He arribat al ZAD de Notre Dona'm donis Landes el divendres 13 d'abril, el cinquè dia de l'operatiu policial. Aquest matí m'ha despertat la notícia de la declaració del prefecte de Loire Atlantique. Les eliminatòries, que van començar el dilluns, s'han donat per finalitzades: Els gendarmes, que tenien ordres de desallotjar i demolir 40 zones, han desallotjat i destruït 29 d'elles, segons ha informat el Departament basc de Seguretat. No obstant això, durant els quatre dies que donaré en aquest ZAD la presència policial i la confrontació dels zadistas (així es diuen els que són aquí) serà constant. Netejaran les carreteres i evitaran qualsevol intent de reconstrucció. Lluny queden les negociacions i les declaracions de la prefectura, darrere del gas lacrimogen i el soroll de l'helicòpter.

Gas lacrimogen

He provat el gas el mateix divendres. La picor em crema els ulls i no puc respirar. El dissabte també, diumenge, dilluns. Gas. Fang. Gas. El soroll de magranes, el terror, l'adrenalina. Gas. Helicòpter, dron. Gas.

2.500 policies han estat mobilitzats. Tancs, buldòzer, camions que descarreguen aigua a pressió. Els zadistas construeixen barricades per a tallar el passo a la policia: pneumàtics, xapes de metall, fusta, bicicletes, bombones de gas, cotxes, o restes de cotxes antics, de tot. Els policies es desmunten i es reconstrueixen onze vegades. Llancen pedres i altres objectes als policies o retornen pastilles de gas, després d'aquestes o escuts curiosos artesans. A més del gas lacrimogen, la Policia llança magranes sorolloses. Semblen veritablement perillosos. He vist com la terra, els forats que queden, la sang que provoquen la pujada.

Barricades

El dissabte he après l'ambient que hi ha darrere de la barricada. Alguns enfronti, protegits per màscares de tota mena i ulleres. Una mica més enrere, els que es resisteixen amb la seva presència, testimonis, expressen la protecció i protecció dels anteriors. I la llimona, l'almax, el col·liri... per a alleujar els efectes dels lacrimogenos. Per aquí i per allà.

A uns metres de distància, em sorprèn una inesperada calma. En la rereguarda d'aquesta guerra entre l'Estat i aquest petit món que ha quedat fora del seu control, hi ha un munt de persones que treballen i treballen. Aquest segon exèrcit sempre ha cafè preparat, sempre hi ha alguna cosa a menjar i el material d'infermeria mai mancada. En zones més segures com La Wardine i Foisses Noires, que no estan en la llista d'edificis a demolir, la cuina està en continu moviment, la ràdio klaxon de ZAD combina informació i música i a l'hora de sopar la gent es reuneix en un bon ambient per a realitzar una valoració i assemblea general del dia. Encara que no es poden idealitzar les proporcions, en la barricada les noies es tapen la cara i en la cuina els homes també es dediquen a caçar.

A la tarda ha estat convocada a Nantes una manifestació solidària contra l'intent de desallotjament del ZAD. Multitudinària i multitudinària. Les siluetes negres amb màscares i caputxa es barregen amb homes de totes les edats i maneres de vestir. De nou grans incidents i espectacular demostració de recursos per a la repressió. Per part dels manifestants que trien la confrontació, que no s'han vist durant anys en Hego Euskal Herria, que potser no es veuran en anys. La ruptura de les llambordes amb el cisell i el martell sembla normalitzada, i diria que no veuen malament als que prenen la marxa més tranquils. En la lluita contra l'aeroport, i en la reivindicació dels qui s'han quedat a viure en la zona amb aquest objectiu, és a dir, en defensa de la legitimitat de quedar-se i conrear els terrenys, totes les maneres d'abordar el conflicte han trobat el seu lloc, respectant les maneres dels altres. Estratègies legalistes; acció directa; agressions a policies; iniciatives pacífiques, imaginatives, artístiques i extramórticas. Tot es barreja en aquest singular ecosistema.

L'aeroport no es construirà

La combinació de tots aquests mètodes va aconseguir que el passat 17 de gener el primer ministre, Edouard Philippe, digués al primer ministre que l'aeroport no es construiria. Històric triomf de 50 anys de lluita. I així va néixer la pregunta de què succeirà amb aquests 400 boscos i hectàrees de camp que han quedat en propietat de l'Estat a través de les expropiacions. Les persones que han viscut en els últims anys en el ZAD reivindiquen que els correspon donar la resposta, segons han assenyalat en un comunicat: “El conflicte s'ha transformat i ja no és contra un projecte d'infraestructura destructiva, sinó per a compartir el territori en el qual vivim. Evitem que aquest lloc es cobrís de ciment i ens correspon cuidar el seu futur”. L'Estat francès no està disposat a acceptar-lo i, amb la llei a la mà, el desallotjament del ZAD ha estat el primer pas cap al desmantellament d'edificis irregulars durant la setmana del 9 d'abril, en el marc d'una operació policial prevista per a un mes de durada.

De Nanteste a la Gree

El dissabte a la nit, després de tornar de Nantes, ens dormirem a la Gree. En aquest espai s'imprimeix el setmanal del ZAD, hi havia un taller de bicicletes i un estudi de gravació. Avui han fet pizzes i estan passant un documental del ZAD. Però no tinc ganes de fer-ho. M'he adonat que el cansament que he vist amb tants ulls m'ha agafat a mi també. Encara que sota el meu sac de dormir tinc un parell de mantes, unes robes que hem agafat a la botiga gratuïta i un estèril, la música i la conversa darrere de l'antic estable que ens alberga no m'amoïnen.

L'endemà al matí, un home, mentre lligava als pots enfangats a tot córrer, va anunciar la situació. Quan aconseguim superar el francès i el somni, hem entès que la Policia té envoltats la majoria dels espais del ZAD, inclòs aquest. La convocatòria d'avui està feta des de principis de setmana. Resposta als enderrocaments: reconstrucció. Igual que va succeir després de l'intent d'expulsió de 2012, es pretén dur a terme un auzolan de caràcter massiu. En Le Gourbi s'ha prioritzat la construcció de l'estructura de fusta d'una casa, ja que es tracta d'un espai simbòlic construït en aquesta reconstrucció de 2012. Allí s'ha realitzat setmanalment senar-vaig marxar: no-mercat. La producció dels diferents col·lectius del ZAD (verdures, formatge, pa...) es comparteix allí a preu lliure, és a dir, cadascú presa lliurement el que vol i deixa lliure la compensació que vol, com sempre es fa en el ZAD.

Part del matí l'hem passat sense poder sortir de La Gree. Els gendarmes no permeten moure's pel ZAD per a obstaculitzar la reconstrucció, escombrar els camins i reparar les rases obertes pels zadistas. Quan la Policia ha fet el canvi de torn s'han trencat els cordons i hem sentit que unes 10.000 persones venen de l'exterior a l'auzolan. Anem a Wardine a veure-ho. No puc comptar els furgons de la gendarmeria que hi ha en la carretera que hem de creuar. Són trenta? Hi havia un tanc, dos camions que tiraven aigua a pressió i homes que es dedicaven al roboop cec, proveïts de bastidors, casc, escut, armes de no sé quina classe i altres artefactes. M'he sentit dins d'un videojoc quan caminàvem d'amagat pel bosc i corrent per a passar darrere de tots els furgons. Més tard vaig saber que no es tractava d'un joc. Un tipus que estava fent allò va ser llançat al sòl i li van donar una pallissa.

Quan arribem a Ambazada, construïda el passat estiu amb l'ajuda de desenes de persones arribades d'Euskal Herria, tornem a sorprendre. Ambient alegre, colorit, gent de totes les edats i formes. Una batukada allà. Una guitarra aquí. Uns asseguts en el prat, uns altres dansant. Aquest sembla el Nafarroa Oinez. Uns metres més endavant, cordó policial en tota l'amplària d'un prat. Els gendarmes, seriosos, silenciosos, intentaven mirar cap a l'horitzó. Gairebé tots estan sofrint el monòleg d'un dels manifestants que tenen enfronti. Uns minuts després es va produir una autèntica batalla. La Policia ha emès gas i magranes com a "confetis" durant quatre o cinc hores, segons ha informat el Departament de Seguretat. Vaig mirar al camp i vaig veure una boira de gas inesgotable. La teulada de la casa que es vol tornar a girar i construir es balla, conduït a la meta per la multitud. El desenllaç s'ha produït aquesta nit, quan els gendarmes han tornat fora del ZAD als establiments hotelers de les localitats veïnes. Victoria en el Giro d'Itàlia.

I el dilluns al matí el déjà vu: Le flics sont icí. Barricades, magranes, col·liri, pedres, tanc. Esfondrat el nou senar-vaig marxar construït el dia anterior. Esmorzar en bon ambient. La novetat d'avui és el sol.

Ha arribat el moment de tornar a Euskal Herria. Em resulta difícil imaginar la seva final. La Policia demolirà quantes construccions se li antulli, però no serà fàcil per al president, Emmanuel Macron, mantenir una presència policial que eviti l'expulsió de tots els zadistas i els intents de reokupació de la zona.