El basc té una paraula que uneix respecte i por de manera natural: la intimidació. De fet, depenent de l'àmbit o del parlant, pot estar més relacionat amb la por o el respecte. Sigui com sigui, sembla que l'autoritat, almenys en l'ús correcte de la paraula, manifesta sempre una superioritat. La superioritat, no obstant això, es pot entendre positiva o negativament, igual que moltes altres coses.

D'altra banda, sense mostrar gran vergonya, és la mateixa vergonya la paraula que a vegades pot estar una mica més prop de la severitat. De fet, en algunes zones de l'est del basc, la vergonya, a més de ser un agent directe en la pigmentació del cuir, és també alguna cosa semblança a la por. Així sembla sorgir, entre altres coses, el proverbi: tot el que és vergonyós és llop.

I sovint ens acontentem amb la vergonya i la severitat, en tota la potència semàntica de les paraules, quan parlem de l'estat actual del món. El bombardeig de Síria, recentment acordat per França, el Regne Unit i els Estats Units, així com la imposició democràtica del Govern d'Espanya sobre el procés català, són dos exemples coneguts. De vergonya i d'intimidació, sí: d'ovelles, de pastors i de llops.