Busca en Wikipedia a Charles Chaplin i fes el mateix en Txikipedia. O si ho desitges, entra en la Wikipedia “el rosegador” i després en la Txikipedia. És evident que en una trobaràs un text escrit amb una llarga terminologia, en l'altra els continguts són de pocs paràgrafs, senzills escrits i amb una visió didàctica. El primer és per a adults i el segon és per a nens i joves. Es tracta d'una dada de fa uns anys, però segons un estudi de la wiki-enciclopèdia Klexikon d'Alemanya, el 30% dels joves que accedien a Internet usaven Wikipedia. Aquesta enciclopèdia s'utilitza principalment per a fer els treballs sol·licitats en el centre. No hi ha dubte que la Wikipedia en basca té molt èxit en l'educació, la usen els professors, i, per descomptat, igual que els nens alemanys, els d'aquí també recorren sovint a la Wikipedia.

Amb l'objectiu de crear continguts més adequats per a ells, alguns wikilaris van llançar en 2015 una Vikidia en basca. Vikidia també és una enciclopèdia de wiki –qualsevol pot escriure, modificar i completar articles– però no forma part de la Wikipedia. Va ser fundada a França en 2006. Les vikidias més desenvolupades es troben en francès i danès. Des de la versió en francès han agafat molts continguts i els han traduït al basc, i els han adaptat per a la versió en basca. Així, la Vikidia en basca consta de prop de 1.000 articles. Ara, els continguts de Vikidia han estat traslladats a la Txikipedia. Aquestes anades i vingudes ens plantegen dues preguntes: Per què el canvi d'un costat a un altre? I com és la primera enciclopèdia infantil en Wikipedia, la Txikipedia?

Es pot fer una Wikipedia mundial per a joves?

La resposta a les preguntes ens l'ha donat Juan Luis Biguri, creador de la versió en basca de Vikidia i impulsor de Txikipedia. Als quals tenien al cap el projecte els ha semblat especialment important que l'enciclopèdia infantil estigués en Wikipedia, precisament perquè quan comencen a buscar contingut en basc, es dirigeixen gairebé per complet a Wikipedia. S'enfronten amb major dificultat a la Viquidia que no coneixen. I per què no han fet el mateix en altres llengües? “En el món, parlant de l'educació dels joves, no hi ha consens sobre quin i com han d'aprendre els joves. A Occident una cosa pot ser acceptable i a l'altre costat del món no”. Biguri considera que és impossible que els veïns de diferents religions, cultures, llengües i països es posin d'acord en l'educació dels nens i nenes, i no sols ell, sinó que hi ha un gran debat sobre aquest tema. No es reconeix als joves capacitat d'opinió crítica autònoma. Per aquestes raons, encara que hi ha Wikipedia per a adults, no hi ha Wikipedia per a nens. Els wikipedistas bascos han trobat escletxes tècniques perquè així sigui i, de moment, el projecte Wikipedia no s'ha oposat. La resta dels idiomes conformen enciclopèdies per a nens fora de Wikipedia, com l'esmentada Vikidia a França i Dinamarca, i Klexikon a Alemanya.

Qui ha d'escriure en l'enciclopèdia infantil?

Hi ha diferents vistes. La Vikidia de França, per exemple, dona un gran valor educatiu al fet que els joves escriguin. És habitual que els treballs realitzats en els centres s'integrin en Vikidia. Aquests treballs sovint es publiquen en la web o blogs del centre i després pugen aquests continguts a Vikidia. A Alemanya tenen un altre concepte. En la seva opinió, els joves no són les persones més adequades per a desenvolupar els continguts, sinó els experts en la matèria. Gairebé per complet, Klexikon està compost per articles escrits per adults.

El desig de Biguri és alimentar a Txikipedia des de tots dos. De moment, gairebé tot el contingut ha estat realitzat per adults, excepte els continguts d'alguns alumnes de Batxillerat de la Ikastola Jakintza d'Ordizia. En opinió de Biguri, “no crec que calgui tancar la porta de Txikipedia als qui treballen projectes en els centres educatius. Una altra cosa és que els textos han de ser tant de qualitat textual com científica, i per a això necessiten el control del professorat”. Hi ha una altra raó per a estar en Txikipedia: és emocionant per als alumnes veure els seus treballs en la pàgina web de l'escola i adonar-se que estan en Wikipedia, a l'abast de qualsevol, i que qualsevol pot corregir-los, complementar-los i millorar-los.

Preocupació per la baixa capacitat de basca

Txikipedia, és un projecte adaptat a l'edat. Biguri està preocupat per un factor de més edat, la competència en basca dels més joves. D'una banda, Siadeco ha recordat l'estudi realitzat per a Elkar sobre els hàbits de consum cultural. Una de les raons per a no consumir en basca és tenir problemes de comprensió. “La prosa de molts textos que s'utilitzen a les escoles pot causar problemes de comprensió, frases massa complexes, textos terminologizados... És un àmbit que hem analitzat molt poc aquí. Si ho associem a això és el que diu la recerca, crec que hauria de donar-nos què pensar”.

D'altra banda, pensa en un grup cada vegada major de nens i nenes que no tenen el basc com primera llengua. Biguri diu que tenen moltes possibilitats que el basc no sigui la primera llengua i sigui una llengua més feble. L'impulsor de Txikipedia, Biguri, ha opinat que cal reflexionar sobre quin tipus de continguts s'han de treballar per als joves que tenen i tindran aquestes característiques lingüístiques.