El seu company d'USTEC, Alex Juanmartí, oferirà sengles conferències a Pamplona i Bilbao, els dies 4 i 5 de maig, dins dels actes organitzats per LAB Irakaskuntza en el seu 30 aniversari. El programa tractarà sobre el paper de l'educació en el procés que s'està duent a terme a Catalunya. Ha jugat un paper important? No en el
gran auge que ha experimentat l'independentisme des de 2010, perquè l'escola no té la capacitat d'influir de manera tan forta en un termini tan curt, l'educació mira a llarg termini: la llavor que avui poses es germinarà en el futur. Però l'escola ha estat fonamental en la construcció nacional, per descomptat, en la recuperació de la identitat nacional: Enfront de la prohibició del català que heretem del franquisme i la formació de les Escoles Nacionals en l'esperit espanyol, a partir de la dècada dels 80 es va donar un gran impuls al model escolar basat en el català, especialment a petició de famílies vingudes de fora, ja que volien que els seus fills tinguessin els mateixos drets que els dels autòctons. Respecte a la Constitució, l'escola va trencar amb el Règim del 78, al contrari que en altres àmbits, i va iniciar el camí de les estructures democràtiques i assembleàries. Fins avui. Avui dia tots parlem català, és la llengua de tots, i en això té molt a veure l'escola. Igual que algunes nacions es construeixen des de la religió (com Irlanda), aquí la llengua ens uneix, els catalans; per això, efectivament, l'educació té un paper tan important en la construcció nacional.

En el procés, no obstant això, l'escola catalana ha tingut un paper important. L'1 d'octubre, per exemple, els centres van ser claus a l'hora d'instal·lar les urnes.
Sí, va ser ficar tots els ingredients precuinats en el forn. Dos terços dels col·legis electorals van ser centres educatius i en ells es van implicar especialment les comunitats educatives: professorat, pares i mares… van secundar i van facilitar el dret a la participació política, a la manifestació i a l'autodeterminació, per sobre de les agressions policials. No sols la comunitat educativa, crec que l'1 d'octubre ens va sorprendre a tots, fins a quin punt es va comprometre tota la societat. Passarà a la història.

El moviment estudiantil també està molt viu.La
mobilització dels alumnes ha estat la més gran que recordo. 80.000 estudiants es manifesten als carrers de Barcelona, això no ha ocorregut mai. I aquí estan les vagues organitzades pels sindicats d'estudiants, els alumnes que s'han quedat a dormir en les universitats… Igual també els professors; per exemple, la vaga general del 8 de novembre va tenir una resposta sobretot en educació. La vaga va ser molt complicada, perquè era legal o no estava en dubte, i el fet que fos il·legal pot tenir conseqüències molt perilloses; no obstant això, més de 30.000 professors de l'escola pública i 6.000 dels concertats van realitzar la vaga, a més dels alumnes. L'educació gairebé es va paralitzar.

Amb l'excusa del seu adoctrinament a les aules catalanes, el Govern espanyol ha estimulat la campanya contra el professorat, a través de denúncies judicials.La Fiscalia ha denunciat a
dos professors (inicialment eren vuit) per delictes d'odi, per comentar en classe l'1 d'octubre. En un altre centre escolar, entre 12 i 13 professors estan imputats per guardar un minut de silenci en el centre d'ensenyament. En altres localitats, pel mateix delicte d'odi, hi ha professors i professores de centres públics i concertats que en general parlen de l'1 d'octubre, del comportament de la policia… També hi ha un professor o professora que volia organitzar un debat en classe sobre l'1 d'octubre. Les casernes de la Guàrdia Civil són centres educatius dels pobles on existeixen, no creiem que sigui casualitat. A més, diverses direccions de centres educatius estan sent investigades per un delicte de sedició, en considerar que va permetre la celebració del referèndum a Catalunya. Jo personalment tinc dues denúncies per part de l'associació Parlem Español: un delicte d'odi per dir que no ensenyaré en castellà i una sedició pel compromís del sindicat amb el referèndum. Estem a l'espera de veure què passarà amb tots aquests judicis…

Des del punt de vista educatiu, com es pot entendre la prohibició a l'aula de parlar i debatre sobre política? És més, convertir-ho en un delicte.
Jo he estat durant molt de temps professor d'Educació per a la Ciutadania, i posava als alumnes a discutir i posar un tema de política, a aprendre a parlar en públic, a aprendre a argumentar, a intercanviar amb respecte idees i opinions diferents… Però també volen prohibir opinar. I adoctrinar és just el contrari: dir el que el poder et mana. Això és el que ells volen! Quan Ciutadans i el PP tenen com a objectiu controlar el que diem en classe a través de l'Alta Inspecció, la qual cosa d'alguna manera estan dient és que només la història es pot ensenyar d'una manera determinada, com ells volen. Un dirigent de Ciutadans va criticar que la majoria dels professors de Girona són d'ERC. I si ho fos? Què vol vostè que siguin de Ciutadans? A mi m'és igual que siguin de partit, el que jo vull és que facin bé el seu treball.
Ara comencem a entendre la Llibertat de Càtedra, per què en els anys 70 se'ls va ocórrer introduir la Llibertat de Càtedra en la Constitució espanyola, perquè la policia anava a les facultats franquistes a controlar el que deien els professors. Aquí estem una altra vegada...

La caça de bruixes és total: des del Ministeri de l'Interior han animat als pares a denunciar als professors per delictes d'odi o adoctrinament.
Sí, a diferència del professorat denunciat abans esmentat, això no va per la via judicial, sinó per la via de la inspecció, i ha estat més massiva el nombre de denúncies que han arribat a l'Alta Inspecció de l'Educació: més d'un centenar de denúncies anònimes per adoctrinament. Contextualitzat, la recepció de més d'un centenar de denúncies per part de més d'un milió i mig d'alumnes i alumnes és poc, sobretot tenint en compte tota la maquinària polític-mediàtica posada al servei de les denúncies; en lloc dels pares i mares que critiquen l'adoctrinament, ens envolten sobretot els pares que ens donen suport i ens animen, però som humans i el fet que el focus es posi tant en l'adoctrinament, per descomptat.

Com?Per a
evitar problemes, alguns professors han recorregut a l'autocensura i ens han reconegut que, per si de cas, no treuen en classe alguns temes. I hem repartit publicacions per a informar els professors que a l'aula es pot parlar de política i que és necessari parlar, perquè per exemple no pots ensenyar Ciències Socials, sense parlar de política, no té sentit! Així es recull en el propi currículum. Anem als centres educatius, a tranquil·litzar i fer costat a la gent, entre ells la protecció jurídica.

Com ha influït el 155 en l'educació de Catalunya?El 155 ha tingut
dues grans derrotes: d'una banda, l'Alta Inspecció i Control de l'Educació a la qual ens estem referint per adoctrinament, i per un altre, el model d'immersió. El model d'immersió té un ampli consens a Catalunya i és un dels pilars del nostre model educatiu. El Govern d'Espanya volia que les famílies emplenessin els casellers perquè decidissin si volien escolaritzar als seus fills en castellà o en català, però el propi Tribunal Constitucional ha rebutjat aquesta proposta dient que la diversitat lingüística és competència de les comunitats. En aquest context polític que defensa la unitat d'Espanya i el Govern d'Espanya, el propi tribunal ha admès que això va més enllà, perquè el model d'immersió té un consens que supera àmpliament als partidaris de l'independentisme.
Aquests han estat els temes més importants, però el Govern espanyol ha aconseguit imposar des de la porta de darrere moltes altres mesures, a través del 155. La supressió del conseller d'Educació ha permès que el pp presideixi en l'Assemblea Territorial Espanyola el model d'oposició que pretén, ha pactat amb els concertats, entre ells els centres que segreguen per raó de sexe, a pesar que el Parlament català havia acordat el contrari, i ha retardat el pressupost previst per a l'educació.

Ficar la mà en un pilar tan fonamental com l'educació no és casualitat…
No hi ha res que a llarg termini pugui determinar més el futur d'un país. Veuen que la llengua catalana és un element clau en la construcció de la identitat nacional i volen acabar amb això. I en relació a això, la nostra història, les nostres institucions…

Quina és l'escola que voleu construir?
Per a nosaltres hi ha quatre punts. D'una banda, com hem dit, el català. I aquí tots hem de parlar català, en això estem tots d'acord, a dreta i esquerra. En TV3, en un debat preelectoral, li vaig preguntar a Inés Arramidas: “El coneixement del català serà una condició per als professors?”. Qualsevol de Ciutadans li diria que no a Espanya, però aquí no es va atrevir a fer-ho i es va embullar en dilacions, evitant la resposta. A més, per a nosaltres l'escola ha de ser gratuïta (des de l'educació infantil fins a la universitat), pública, tant en la titularitat com en la gestió, i democràtica (en l'elecció de professors i direccions, en la participació de les famílies…).