Totes les fúria i desitjos alhora
No soc un fanàtic dels solistes, amb poques excepcions, per descomptat. No és fàcil que una sola persona em commogui o m'estremeixi. Perquè, no sé per què, potser pel nom, tenia curiositat per escoltar a Eneritz Fury, i sense cap referència vaig comprar el disc en el lloc de Musikazuzenea. I gairebé sense adonar-me, les veus i els jocs d'aquell nen entremaliat i poc disciplinat em van sorprendre. Eneritz no és un nen, per descomptat, i encara que actuï lliure, darrere hi ha molta feina, que sembla minimalista, però sota el lema DIY o Hazizu, aconsegueix uns resultats molt rodons.
La irundarra Eneritz Dueso va començar molt jove en la música; triki primer, guitarra després… Els primers passos en el punk, també en el metall, i amb el projecte Kasernarat va fer mitja volta al rockabilly. En 2016, no obstant això, les senderes de la vida li van empènyer a actuar en solitari i, posteriorment, ha gravat el següent disc.
Eneritz Furyak és una artista polifacètica, amb moltes aficions, entre les quals destaca el disseny, l'escriptura i la música. En les tres té estils propis i molt elegants, a tenir en compte. Han dit amb les seves cançons que uneix folk, blues, rock i punk; i que canta des de les profunditats de la seva ànima. Pot ser que ho tingui de tot, però tampoc ho limitaria a ells. La veu de Furyak té un registre propi, però hi ha molts registres, i és la mateixa en tots. Quant a la guitarra, sembla molt minimalista, però no necessita més.
En l'últim sospir és bell, que es torna enganxós per l'energia abans d'interrompre l'alè; Costa avall, com si el temps ofegués, recitat a 45RPM i amb un lema rodó; Onze estrelles parteixen del folk i jugant amb la veu la perla que pren el registre rocker; Vaig despertar murmurant, però la veu es multiplica i agafa la cadència d'Ain_1; Michelín:
Brollant de cendres
Añube
autoproducció, 2024
-------------------------------------------------
Fa temps que penso molt en Debagoiena els joves gairebé sol en música urbana o oh! que senten música, l'una o l'altra; que a part d'això no hi ha molts colors en les... [+]
Tuka es diu
autoproducció
La teva-K, 2024
----------------------------------------------
La música electrònica ha arribat al País Basc!”, es pot llegir en els últims anys en titulars d'aquí i d'allà. Els periodistes tenen dates de lliurament abans que arribi l'hora... [+]
Every action has reaction
BLACK BACON
Artza Rècords/American Leather Rècords
----------------------------------------------------------
Des de fa més de 25 anys, Alex Montiel, fundador de la pionera banda d'hardcore HHH, va venir a viure a Euskal Herria. Aquí, des de... [+]
Punk. El punk està de tornada o, més ben dit, no ha anat mai. Els de Zikine venen de Lekitxo (i no de Lekeitio), amb l'elegant Bala Galdua Zure Buru Galduan que han publicat recentment amb Pentecosta.
Filosofia “Eixu Zeuk”. Aquesta és la base i l'objectiu. “Presa la... [+]
L'AUTODESTRUCCIÓ HA COMENÇAT. 3, 2,1... ZON!! !
Bidehuts, 2023
----------------------------------------------------------
Donar-li massa importància al fet que sigui políticament correcte, però en un moment en el qual falta la política
correcta, diré que des... [+]
La suma de quatre elements no sempre dona quatre, generalment més que això. I, per descomptat, van caminar en diversos projectes i a saber com i per què es van unir: Atxe, Led Infern, Osoron i Txerra. Crèiem que anaven a fer punk pels antecedents, però són tan oberts i tan... [+]
No es pot fer la lectura d'un grup sense tenir en compte el passat dels seus companys; i en aquest cas, l'exercici és encara més difícil. Hi ha un membre de Tatxers i Borla recorda al grup Tatxers. És inevitable pensar en el grup anterior, però ens quedem curts, perquè... [+]
Fly Shit és un dels pocs grups hardcore que hi ha hagut en Debagoiena. Sense grans intencions i totalment convençuts quan ho fan, tenen un recorregut ferm a l'esquena sense estrènyer les presses i alhora sense corts. És més, mai han fet un mal concert, ni un pas més.En el
... [+]
Oñati és un poble especial en molts sentits, i no diguem, sota la mirada dels pobles veïns, quines ulleres vestim! El poble i la ciutadania tenen moltes característiques pròpies, i el moviment que envolta a l'assemblea de joves, tant en el passat com a l'entorn del Gaztetxe... [+]
Quantes coses passen inadvertits. Encara que es moguin en nínxols, cada nínxol ja no és massa gran? Aquest EP de l'artista Alai arriba de Tolosa amb una electrònica perfeccionista a l'estil breakbeat, jungle, UK garage i house aromatitzada amb sabor afrocaribeño.
I el que... [+]
A pesar que jo li semblava Escorbutin en la meva joventut, Antton Carretero, nascut en Aramaio, sempre ha tingut una mirada més llarga: punka sí, per descomptat, i la kinya és millor, però es fixa en molts altres estils passant per prejudicis, canallagos, més sensibles…... [+]
Situava al grup en
el moviment queer de Madrid, i recentment vaig tenir l'oportunitat de conèixer-lo en la seva essència, la directa. Llavors em vaig assabentar que el grup va ser creat per Betlem (veu i guitarra), nascut a l'Argentina i desplaçat de jove
a Madrid, i que es... [+]
Antigament, ja sabíem de memòria totes les frases de Joker de The Dark Knight, com a “agent del caos”. Ho tenia, per exemple, per a explicar la seva conducta: “Em sembla un tipus amb un pla? Saps el que soc? Un gos que corre darrere dels cotxes. No sabria què fer si li... [+]
Encadenament
No-autoproducció, 2023
----------------------------------------------------
Mai he sabut molt bé quin és el “rotllo british”, potser perquè mai he estat molt aficionat. No obstant això, no tinc cap dubte del que diuen. Es nota en so i melodia, una... [+]