Un dimarts de febrer es va celebrar una curiosa reunió en la seu de la Societat Francesa de Promoció Industrial a París: degustació de plaguicides tant en aigua com en vi (el lector va tenir coneixement d'això a través de Jakoba Errekondo). Sembla una bogeria proposar a la gent beure pesticides, però per què no gosar si sabem que els millors vins de les nostres taules també porten? “A un cuiner de veritat no se li passaria pel cap oferir un menjar amb ingredients que no ha provat prèviament”, argumenten.

Dels dos homes que van obrir les invitacions a les proves, un és conegut a França: El cuiner Jerome Douzelet compta amb un famós hostal Le Mes de Rivet en la rodalia de Nimes i alhora és un dels fundadors de l'Associació Independent per a la Recerca i Informació de l'Enginyeria Genètica CRIIGEN. El segon, Gilles-Eric Seralini, és conegut a tot el món per les seves recerques sobre OGM i pesticides, i Monsanto i els propagandistes de transgènics mai li perdonaran que s'hagin provat malalties causades pel glifosato. El llibre Le goût donis pesticides dans le vin, que acaba de publicar, porta la signatura de tots dos.

Fa temps que els vins, a més dels productes que s'afegeixen en el procés de producció, estan contaminats pels medicaments utilitzats en les vinyes. En 2008 a França, l'associació Générations Futures va descobrir en analitzar 40 vins vermells que tots els que no eren ecològics estaven contaminats amb una contaminació de 6.000 vegades superior a les taxes màximes permeses a l'aigua. Encara que sembli mentida, ja que el vi no té una quantitat màxima de pesticides permesos, mentre que l'aigua sí. Està demostrat que aquests químics són perjudicials per a la salut, les autoritats comencen a admetre com a arguments per a reconèixer la malaltia professional dels agricultors que es dediquen al treball... i no han d'influir en el sabor del vi?

“Jo havia sentit –diu el cuiner Douzelet- que hi ha gent amb nas molt fi que pot detectar els contaminants d'una ciutat. A partir d'aquí, el professor Seralini i jo comencem en 2015 entorn de les olors dels pesticides”. Com el vi conté aromes pròpies amb els quals es comencen a comparar els perfums dels pesticides trobats en les anàlisis.

Es van seleccionar 16 vins bio o ecològics i altres punts no ecològics de les mateixes característiques (comarca, tipus de raïm, any...), alguns d'ells qualificats com très grand cru de reconegut prestigi. En les anàlisis realitzades als vins s'ha detectat que el 89% dels no ecològics estan contaminats per pesticides d'entre un i sis, tot això amb 14 químics diferents.

A continuació, han convidat a reconeguts experts, entre ells personalitats de la gastronomia, a provar i comparar tots els vins. Exercici esgotador, ja que les molècules de pesticides no són més que aromes fossilitzades, molt similars a les aromes naturals, que inhibeixen les aromes pròpies del vi. Per això han fet un primer pas per a provar aquests 14 pesticides barrejats en aigua, a veure quin gust tenen els medicaments.

El segon pas, l'experiment real, ha arribat a assaborir quan se'ls ha donat cadascun dels contaminants diluït en dosis trobades en vi. El llibre recopila en onze fitxes les sensacions que provoca cada plaguicida en l'aigua o en el vi.

Quin sabor té el glifosato?

Els experts han determinat les sensacions produïdes pels enverinaments. Es diu que el fungicida Boscalide seca una mica la boca, com si estigués pegada al paladar. El boscalide s'utilitza a més del raïm en maduixes, gerds, espàrrecs i pastanagues. Folpet, un altre fungicida, és el responsable de “assecar la boca, amargor, olor d'alcohol o a fàrmacs, picor de la llengua...”.

I els glifosatos? “Fuma. Et bloqueja les papillas i et crema la boca durant molt de temps. En l'experiment [Douzelet] l'he provat en dosis cada vegada majors i al final em va deixar la boca cremada durant tres setmanes. Altres pesticides et donen mal de cap immediatament després d'haver begut. També hi ha pesticides amb sabor de bombons químics dolents”.

L'experta en glifosato, Seralín, fa observar especialment un nou perill de verí, que la indústria no vol esmentar, i que qualsevol ciutadà fa bastant ús d'ell en l'horta, com al seu jardí: “Si prens el Roundup de Monsanto, herbicida que avui dia és el més utilitzat en les vinyes, encara que estigui format en un 40% per glifosatos, també porta arsènic i residus petrolífers. L'arsènic està prohibit des de 1974 (...) però el glifosato ho porta sense declarar en la seva fórmula. L'arsènic és un producte dissenyat per a ser sacrificat per la gent, igual que el Zyklon B [utilitzat pels nazis durant la Segona Guerra Mundial en l'Holocaust, de la companyia Bayer]. Els pesticides eren gasos de guerra que avui s'estan utilitzant en les vinyes!”.

Encara que el glifosato és un matador d'herbes, cada vegada més utilitzat en les vinyes, els principals contaminants químics presents en els vins no ecològics són els fungicides, utilitzats per fumigació per a matar els fongs de les vinyes, míldiu i altres. “La gent diu que en fermentar, l'alcohol destruirà pesticides, però això és una ximpleria. Embotellats 15-20 anys després també es poden trobar restes”.

Quan el baserritarra fumiga el seu raïm amb tractaments químics contra les bestioles, els fongs o les herbes aparentment dolentes, no sols contamina el vi que es produirà d'ells: segons ells, els medicaments els converteix en ingredients del vi, afegits que la majoria dels vins porten.

Els investigadors reivindiquen l'autèntic vi amb l'experiment. Un vi amb una història mil·lenària ha estat transformat en química en les últimes dècades. Fungicida i altres medicaments impedeixen el procés de fermentació, a més de cobrir les aromes que porta el propi raïm, obligant el viticultor a utilitzar nous llevats i més químics per a produir vi, dificultant la seva expressió en vi amb el temps natural del raïm mental.

Però també voldrien ajudar al ciutadà. Malgrat veure milers d'informació sobre la contaminació de l'agricultura industrial, el consumidor continua devorant inconscientment productes contaminats. El que, seguint el protocol d'un tast, ha conegut el sabor d'un pesticida, diu el mestre Seralini, “s'acordarà durant tota la seva vida. El sabor dels aliments és un instrument d'alerta per a nosaltres i no es pot recordar una cosa si abans no s'ha conegut”.

Tomàquets, pomes, pebrots... què és el que no porta verí avui? Necessitem un curs de tast per a conèixer el que es cuida. Per a dissimular el gust dels verins abans que la indústria difongui nous productes.