Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

-Què menys que entendre la teva llengua nacional?

  • Des de l'acadèmia madrilenya, Juan Carlos Moreno Cabrera (Madrid, 1956) ha denunciat els abusos del que ell denomina espanyolisme lingüístic. No obstant això, actua sense barba de boca, amb fermesa, protegint les llengües petites i punxant als majors. Ha vingut a Pamplona per a parlar de la situació lingüística de la comunitat foral. I no és per a malament: es reflecteix perfectament el que ell va teoritzar a Navarra.
“Euskararen ulermena derrigorrezkoa izatea da nafar euskaldunek beren hizkuntz eskubideak gauzatu ahal izateko modu bakarra”. (Argazkia: Josu Santesteban)
“Euskararen ulermena derrigorrezkoa izatea da nafar euskaldunek beren hizkuntz eskubideak gauzatu ahal izateko modu bakarra”. (Argazkia: Josu Santesteban)
Zarata mediatikoz beteriko garai nahasiotan, merkatu logiketatik urrun eta irakurleengandik gertu dagoen kazetaritza beharrezkoa dela uste baduzu, ARGIA bultzatzera animatu nahi zaitugu. Geroz eta gehiago gara, jarrai dezagun txikitik eragiten.

Què és l'espanyolisme lingüístic?
És una ideologia que l'espanyol està per sobre de les llengües de l'entorn. Segons això, l'espanyol és la llengua més útil, la més fàcil d'aprendre, la més adequada per a la comunicació i la convivència. Es tracta d'una idea integrada en els discursos de les persones i de les institucions. I és una ideologia invisible, que es dona per bona, sense qüestionar. La gent no ho ves i pensa que aquestes idees són normals, pròpies. Així, tot aquell que qüestioni el supremacisme lingüístic espanyol es considera un problema, una distorsió, una idea identitària que frustra la convivència.

La resta de les llengües són el problema.
Sí. Segons la ideologia espanyolista, l'espanyol és com el gas que es propaga de manera natural. A conseqüència d'aquesta expansió, han quedat relegades altres llengües, però no pel castellà, sinó per la tendència natural d'estendre l'espanyol, i per la tendència natural de restringir altres llengües. És absolutament fals.

Quina és la raó d'aquesta ideologia?
Sense més, hi ha relacions de poder, nacions opressores i oprimides. Això sí, l'important és que no se sàpiga que la nació opressora és opressora, perquè en el moment en què es presenta com a opressora als altres es pot començar a qüestionar a la gent. Per això, es presenta com un estat natural i inevitable en el qual s'ha produït el bé comú. Les relacions de dependència es presenten com a situacions objectives naturals amb les quals es relaciona el desenvolupament de la societat.

Navarresa no és una excepció.
A Navarra, el castellà és la llengua normal de convivència i comunicació. I fixa't que el castellà tampoc és la llengua originària de Navarra, ja que el navarrès aragonès és la llengua romànica pròpia de Navarra. El castellà va venir després, i es va imposar per raons polítiques, demogràfiques i econòmiques. No obstant això, es diu que el desenvolupament i idiosincràsia de Navarra el constitueix el castellà, i qüestionar-lo suposa un retrocés de Navarra.

Tots els navarresos haurien de saber basc?
Sí, més tenint en compte l'oficialitat… és oficial el basc a Navarra?

Bé, depèn del camp.
És veritat! És una bogeria. El basc ha de ser llengua oficial en tota Navarra. Si no, sembla que hi ha tres Navarra. Si Navarresa és l'única entitat geogràfica, política i històrica, el basc hauria de ser la llengua oficial en tota Navarra i, per tant, totes les persones de la zona haurien de conèixer-la, o almenys entendre-la. Comprendre, en efecte, no implica imposició. L'únic mode que els navarresos i navarreses puguin exercir els seus drets lingüístics és que la comprensió del basc sigui obligatòria, ja que podrien continuar parlant, sabent que l'altra persona ho comprendrà. Aquest seria un pas important tant per a la cohesió de Navarra com per a la convivència i la cultura. Què menys que entendre la teva llengua nacional?

Foto: Josu Santesteban

En els últims temps s'han reforçat les línies educatives en anglès. Què suposa això? El
problema és que, per a començar, l'anglès no és la llengua de Navarra, no ha estat mai, i no serà mai. Posar a l'anglès al nivell del basc o del castellà és una bogeria, i pot tenir conseqüències terribles. L'anglès té el seu lloc entre les llengües estrangeres. Posar-se a l'una del basc és posar un cavall de Troia, per a poder continuar rebutjant el basc. Això mostra, una vegada més, el supremacisme lingüístic, ja que l'anglès no és la llengua imprescindible. És un idioma útil i interessant i està bé aprendre, però no és imprescindible. Un altre problema és que l'anglès pot obrir les seves portes si es parla bé, però tanca les seves portes si es parla mal. I, miri, el 80% de la gent que estudia anglès parla mal.

Té el basc assegurat el seu futur?
No, si es deixa d'empènyer. Una llengua que viu amb una llengua dominadora amb un predomini polític, econòmic i ideològic il·limitat sempre està en perill. Per això, no es pot perdre l'atenció, perquè ocorre el que ha passat a Irlanda: el gaèlic irlandès viu al costat d'una llengua molt poderosa i corre el risc de desaparèixer, encara que sigui obligatori i es mostri a les escoles. Per tant, cal continuar invertint i potenciant l'idioma.

La llengua principal sempre serà aquí, fins i tot en un cas de possible independència.
Sí. Armènia, per exemple, va sortir de l'URSS i va aconseguir la independència, i l'armeni és l'única llengua oficial. No obstant això, el 70% dels llibres estan en rus. Per què? Perquè té al seu costat un estat amb 200 milions de parlants. Per això, l'últim
llibre d'Harry Potter està traduït al rus, però no a l'armeni. I el nen ha de llegir en rus.

No garanteix l'Estat la supervivència de la llengua?
No. El basc sobreviurà en la mesura en què l'utilitzin els parlants, però per a això es necessitarà el suport de les institucions.


T'interessa pel canal: Hizkuntza gutxituak
Elle-aren biya

Lagun asko sumatu dut kezkatuta euskaldun gero eta gutxiagok ahoskatzen duelako elle-a. Haur eta gazte gehienek bezala, heldu askok ere galdu du hots hori ahoskatzeko gaitasuna, idatzian ere nahasteraino. Paretan itsatsitako kartel batean irakurri berri dugu: altxorraren biya... [+]


Eskoletan katalanaren biziraupena kolokan jar dezakeen galdetegia abian jarri dute Valentzian

570.000 familiak euren haurren ikasgeletako hizkuntza nagusia zein izango den bozkatzeko aukera dute martxoaren 4ra arte: gaztelera edo katalana. Garikoitz Knörr filologoaren eta euskara irakaslearen arabera, kontsultak "ezbaian" jartzen du katalanaren zilegitasuna... [+]


2025-02-26 | Bea Salaberri
Bretoiera

Iragan urtarrilaren hondarrean, Bretainiako lurraldeko bi hizkuntza gutxituei buruzko azken inkesta soziolinguistikoaren emaitzak publiko egin zituzten bertako arduradunek. Haiek berek aitortu zuten harriturik gertatu zirela emaitzak ikustean. Hain zuzen ere, egoerak eta... [+]


Yamili Chan Dzul.Emakume, indígena, precarizado
“La mort de les dones forma part d'una estratègia per a afeblir els nostres moviments”
Membre de l'organització O Yich Dl.’um [El fruit de la terra], pertanyent a la comunitat maia bàsica, i de Yúnyum, que té com a objectiu la revitalització lingüística. D'altra banda, és antropòloga, facilitadora de processos educatius, activista i militant pels drets de... [+]

El bretó ha perdut més de la meitat dels seus parlants en sis anys, segons l'últim estudi
A Bretanya, la població que parla molt bé o bastant bé el bretó és del 2,7%, tres punts menys que en 2018. En l'actualitat són 107.000. Els parlants són més joves. El nombre de gals parlants també ha descendit, encara que no tant com el bretó.

Alex Pancho Robles, llengua activista guaraní
"Guarania ha estat patronada, empresonada, esclavitzada"
Organitzat per Garabide, Alex Pancho Robles (Camiri, Bolívia, 1995) va estar entre nosaltres el mes d'octubre passat dins del Programa de Formació per a la Revitalització d'Idiomes. És guaraní i parla guaraní. Prop de 8 milions de parlants al llarg de Bolívia, el Brasil,... [+]

Infermeres indígenes reivindiquen un servei de salut equitatiu per als pobles oprimits
Garbiñe Elizegi, de Baztan, és infermera. Al desembre ha participat en la reunió de Recerca sobre Infermeria Indígena per a l'Equitat en la Salut que s'ha celebrat a Nova Zelanda. Presenta la seva tesi: Repassant les experiències de les dones basques i dels gèneres no... [+]

2024-12-19 | Leire Ibar
Denuncien el "linguicidio" que s'està duent a terme a França contra les llengües minoritàries
Diputats de París han realitzat una roda de premsa en la qual han denunciat l'actitud de França davant les llengües minoritàries. Els últims atacs contra les llengües minoritàries franceses han provocat protestes a Còrsega, Catalunya i Martinica. El moviment ... [+]

La justícia francesa prohibeix l'ús del català als ajuntaments de Catalunya del Nord
La sentència ha estat dictada pel Jutjat d'Apel·lació de Tolosa d'Occitània, que ha dictaminat que no es podrà utilitzar el català com a primera llengua als ajuntaments, i que si ho fa en francès, podrà ser traduït al català.

Samira Belyouaou, parlant de l'Amazigera
"Jo, filla de la diàspora, vivia lluitant contra mi mateix a Alemanya"
Samira Belyouaou (Heidelberg, Alemanya, 1994) és filla de la diàspora. Els seus pares, nascuts en Rif (el Marroc), la seva filla Samira a Alemanya i quatre fills més, van tenir la llengua materna en l'Amazig. Cursada la carrera de traducció, treballa en una empresa de... [+]

2024-11-27 | ARGIA
Korsikako Asanblean frantsesa inposatzen jarraitzen dute, korsikera debekatuta

Korsikako legebiltzarkideek ezin dute Korsikako Asanblean korsikeraz hitz egin, Bastiako Auzitegiaren 2023ko epai baten arabera. Ebazpen horri helegitea jarri zion Asanbleak, baina debekua berretsi du orain auzitegi berak. Epaiak tokiko beste hizkuntzei eragiten diela ohartarazi... [+]


2024-11-22 | ARGIA
Director de Langune Lohitzune Txarola
“Langune vol reivindicar el pes econòmic i estratègic de les llengües minoritzades”
Els dies 26 i 27 de novembre, organitzat per Langune, l'Associació d'Indústries de la Llengua del País Basc i FUEN Federal Union of European Nationalities, se celebrarà la jornada ‘El guany de les llengües. El congrés ‘Benefits of language industry in the economy’... [+]

2024-11-20 | Langune | FUEN
Alexandru Jerpelea, Pioner en la Traducció Automàtica per a la Cura de l'Arrumano
"Aquest projecte en si mateix no salvarà '' la llengua, però espero que hagi fet un pas en la direcció correcta"
Alexandru Jerpelea, estudiant de 17 anys de batxillerat a Bucarest (Romania), ha creat el primer sistema neuronal de traducció automàtica per a la rumanía. Es tracta d'una llengua romànica minoritzada que parlen als Balcans prop de 200.000 persones. La seva innovadora eina,... [+]

Eguneraketa berriak daude