L'informe sobre la població del territori presentat recentment per la Federació Navarresa de Municipis i Consells està donant molt a parlar. A més de confirmar diverses tendències fins ara –que molts pobles petits estan sent desallotjats–, ha portat altres dades preocupants que no s'han vist: També en algunes localitats històriques (Estella, Sangüesa, Tafalla...) que són importants per a la prestació de serveis a la ciutadania en la zona rural de Navarra, el padró ha descendit des de 2007.

L'informe ha estat publicat en la revista Consell i el seu president, l'alcalde de Lodosa, Pablo Azcona (independent), va ser presentat el 17 d'abril en la Comissió de Desenvolupament Rural, Medi Ambient i Administració Local del Parlament de Navarra.

La població de Navarra ha continuat creixent en l'última dècada (+37.000), encara que de forma molt més modesta –100.000 persones abans de la crisi van arribar a treballar al territori en pocs anys–. El problema és el procés de metropolización. Azkona va explicar que en aquests deu anys la comarca de Pamplona i els municipis que es troben en el seu “cinturó” han continuat experimentant un fort creixement –el 51% de la població ha passat al 54%–, mentre que les zones més “rurals” de Navarra estan en procés de despoblació: “Estem parlant de pobles molt petits i estan en risc de desaparèixer”, va afegir.

En particular, els Pirineus, la comarca de Sangüesa i l'oest de Terra Estella són els territoris on es produeix una major concentració percentual de sagnat: hi ha municipis que han perdut el 30% de la seva població. La localitat de Piedramillera, situada en un extrem de Montejurra, presideix el projecte, un 38% de la població s'ha anat en els últims anys i ha passat de 60 a 37 habitants. En aquest rànquing potser hi ha més coneguts: Roncal (-25%), Burguete (-21%), Uxue (-21%)...

Decadència de les capitals històriques regionals

En aquestes zones muntanyenques, el problema del despoblament fa temps que estan complicats i que s'estan organitzant per a dur a terme les seves reivindicacions; les noves generacions dels Pirineus, per exemple, han començat a treballar alternatives per a guanyar-se la vida (t'ho expliquem en el núm. 2.565 d'ARGIA).

Però el desert s'estén més enllà de la muntanya, si observem l'últim informe. El nombre d'habitants ha descendit en àmplies zones de la Zona Mitjana i l'enfonsament demogràfic ha arribat ja a les capitals de les comarques. Tafalla ha estat la que ha sofert el major descens: El nombre de persones que viuen en la zona és de 477 menys. Estella, Sangüesa, Mendavia, Lumbier... En tots aquests municipis el padró ha descendit: “És una corda que no acaba, cada vegada menys habitants, menys serveis”, va dir el president de la Federació de Municipis i Consells.

Aquest fenomen també s'ha sentit a la Ribera. La població es concentra cada vegada més a la Ribera de Tudela, la segona ciutat més gran de Navarra amb més de 35.000 habitants, i moltes localitats de Falces, Valtierra, Cascante, Fitero, Corts i de grandària mitjana han perdut pes demogràfic.

En alguns casos la raó es troba en el desenvolupament urbanístic i en les polítiques. Per exemple, Barañain ha perdut 1.700 habitants, “tot el municipi completament urbanitzat, ha esgotat les seves possibilitats de creixement”, assenyala l'informe. En altres casos és inevitable pensar en el fantasma de la desindustrialització: En Sakana s'han tancat desenes de plantes importants en els últims anys –la desocupació es va triplicar amb la crisi–, la qual cosa pot derivar en el declivi de la població d'Alsasua, Olazti, Irurtzun i pobles similars des de 2007.

Equilibrar vs centralitzar

Però també hi ha motius estructurals, Gaindegia ha comparat les dades per al conjunt del País Basc tenint en compte les fonts oficials dels estats espanyol i francès, i ha detectat també importants incidències en la costa de Lapurdi, Zuberoa i Àlaba, relacionades amb el desallotjament de zones rurals.

El coordinador de l'Observatori Basc Imanol Esnaola ha explicat en Berria que aquests són els elements de l'estructura territorial ja establerta –per exemple, els eixos de l'autopista A-1 a Àlaba, ha assumit els recursos d'aquesta província– i que els debats actuals per a establir els criteris d'ordenació territorial tenen molt d'aquí: equilibrar o centralitzar.

El “mapa” de l'administració local de Navarra, indeterminat des de 1990, està en procés d'aprovació després dels últims retocs a l'avantprojecte de llei. Preveu onze comarques i tres sub-comarques i en la majoria d'elles desapareixerien les actuals mancomunitats i consorcis, però aquestes regions mantindrien el principi subsidiari de proximitat per a la prestació de serveis.

Pablo Azcona va reclamar en la compareixença parlamentària l'existència d'unes infraestructures mínimes en tots els municipis: “Estem parlant del dret de tots els navarresos a uns serveis bàsics i uns estàndards mínims de qualitat de vida”. El nou mapa de Navarra servirà per a frenar la deterioració demogràfica i el desastre econòmic i cultural que estan patint?