Alhora, EH Bai, Hemen, Cimade eta beste. Per què tanta militància? És
la meva vida, no veig la meva vida sola plena de treball i de família. Em sento nacionalista i sempre he estat en això, especialment en l'àmbit de la formació superior. Cadascun té la seva per a portar-la al poble en qualsevol poble.
Estàs ajudant als immigrants. S'està desenvolupant un nou accés des d'Euskal Herria.
Sí. Abans passaven per Líbia i Itàlia, però cada vegada ho fan més difícil, per altres camins; pel Sahel, per Cadis o per Melilla, passant per Europa. Són com l'aigua, l'aigua sempre ha de trobar el seu camí, a no ser d'una banda, passant per l'altre. Això és així. Per què? Perquè no poden viure allí.
A les autoritats no els importa.
No poden viure al seu país! No és per casualitat pel futur, pot ser pel canvi climàtic, per la violència, perquè les multinacionals els han pres les seves terres... Per exemple, a la República Democràtica del Congo s'han pres 22.000 hectàrees de terreny per a construir un enorme embassament. Què faran els que viuen aquí? Primer es dirigeixen a la ciutat, tracten de viure en els racons de les ciutats i els més rics o els que capten els diners s'escapen i tornen. La política és realment violenta, és un deshonor per a Europa.
Quin treball porteu?Estem fent algunes trobades amb els d'Hego
Euskal Herria. Per a començar, hem de saber quants passen tots els dies, a on volen anar i quines són les seves necessitats. Perquè no tots volen ser aquí, alguns volen anar a França, a Finlàndia, a Alemanya o a Anglaterra. Els que passen per la nostra oficina estan disposats a quedar-se aquí, però són una minoria. Hem d'analitzar la situació detalladament per a ordenar-la d'acord amb ella.
Quina és la xarxa de solidaritat?
És solidaritat, però no suficient. Hem muntat un col·lectiu anomenat Immigrants, entre Cimade i altres estructures. Entre les diferents comissions es troba la denominada «millor acollida als immigrants». Ens és imprescindible, encara que tingui clar que l'acolliment hauria de ser pública. Però, com no és així, hem de promoure aquesta solidaritat. Hi ha grups d'acolliment en diverses localitats, Kanbo, Bidaxun, Donapaleu, Baiona, pròximament en Donibane Garazi, Sant Joan de Llum... A més, en l'entorn hi ha gent que ajuda a altres formes.
Està obert a l'acolliment?
Ens correspon a nosaltres canviar la concepció de la gent, perquè no sempre és oberta. Record que teníem una família de Txetxènia que vivia amb quatre nens en una habitació d'hotel, però que havia d'anar per allí. Vaig entrar en contacte amb Uztaritze i em van dir que tenien una casa lliure en Urepel. El sacerdot de Baigorri es va mostrar d'acord, però va preguntar al consell parroquial i van respondre que no. La casa del poble també tenia un apartament, la mina pensava que el consell l'acceptaria, però no, es van mostrar quatre cares i set en contra. Això també és Euskal Herria. Tanmateix, gairebé totes les cases d'Urepel van ser pastors a Amèrica. No hem d'oblidar d'on venim. Els nostres també eren migrants. No s'identifiquen res als actuals, perquè són negres, musulmans... però no crec que sigui només això. Tampoc van ser benvinguts els nostres germans procedents del Sud de la Guerra del 36, ja que tenien la nostra llengua, la nostra cultura, la nostra religió. Hem de canviar radicalment aquestes mentalitats.
El Govern de França té pendent una nova llei que no ha estat aprovada.
Vol fer més fort la legislació. Si fins ara se li havia rebutjat el dret a la protecció, l'immigrant comptava amb 30 dies per a recórrer, ara tindrà 15 dies per a fer-ho. Fins ara, s'havien passat 45 dies en els centres de retenció, segons ha explicat Interior. Això no ho podem permetre perquè són innocents. Per què els privem de la llibertat! Amb aquesta llei, els treballadors afectats per aquesta mesura podran passar 135 dies. Una altra novetat és que només podran passar pels passos autoritzats, on els recolliran les empremtes dactilars.
És una forma eficaç de fitxar.
Sí, però la cosa és que en els primers pobles que han passat a Europa no poden agafar-los a tots. Itàlia no pot, Grècia i Espanya tampoc.A més, tenen una economia feble i veuen el cap de cella en l'emigració malgrat la vida; els resultats de l'extrema dreta van en augment.
A més de castigar la solidaritat, ens pregunten per denunciar a l'home sense papers.
Això també ho porta la llei. Mentre la persona interessada té el dret a l'ombra, romanen en els centres d'acolliment anomenats CADA, amb una ajuda econòmica. La resposta a aquesta llei els arribarà molt aviat i se'ls preguntarà als treballadors pels noms dels quals queden. Les situacions irregulars també hauran de ser denunciades per la Seguretat Social. És absolutament fals que Macron digui que és una llei que implica més humanitat.
“Gaur egungo egoera ikusiz, etorkinen errealitatea gure mendeko arazo handienetariko bat dugula iruditzen zait. Uste dut gutariko bakoitzak behar dugula gai horretan inplikatu, egoerak hori eskatzen duelako. Erretretan izaki, Cimade elkartean nabil laguntzen. Etorkinen alde ezinbesteko lana egiten dabilen elkartea da Cimade eta tamalez, geroz eta lan gehiago ukanen du egiteko”.
La mala gestió de la gota freda valenciana ha provocat un canvi en les alertes per meteorologia adversa, com s'ha posat de manifest en la primera temporada d'hivern "". Davant l'amenaça que els rius es desbordessin en Hego Euskal Herria, les indicacions de protecció van arribar... [+]
Gasteizko Errotako (Koroatze) auzoan izan diren manifestazio "anonimoek" kolokan jarri dute auzokoen arteko elkarbizitza. Azalera atera dituzte ere hauetan parte hartu duten partidu politiko batzuen eta beste kide batzuen izaera faxista eta arrazista.
Vaig començar a redactar mentalment el meu article mentre estava en el cotxe. Normalment tinc les millors idees en el cotxe, mentre condugo sol. Me'n vaig a Bilbao, al teatre Arriaga. La companyia Artedrama posa avui en escena l'obra Miñan. És divendres, 25... [+]