Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

Revisant la història

  • “El cinema pot mentir, l'esport no”. Aquest és l'eix central de la pel·lícula L’empire de la perfection (2018) del director francès Julien Fnn. La idea ve d'una conversa de Godard: “Continuo veient esport perquè el cos humà segueix sense mentir. La política, el cinema i la literatura poden mentir, però l'esport no”. Aquestes paraules trobades en la revista esportiva L’Équipe van ser la base de la seva pel·lícula. En aquest cas, el cos que segueix sense mentir és el del tennista John McEnroe. Veurem al millor jugador de l'època en 16 mm de color en 1984. Veure o, més ben dit, revisar.
John McEnroe tenislariaren mugimenduak, keinuak eta begiradak baliatzen ditu 'L’empire de la perfection' dokumentalak.
John McEnroe tenislariaren mugimenduak, keinuak eta begiradak baliatzen ditu 'L’empire de la perfection' dokumentalak.

Aquesta pel·lícula es va estrenar el mes de febrer passat en la secció Fòrum del Berlinale i el cinema es va posar gairebé dempeus en la terra vermella de París en veure els punts de McEnroe. En veure-la o més aviat en revisar-la. L'assaig cinematogràfic de Farau proposa diverses connexions entre el cinema i el tennis: el moviment i el temps; la similitud entre un tennista i un personatge fictici; o el poder que té un jugador per a construir un drama en la pista. Sembla que Tom Hulce es va inspirar en McEnroe per a preparar l'Amadeus de Milos Formen i que Serge Daney, prestigiós crític de cinema, va escriure cròniques de tennis per a Libération durant deu anys. De fet, en la pel·lícula L’empire de la perfection també trobarem el succés que recull un escrit de Daney: El 5 de juny de 1984, els tennistes que participaven en Roland Garros es van queixar del soroll que feien les càmeres i els flaix dels fotògrafs. En el cas de McEnroe, no era nou que es produís un escàndol amb els mitjans: “La vespra va llançar la pilota contra una càmera de televisió i va destrossar d'un cop d'ull a dos tècnics que estaven parlant en veu alta pensant que estaven solos en el món sobre una grua”, explica Daney. Observi aquest fonedor en la pel·lícula de Farau. Veure o, més ben dit, revisar. El director va treballar durant quinze anys en l'Institut Nacional de l'Esport francès, on va trobar imatges de la documentalista Gil de Kermadec. Imatges d'arxiu. Kermadec feia pel·lícules per a ensenyar tennis i estava tan obsessionat amb la manera de jugar de McEnroe, que el tennista va ser rodat una vegada i una altra. No filmava partits de tennis, només filmava al tennista: serveis amb l'esquerra, moviments de cames i braços, discussions amb els àrbitres, així com la mirada destructiva al soroll que feia la cambra Arri SR de Kermadec. Imatges d'arxiu gestual del passat.

'Waldheims Walzer' ofereix l'oportunitat de repassar el fosc passat polític d'Àustria.

No és Waldheim! No és Waldheim! Waldheim, sí!

Diverses pel·lícules realitzades amb imatges d'arxiu criden l'atenció en la secció Fòrum del Festival de cinema de Berlín, entre elles, 'Waldheims Walzer', guardonada amb el premi al millor documental

L’empire de la perfection no ha estat l'única pel·lícula amb imatges d'arxiu que s'ha vist en la secció Fòrum de la Berlinale d'enguany. El premi al millor documental ha estat per a l'austríaca Ruth Beckerman, per Waldheims Walzer, que ha estat guardonada amb l'Oscar al millor documental. En aquesta proposta també tenim imatges d'arxiu dels anys 80, però en aquest cas els gestos que ens fa revisar el director són de Kurt Waldheim, l'ex president austríac: “Kurt Waldheim i el seu rostre sord. Record les seves mans, el seu somriure i les perles de la futura primera dona. Proclamava harmonia gesticulant sacerdot. La televisió francesa també estava obsessionada amb les seves pròpies mans. Semblava que volia abraçar a la gent d'Àustria, enlluernar-la”.

Aquestes imatges d'arxiu tenen una altra particularitat, ja que algunes van ser filmades pel propi Beckerman. En 1986, Waldheim es va presentar a la presidència d'Àustria i es va convertir en un activista del moviment contra Beckerman. Les protestes i manifestacions van començar amb la publicació d'una sèrie de documents i imatges de Kurt Waldheim, secretari general de Nacions Unides entre 1972 i 1981, que van demostrar ser un col·laborador dels nazis. El candidat es va negar una vegada i una altra i l'única resposta que va donar va ser un no rotund. Pel que sembla, els cossos dels polítics tenen molt a dir sobre les mentides. La pel·lícula presentada en la Berlinale d'enguany barreja l'arxiu personal del director amb l'arxiu col·lectiu i mostra la continuació del cas que els mitjans internacionals van realitzar entre març i juny de 1986. Waldheims Walzer ens convida a repassar la història i la memòria d'un país a través d'un muntatge ràpid i sovint divertit. Seguint les petjades del passat, tornant a veure les imatges del passat, l'Àustria neofeixista del present es va creant davant els nostres ulls. En definitiva, el 8 de juny de 1986 Waldheim va guanyar les eleccions i com a mostra una magnífica panoràmica de Beckerman: No a Waldheim! No és Waldheim! El llarg pla que comença amb els manifestants que criden "Waldheim no!" acabarà amb un home que diu "Waldheim sí!". Les imatges del passat tenen la capacitat de visibilitzar el present.

'Unes preguntes' està format per imatges preses a l'Uruguai després de la Dictadura.

Papereta groga o verda?

Preguntant “Què és la pau per a tu?”, Kristina Konrad i
María Barhoum van travessar l'Uruguai en acabar la dictadura. 32 anys després recupera imatges amb una aportació a la memòria d'un país

El mateix any en què Ruth Beckerman va rodar aquest pla, Kristina Konrad va sortir als carrers de l'Uruguai al costat de María Barhoum per a preguntar a la gent quina era la pau amb una cambra O-matic. “Què és la pau per a tu?”. Després de dotze anys de dictadura (1973-1985), en 1986 es va instaurar una nova llei d'amnistia a l'Uruguai. Per això, els militars que van participar en la dictadura i van cometre crims contra els drets humans van quedar impunes, ja que els van donar impunitat. L'empipament d'alguns ciutadans i les mobilitzacions van aconseguir que se celebrés un referèndum. “Què és per a vostè la pau? I la justícia?”. La pel·lícula Unes preguntes també s'ha estrenat en la secció Fòrum de la Berlinale d'enguany. És una pel·lícula increïble. Un document històric impressionant. Des de la instauració de la llei fins a la celebració del referèndum en 1989, veurem en cru totes les imatges filmades per Konrad i Barhoum, alternades amb les campanyes polítiques de l'època. En quatre hores recorrerem l'Uruguai: de camp a ciutat, del barri més ric al més pobre. Veurem a persones de totes les classes, races, gèneres i edats parlant davant la cambra. “Què és la pau per a tu?”. I una pregunta que sembla tan senzilla no deixarà que aquests cossos esmenten. En algunes converses hàbils, veurem que els dubtes es converteixen en certeses, que els cossos fugitius es paren i que generen respecte. En aquestes destres converses veurem el dolor, la manipulació i la venjança, els Montoneros i els desapareguts, la història i la memòria. Veure o, més ben dit, revisar. I al final veurem una altra cosa, veurem una mica més: En la votació forçosa del referèndum del 16 d'abril de 1989, les paperetes grogues van guanyar a les verdes, aprovant la llei d'amnistia i negant a l'Uruguai el repàs de dotze anys de dictadura.

Per sort, 32 anys després que Kristina Konrad comencés a rodar aquestes imatges, ha fet la pel·lícula Unes preguntes, repassant i fent visible la història de l'Uruguai a la seva manera. Encara sort que les imatges que va rodar fa 32 anys no es van perdre, es van esborrar, es van corrompre, van desaparèixer; amb la desaparició de les imatges, podria desaparèixer part de la història de tot un país. Aquesta és la importància de l'arxiu i la gran responsabilitat dels arxivers. Guardià, protector, agent de la memòria, imatges i sons d'un país. És un ofici realment fascinant i poderós.

De tornada a casa, és una alegria que en l'època de precarització i abandó dels arxius, un dels postgraus que ofereix Elías Querejeta Zine Eskola sigui l'Arxiu. És, sens dubte, un gest de resistència. L'any que ve els quinze alumnes i alumnes que formaran el grup aprendran a restaurar imatges i sons, a analitzar, a projectar, a guardar material. A saber qui d'ells li agradaria realitzar una pel·lícula d'arxiu. Tal vegada la Filmoteca Basca, que aquest mes celebra el seu 40 aniversari, li permeti treballar amb algun dels materials que té guardats. O, potser, també podrà endinsar-se en l'arxiu d'EITB. Qui sap. Potser podem veure una pel·lícula amb imatges d'arxiu d'aquí en la secció Fòrum de la Berlinale de l'any que ve. Si és així, veurem la història d'aquí. Veure-la o, més ben dit, revisar-la.


T'interessa pel canal: Zinema
Askatu dute kolonoek jipoitu eta militarrek atxilotutako Oscar saridun palestinarra

No other land dokumentalaren zuzendari Hamdan Ballal kolono sionistek jipoitu zuten astelehenean bere herrian, beste hainbat palestinarrekin batera, eta Israelgo militarrek eraman zuten atxilo ondoren. Astarte goizean askatu dute.


Chantal Akerman eta urrezko 80ak

Donostiako Tabakaleran, beste urte batez, hitza eta irudia elkar nahasi eta lotu dituzte Zinea eta literatura jardunaldietan. Aurten, Chantal Akerman zinegile belgikarraren obra izan dute aztergai; haren film bana hautatu eta aztertu dute Itxaro Bordak, Karmele Jaiok eta Danele... [+]


Martxan dago euskarazko film laburren Laburbira zirkuituaren 22. edizioa

35 film aurkeztu dira lehiaketara eta zortzi aukeratu dituzte ikusgai egoteko Euskal Herriko 51 udalerritan. Euskarazko lanak egiten dituzten sortzaileak eta haiek ekoitzitako film laburrak ezagutaraztea da helburua. Taupa mugimenduak antolatzen du ekimena.


2024an Euskal Herrian estreinatutako 900 filmetatik bi baino ez dira euskaraz izan

Pantailak Euskarazek eta Hizkuntz Eskubideen Behatokiak aurkeztu dituzte datu "kezkagarriak". Euskaraz eskaini diren estreinaldi kopurua ez dela %1,6ra iritsi ondorioztatu dute. Erakunde publikoei eskatu diete "herritar guztien hizkuntza eskubideak" zinemetan ere... [+]


Animaziozko Film Onenaren Oscarra software librearekin sortutako ‘Straume’ pelikulak irabazi du

Gints Zilbalodis zuzendari letoniarraren Straume filmak irabazi du 2025eko Animaziozko Film Onenaren Oscar Saria. Pixar eta Dreamworks estudio handiei aurrea hartu dien filma 3D irudigintzarako software libreko Blender tresna erabiliz sortu dute.


Adimen artifizala zineman: legezkoa bai, baina bidezkoa?

Geroz eta ekoizpen gehiagok baliatzen dituzte teknologia berriak, izan plano orokor eta jendetsuak figurante bidez egitea aurrezteko, izan efektu bereziak are azkarrago egiteko. Azken urtean, dena den, Euskal Herriko zine-aretoak gehien bete dituztenetako bi pelikulek adimen... [+]


Punto de Vista: mundua pantailan ikusteko beste modu bat

Otsailaren 24tik eta martxoaren 1era bitartean, astebetez 60 lan proiektatuko dituzte Punto de Vista zinema dokumentalaren jaialdian. Hamar film luze eta zazpi labur lehiatuko dira Sail Ofizialean; tartean mundu mailako lau estreinaldi eta Maddi Barber eta Marina Lameiro... [+]


2025-02-19 | Ula Iruretagoiena
Territori i arquitectura
Arquitecte actor

S'acaba de celebrar a Madrid un congrés per a arquitectes que debatrà sobre la crisi de la professió d'arquitecte. Han diferenciat la forma tradicional de ser arquitectes de l'actual. En què es troba el tradicional? El de l'arquitecte èpic que apareix en la pel·lícula The... [+]


2025-02-19 | Estitxu Eizagirre
Francisco Vaquero
“Euskal Herria makroproiektu berriztagarrien aurka borroka gehien egiten ari den lurraldea da”

Makroproiektu "berriztagarriek" sortzen dituzten ondorioak filmatu ditu Vidas irrenovables (Bizitza ez-berriztagarriak. Euskarazko eta frantsesezko azpitituluak prestatzen ari dira) dokumentalean Extremadurako (Cabeza del buey, Espainia, 1985) landagunean hazitako... [+]


Premis Goya i moltes coses que es diuen (no)
Nombrosos ciutadans bascos han estat guardonats en els premis Goya que s'han lliurat aquest cap de setmana per l'acadèmia de cinema espanyola. En la segona part de l'article, desgranarem algunes qüestions que han donat molt a parlar.

'Itoiz, udako sesioak' filma
“Itoizek eragindako emozioen bideari eutsi diogu, Juan Carlosek egin duen benetako prozesua jaso dugu”

Itoiz, udako sesioak filma estreinatu dute zinema aretoetan. Juan Carlos Perez taldekidearen hitz eta doinuak biltzen ditu Larraitz Zuazo, Zuri Goikoetxea eta Ainhoa Andrakaren filmak. Haiekin mintzatu gara Metropoli Foralean.

 


Com seria una Palestina mai atacada?
El documental d'animació LYD del periodista i activista palestí Rami Younis està donant molt a parlar en el Festival de Cinema de Sant Sebastià. És fictici, situat a la ciutat mai ocupada per Israel de Lyd, on mai hi ha hagut colònia britànica i on conviuen jueus i àrabs;... [+]

2025-01-14 | Sustatu
Marató "Dragoi Bola" per a celebrar l'exposició dels episodis en Makusin
La seu d'EITB a Bilbao acollirà dissabte que ve, 18 de gener, la marató "dragoi Bola", de 16.00 a 21.00 hores. El motiu és que les seccions de la Dragoi Bola doblegada en basca arribaran a la plataforma Makusi, en basca i de manera gratuïta, ja que tots els divendres s'aniran... [+]

Eguneraketa berriak daude