Milers d'asturians us vau reunir en la manifestació. Quina valoració heu fet?

Ha estat un dels més importants fins al moment, i també el més transversal. És la primera vegada des de 1976 que el PSOE participa de manera explícita en el Congrés dels Diputats. Sempre hi ha hagut càrrecs i representants a favor de l'asturià, però en aquesta ocasió, en el congrés d'octubre del partit es va demostrar que l'oficialitat de l'asturià anava a ser un dels seus objectius. El fet que el PSOE acudeixi per primera vegada a la manifestació és històric, ja que ha governat gairebé sempre a Astúries en l'era autonòmica. D'altra banda, ha estat molt nombrosa, en un moment clau. És clau perquè hi ha majoria suficient per a iniciar un procés de reforma estatutària i per a exigir l'oficialitat.

Es pot aconseguir alguna cosa abans que acabi aquesta legislatura?

En els últims comicis, 17 dels 45 diputats estaven a favor de l'oficialitat, els de Podem, IU i Fòrum Astúries (partit de Francisco Álvarez-Cascos). Els militants socialistes han mostrat en més d'una ocasió la seva postura a favor de l'oficialitat, però els dirigents del partit tenien molt de poder i mai tiraven endavant les seves propostes, ni encara que estiguessin a favor d'algun president socialista asturià. S'ha aconseguit en l'actual Congrés.

Per tant, el PSOE facilitarà el camí a la investidura.

Ara hi ha un altre problema. Crec que en el grup parlamentari socialista no hi ha cap diputat que no sigui susanista [Susana Díaz, presidenta de la Junta d'Andalusia]. Són els elegits pel president asturià, Javier Fernández. Fernández insisteix en la seva oposició a l'oficialitat. Diguem, per tant, que ara el partit està a favor, però el grup de diputats no. Per tant, en aquesta legislatura difícilment es farà alguna cosa.

Teniu esperances en les pròximes eleccions?

Ara hi ha quatre partits a favor de l'oficialitat: Podem, PSOE, Fòrum Astúries i IU. Entre els quatre, podrien obtenir uns 27 diputats en les eleccions de maig de 2019 i iniciar el procés de reforma de l'Estatut. Per descomptat, hauran de debatre sobre el model d'oficialitat, els terminis, etc. La petició i la resposta es traslladaran des del Parlament d'Astúries a Madrid, on, per exemple, es pot arribar a diversos anys.

A major consens entre els partits, la posició del pp, inclòs el president del pp a Astúries, és encara més extrema. La presidenta Mercedes Fernández estava a favor en 1998 i ara en contra. Llavors, el PSOE s'oposava a l'oficialitat. En qualsevol cas, nosaltres pensem que és una qüestió de dirigents, no creiem que la militància del pp estigui en contra, ni tampoc els regidors dels ajuntaments.

En quina mesura l'estatus actual de l'asturià protegeix els parlants?

Per dir-ho d'alguna manera, la situació és similar a la zona mixta de Navarra. Els ciutadans poden fer-ho en l'Administració en asturià, de manera oral i escrita, però l'Administració no està obligada a fer-ho.

En el sistema educatiu, defensa estar en tots els nivells, des d'Educació Infantil fins a la Universitat. En Primària has de triar entre les assignatures d'asturià o cultura asturiana, que s'imparteixen en castellà; com si la llengua i la cultura es poguessin dividir tan fermament. El daltabaix de l'Educació Secundària Obligatòria és enorme. L'asturià és una assignatura optativa i competeix amb el francès, entre altres. És absurd confrontar la llengua autòctona amb una altra.

Si s'aconsegueix l'oficialitat caldrà debatre quin model seguir. Impartir diverses assignatures en asturià, seguir el sistema basc... Hi haurà debat, però almenys una de les assignatures serà asturiana i una vegada finalitzats els estudis, els alumnes seran capaços de parlar i escriure en asturià.

En el curs que està finalitzant s'ha realitzat una experiència pilot en els centres educatius.

En Educació Primària deu centres han tingut com a eix l'idioma asturià, és a dir, han après diverses hores a la setmana assignatures en asturià. Ha estat una gran revolució. Els nens treuen millors notes, ja que han après les ciències naturals en la seva llengua i han pogut cridar als arbres i als animals en la seva llengua. En el nou curs escolar s'iniciaran altres deu centres. El pp ha portat el pla als tribunals de justícia de Catalunya.

En 2017 s'ha celebrat la III. Es va publicar l'Enquesta Sociolingüística. Què destacaria dels resultats?

Comparant amb els resultats anteriors, la percepció sobre la llengua ha millorat. Per exemple, el 53% està a favor de l'oficialitat, enfront del 18% que està en contra. Ara més gent diu que l'asturià és parlant, i és sorprenent perquè nosaltres percebem que l'ús ha descendit. Per tant, això significa que ha augmentat la consciència lingüística. És la capacitat d'escriure una altra dada que ha augmentat considerablement. Molts més asturians han dit que aquesta vegada és capaç d'escriure. Els centres educatius i els cursos per a adults han demostrat la seva eficàcia.

Ara es parla menys i alhora els joves tenen més consciència lingüística?

Les generacions actuals, més o menys, viuen l'asturià amb normalitat. Usen menys, però els prefixos han desaparegut. Els meus avis van viure una repressió directa en el franquisme per utilitzar l'asturià. Tenen aquest estigma. No hi havia discursos per a respondre. Li dic a la meva àvia que en el Parlament hi ha diputats que fan en asturià i s'espanta, “com utilitzarà la gent d'aquest nivell la llengua que s'utilitza en la cuina de casa?”. Això és el que diu.

Una altra cosa és la dels joves. Avui dia, en 2018, passen coses que no puc creure. Soc professor d'institut i dono la lliçó d'asturià. La majoria dels alumnes parlen asturià en el seu dia a dia. Doncs bé, en el col·legi hi ha més d'un professor que els diu que no parlin asturià, que és parlar mal. Em fa vergonya dir-ho, però és cert. Tractes d'elevar l'autoestima dels alumnes, alfabetitzar-los i després viure situacions d'aquest tipus. No obstant això, avui dia tenen molta informació i, a diferència d'abans, ara no callen i responen. Saben que tenen drets i saben que les coses no són com ens han comptat aquests professors.