“Vaig conèixer la permacultura en 1986, quan tenia 15 anys. Ara tinc 52”. Victor Barahona Ormazabal es va interessar per la permacultura des de molt jove. En aquella època no tenia ni formació ni terra. “Durant anys vaig estar aprenent de permacultura amb la intenció de dedicar-me algun dia a conrear les meves terres”, explica. En 2008, per fi, va arribar el moment: Va comprar un terreny en Azpirotz (Navarra) i va començar el projecte Permacultura Aralar. El mes vinent de maig es complirà el desè aniversari de la fundació de Bilbao.
“70. El concepte de permacultura va néixer al voltant de la dècada dels 90 a Austràlia. Cerca dissenyar espais, terrenys i cultius imitant tan bé com sigui possible la naturalesa”, explica Barahona en la seva primera exposició. En la permacultura utilitzen tècniques agrícoles antigues que s'han utilitzat a tot el món, com la sembra d'espècies sostenibles o l'ús de cultius associats. No obstant això, l'impulsor del projecte ha subratllat que el que en un principi era un concepte vinculat exclusivament a l'agricultura es va estendre ràpidament a altres àmbits —la societat, l'educació…—.
Barahona, partidària de la permacultura, no oculta les crítiques al moviment. “És cert que els que més visibilitat tenen en el moviment de la permacultura són els del perfil de l'home anglosaxó blanc. No obstant això, i a pesar que el moviment va ser creat per persones d'aquest perfil, al llarg dels anys se li ha anat sumant altres persones, destacant la gran varietat de projectes que tenen a Àfrica o Centreamèrica relacionats amb la permacultura”, explica.
Els diumenges, Barahona organitza visites guiades per les seves terres. “En les visites de quatre hores fem un volt per l'espai per a conèixer el lloc i veure com està dissenyat tot seguint els principis de permacultura”, diu. Els visitants coneixeran l'horta de Mandala en forma de lauburu, l'espai de Negutegi-Biofrabrika, la presa autoconstruïda de la terra o les zones fruiteres, acompanyats de les explicacions del creador.
“La permacultura ha estat lligada durant anys als ecoaldexs i als col·lectius, i hi havia poques experiències familiars, de baixa explotació”. Permacultura Aralar Barahona va néixer amb l'objectiu d'omplir aquest buit i vol continuar treballant per a omplir aquest buit. “Hi ha gent que considera la permacultura com una utopia, una cosa perfecta. La gent de les zones rurals, per part seva, sol ser molt escèptica amb el tema. En certa manera, em situo en el mitjà: em dirigeixo sobretot a la gent de la ciutat i no estic convencent als pagesos perquè treballin així. Però la meva intenció és fer veure que les coses es poden fer d'una altra manera”.
Duela lau urte abiatu zuten Azpeitian Enkarguk proiektua, Udalaren, Urkome Landa Garapen Elkartearen eta Azpeitiako eta Gipuzkoako merkatari txikien elkarteen artean. “Orain proiektua bigarren fasera eraman dugu, eta Azkoitian sortu dugu antzeko egitasmoa, bere izenarekin:... [+]
Donostiako Amara auzoko Izko ileapaindegi ekologikoak 40 urte bete berri ditu. Familia-enpresa txikia da, eta hasieratik izan zuten sortzaileek ile-apainketan erabiltzen ziren produktuekiko kezka. “Erabiltzaileen azalarentzat oso bortzitzak dira produktu gehienak, baina... [+]
Ubidekoak (Bizkaia) dira Imanol Iturriotz eta Aritz Bengoa gazteak. “Lagunak gara txikitatik, eta beti izan dugu buruan abeltzaintza proiektu bat martxan jartzeko ideia”, azaldu du Iturriotzek. Nekazaritzari lotutako ikasketak izan ez arren, baserri munduarekin eta... [+]
Iruñean bizi ziren Iñaki Zoko Lamarka eta Andoni Arizkuren Eseberri gazteak, baina familiaren herriarekin, Otsagabiarekin, lotura estua zuten biek betidanik. “Lehen, asteburuetan eta udan etortzen ginen eta duela urte batzuk bizitzera etorri ginen”, dio... [+]
Gipuzkoako hamaika txokotatik gerturatutako hamarka lagun elkartu ziren otsailaren 23an Amillubiko lehen auzo(p)lanera. Biolur elkarteak bultzatutako proiektu kolektiboa da Amillubi, agroekologian sakontzeko eta Gipuzkoako etorkizuneko elikadura erronkei heltzeko asmoz Zestoako... [+]
Emakume bakoitzaren errelatotik abiatuta, lurrari eta elikadurari buruzko jakituria kolektibizatu eta sukaldeko iruditegia irauli nahi ditu Ziminttere proiektuak, mahai baten bueltan, sukaldean bertan eta elikagaiak eskutan darabiltzaten bitartean.