ETA reconeix el mal causat. El comunicat d'ETA ha arribat en dos textos. En una d'elles, ha fet arribar a Euskal Herria "una declaració sobre el mal causat". La segona és una nota aclaridora sobre l'expressió. No és d'estranyar que ETA reconegui el dolor causat, és més, tranquil·litzadora per als ciutadans que li han donat suport, als quals ETA crida Euskal Herria. En qualsevol cas, la redacció d'una “nota aclaridora” sobre la declaració no garanteix la normalització política de la forma en la qual s'està treballant actualment per a resoldre el conflicte.
Dos són els motius que han fet possible el comunicat d'ETA: un, que políticament no té res a perdre ni que guanyar. Ni ETA, ni políticament l'opció política més pròxima a ella. Dos, mitjançant aquest document, creuen que el futur dels presos polítics bascos pot millorar. No obstant això, aquesta segona no està garantida. És més, ETA es desmobilitzarà, els presos sortiran al carrer, però ningú garanteix que en el futur no hi hagi presos polítics, víctimes, lluita armada o “terrorisme”.
El comunicat d'ETA no ho diu tot, perquè no es pot dir tot. Vull dir, de 1958, de 1968, de 1978… és ETA actual? Quantes ETA han estat en sis dècades? Ha parlat avui ETA en nom de tots els que han actuat en ETA?
Per a dir més i començar a compartir, els redactors del comunicat han de començar a compartir el viscut amb els cossos de 60 anys de la pròpia ETA, almenys els que estan vius. En aquests cossos hi ha ciutadans de totes les classes, víctimes de tota mena, torturats, represaliats pels estats o perseguits per ETA, marginats o en definitiva “penedits”.
Acceptar el mal causat per ETA no és “penedir-se” del que ha fet?
El que ETA crida Euskal Herria pot començar a digerir el que llavors ha succeït. I encara que diguem tot, això no garanteix que els qui tenen el monopoli de la violència en l'aplicació de la llei reconeguin “el mal i la imposició que ells han causat”. Els Estats espanyol i francès, no els ciutadans ni les autoritats que els sustenten, no han de reconèixer el “penediment” ni el dol pels danys i perjudicis causats. Estan exemptes de les seves lleis.
El que ETA crida Euskal Herria ha d'avergonyir-se, ha de témer. En canvi, en què està Euskal Herria més enllà d'això i els Pobles Bascos que estan més a prop? Es pot ser Euskal Herria sent Espanya i França, sense aquests dos estats –al costat–?
Es pot ser Euskal Herria, la qual cosa ETA crida Euskal Herria, una vegada que ETA s'ha dissolt o acabat?
Josu Urrutikoetxearen aurka bi auzi iragan behar dira aste huntan Pariseko auzitegi korrekzionalean. Biak ere ETA talde armatuko kide izateagatik dira, baina mementu desberdinetan.
