tampoc, però el PNB si.

I com interpreta la compareixença dels dos lehendakaris a la tarda?
Van fer una contraprogramació i això ens sembla lamentable. No van estar a l'altura d'aquest moment històric. No obstant això, nosaltres preferim quedar-nos amb el costat positiu de la declaració que van fer i, en aquest sentit, van reconèixer la importància del pas donat per ETA.

Aquest final d'ETA t'ha deixat un sabor dolç, agredolç o amarg.
[Resposta pensada] Dolça. L'Esquerra Abertzale no ha aconseguit forçar a l'Estat a donar una sortida democràtica al conflicte polític. Però sí que sembrar condicions suficients per a un procés de país que tingui com a objectiu la sobirania. ETA ha deixat una petjada profunda en la història d'aquest país.