En 2016 van publicar Ildoa, l'últim treball de Landuz. Va suposar una fita en la trajectòria del grup, però no per a allunyar-se a cap part –les fites se solen utilitzar també en aquest sentit–, sinó per a acostar-se, ja que va ser un disc que cantava a la Comarca de Pamplona de primera mà. Txertaketa, seguint en la mateixa línia, canta des del local: “D'allí fem música cap allà”, diu Ió Celestino, el líder indiscutible del grup.
La Banda Brass de Nova Orleans –podem dir les xarangues– van crear el grup a partir de les seves melodies, grups i models. En els dos primers discos han aguantat més aquest jazz clàssic, però en els dos últims estan més solts i es barregen funk, gospel i hip-hop, amb ritmes llatins i groove més pesats.
La gravació i mescla ha estat realitzada pel músic de Barañain Moisès No Dorm i ha estat publicada amb el segell La Naben de Barañain i Sustraian Rècords d'Iruñerriko. Els dos últims projectes han sorgit entorn de la música negra, espais de trobada entre grups i estils tan habituals: l'experimentació i la comunitat.
Ió Celestino:
“Si nosaltres volem fer música negra, hem de buscar connexions, però no pot ser una fotocòpia. Hem de respondre als problemes locals amb missatges locals i amb mescla d'estil local”
Les cançons que obren i tanquen el disc són una versió jazzero d'Agur jaunak. En l'intra, amb l'ajuda del drum and bass, podem imaginar la desfilada que es dirigeix a l'enterrament. És sabut que en els funerals de Nova Orleans Brass Band tocarà la música darrere del cadàver, i darrere, en la segona línia, familiars i amics ballant, celebrant la seva vida. L'outro, per contra, és més solemne, sense percussió, per a viatjar a la tranquil·litat de la reflexió interna.
Igual que Detroit Motown, el mític grup de power pop navarrès Balerdi Balerdi interpreta a Pamplona com a Motor City. Celestino feia la broma del Motor City
“des de fa molt temps” i a partir de la cançó dels Balerdi cridessin “nosaltres som! Ja anem!”.
A continuació vindrà la crida a la vaga indefinida. Aquesta alta melodia de Broken Sisters –Nerea Erbiti, Terela Gradín i Silvia Pérez– pot semblar un nen corno, però les paraules d'Hedoi Etxarte posaran el contrapunt a l'infantilisme, treballant de manera ingènua la lluita de classes: “És fàcil, si no ets major ho entendràs”.
Martin & Marcela, un DJ remix llatí, és un petit homenatge al DJ Budin de Pamplona. La persona i qui la representi. “També ens agrada fer cançons que són universals de coses molt locals. En aquesta cançó, igual que els DJs, hem agafat fragments de cançons i barrejat al llarg de tota la cançó. És una espècie de joc poder buscar-los”.
No tots els blancs canten farines. En el disc han tingut més possibilitats de jugar amb les veus, i això és el que es pot destacar en Txertaketa i diferenciar-ho dels directes, “perquè és més difícil matisar tant al carrer”. Canten al carrer a través del “group chant” i l'antifona: les corones de preguntes i respostes.
Segons recull Paul Gilroy en el seu llibre Atlantiko Beltza, aquestes converses cantades són una de les grans bases de la música negra, que generen moments democràtics i comunitaris, i que a través de l'antifona simbolitzen relacions socials no dominants.
Només les estrelles per sobre de nosaltres, és el millor exemple de resposta a la pregunta. La cançó que van fer els de Broken amb Hedoi Etxarte per a les Trobades de Joventut que es van celebrar en 2016 en Barañain va acabar posant el lema a les trobades. Una d'aquestes cançons que sens dubte han creat per a “donar himnes a la ciutat”.
Destruir les cadenes de la ignorància
Als fans del rock basc els va cridar l'atenció haver fet una versió de Dut en el disc. Post-hardcore i jazz? Doncs sí, i des del principi. De fet, la cançó Abolir les cadenes de la ignorància està feta amb fragments de la melodia de Jean Pierre de Milers Davis: “En aquesta època vaig començar a escoltar l'hip-hop, i em va sorprendre que em descobrís en basc. Tinc la sensació que el seu primer treball ha quedat en l'oblit, però per a mi continua sent molt actual”.
Celestino es va posar en contacte amb els amos a l'hora de gravar la cançó i els va preguntar d'on es podia obtenir el sample d'anglès que s'utilitza en el lema. Resposta: no, no era un sample. Pel que sembla, mentre gravaven el disc Dutekoak, un jamaicà va aparèixer a Hondarribia i els va dir que anava a ficar alguna cosa en el seu disc. Tal dit tal fet, dit “sample” no va ser més que una improvisació en directe.
Cantar des de la localitat és un altre dels ingredients principals dels de Broken i dels de Nova Orleans. Interpreten a Pamplona a Elhadji Ndiaye, que va morir en mans de la Policia Nacional, i que ja abans era La vida la més gran, amb Dundu ñuule amna sola. En el mateix han participat Africa United Brigade, un altre bon exemple de com teixir la comunitat.
Pamplona After Barcina
Els Broken han rebut molt més que estil des de Nova Orleans. En 2005 es van inspirar en la festa que es va celebrar després de l'huracà Katrina per a celebrar les eleccions del canvi a Navarra. Construir una Iruñea sense UPN “Com?”. Van oferir una de les possibles respostes a la pregunta: la festa i la dansa són necessàries.
Però la música negra ha arribat moltes vegades només a Euskal Herria, i en general a l'Oest blanc, segons Celestino. “En origen, la música negra té una relació directa amb la política, per raons evidents. Si nosaltres volem fer música negra, hem de buscar connexions, però no pot ser una fotocòpia. Hem de respondre als problemes locals amb missatges locals i amb mescla d'estils locals. Per això estem sempre oberts a les noves vacunacions”.
Tots els conspiradors de Pamplona tenen clar que no és una cosa planificada com a col·lectiu. Per a Celestino, “ha estat com la guerra de la guerrilla. Ens hem reunit diverses persones i amics i hem creat una dinàmica en la qual basem les nostres relacions”. Preguntat per la seva influència, Ceslestino no ho té tan clar. “Més que crear coses noves, potser s'ha donat visibilitat als moviments que venien abans, i hem fet part d'un mateix moviment de diferents estils”.
De fet, la música negra no és un estil, és més una manera de fer les coses. Per a Gilroy, “l'art negre ha de ser capaç d'utilitzar objectes i elements que siguin oposats i fer l'efecte que no produeix cap esforç. Ha de semblar fresc i senzill. Si t'ha fet suar, no has fet bé el teu treball”.
Dins d'aquesta forma s'inclourà la dicotomia individual i col·lectiva. “Led Zeppelin o The Beatles no es poden entendre sense els companys, els grups musicals es converteixen en individus. Amb Broken o Sustraiak no ocorre així: els membres del grup van canviant i la comunitat es converteix en part del grup. El model d'organitzar els grups i la música també ha de ser revolucionat en aquest sentit”.
Per a tractar aquests temes es van organitzar en Katakrak les trobades Atlantiko Beltza, on la cuina és la principal font de conspiració, com reconeix la cançó en la riba del riu Gumbo, i on els llibres, els debats i la teoria de la música van ser l'eix central.
En aquestes jornades es va parlar de la necessitat de trencar amb diversos paradigmes que han vingut des dels anys 80. En dos sentits: com s'organitzen les coses i com es canten. “Creiem que l'era del rock està esgotada i que hem d'intentar fer coses diferents, segurament no noves. I cada vegada està més estesa aquesta reflexió a Euskal Herria”.
En aquestes jornades deien que era el moment d'alliberar-se de les guitarres. “La guitarra no ha donat un sol himne a aquesta ciutat en els últims anys”, s'escolta en una de les intervencions que han pujat a Soundcloud. Evidentment, la guitarra és considerada com a símbol, però té alguna cosa de veritat: “Repetir estètiques i tornades de l'època del punk no serveix de res. Estan esmussats i s'han convertit en autoparòdies”. Aquest canvi de model és el que porten, entre altres, els de Les Nolas de Pamplona i els de Broken, DjReimy, The Titanians, DJ Budin i els de Skabidean. Nous missatges, noves imatges i nous motlles.
El 20 de maig es realitzarà la segona línia des del Gaztetxe Maravilllas fins al d'Errotxape. La música negra serà el seu sentit polític alliberador en les petjades dels assistents: perquè la vida és la més gran i cal celebrar-la. I l'himne haurà de portar les festes. I viceversa, per descomptat.
Quan parlem de compositors francesos, pensem en Claude Debussy i en Ravel. Hi ha qui es diverteix, defensant l'un o l'altre com el millor compositor francès de tots els temps. Francament, dos genis han estat absoluts, a conseqüència de les circumstàncies del seu temps. Van ser... [+]
Deus
Kaskezur
Usopop, 2024
-----------------------------------------------------
Res hem de perdre” diuen els baztandarras. I així és. Sempre han fet música per a gaudir, jugant i jugant entre quatre músics que han anat creixent. Des que en 2008 van crear el grup,... [+]
Fa temps que vam conèixer a Aitor Bedia Hans, cantant del grup Añube. En aquella època ens reconciliem amb BEÑAT González, ex guitarrista del grup Añube. Va ser en l'època universitària, quan els dos joves de Debagoiena van venir a Bilbao a estudiar amb la música en les... [+]
Festival Kutixik
Senar: A la Casa de Cultura d'Intxaurrondo, a Sant Sebastià.
Quan: 26 d'octubre.
---------------------------------------------
Es tracta d'una iniciativa musical sorgida en Donostialdea i que té com a objectiu "enfrontar col·lectivament la indústria musical... [+]
Grups d'òpera Don Pasquale de
Donizetti: GOSI i Cor de l'Òpera de Bilbao.
Solistes: S. Orfila M.J. Moreno, F. Demuro, D. Del Castell, P. m. Sánchez.
Director d'escena: Emiliano Suárez.
Escenografia: Alfons Flores.
Lloc: Palacio Euskalduna.
Data: 19 d'octubre.
... [+]