Els primers minuts de la sèrie ens porten a la dècada de 1980 per a presentar el llogaret d'Antelope, a Oregon (els EUA). Es tracta d'una zona d'uns 40 habitants i és el destí que moltes persones trien per a viure tranquil·lament els seus últims anys de vellesa, després d'haver treballat tota la seva vida. Però en el moment en què es difongui un rumor estrany, aquesta calma es trenca –i a més!–. Diuen que sobre un Rolls-Royce apareixerà un tipus indi molt important –i ric–, que comprarà 30.000 hectàrees laterals i començarà a construir centenars d'edificis i habitatges. Als pocs segons, el poblat començarà a omplir-se de centenars de persones vestides de vermell a flor de pell i, per darrere, el ja esmentat Rolls-Royce. L'arribada que es produirà en Antelope provocarà un remolí, ple de centenars d'esdeveniments que et costarà creure.
Aquesta producció mostra un curiós episodi de la història dels Estats Units:
quan els seguidors d'un líder espiritual van construir la seva ciutat en terres d'Oregon
Aquest fascinant treball, dirigit per Chapman i Maclain Way i compost per sis episodis, mostra un curiós episodi de la història dels Estats Units, un esdeveniment sorprenent que va sorprendre el món sencer: Quan el líder espiritual Bhagwan Shree Rajneesh i els seguidors de la seva secta van construir la seva ciutat en terres d'Oregon, i les terribles, salvatges i ombrívoles conseqüències que implicaria. Van ser acusats de diversos assassinats, de diversos casos d'espionatge, i d'un atemptat de bio-terrorisme amb ànim de guanyar les eleccions, entre altres delictes.
Basar-se en un cas real té molts avantatges, però també molts problemes que pot posar el fre en les rodes del relat. La falta d'imatges d'arxiu, per exemple, fa que moltes vegades es roden les males recreacions dels fets, llevant una mica de credibilitat al conjunt. En aquest cas, han sabut afermar la majoria de les febleses, creant un exercici de suspens únic. Algunes d'aquestes recreacions necessàries s'expliquen, per exemple, mitjançant seqüències d'animació explicatives, intercalant entrevistes amb personatges que van ser els protagonistes d'aquella època. La resta es compon d'impressionants imatges d'arxiu. Abans d'abordar el crim que s'anuncia en els primers minuts del documental, per exemple, han intentat rebobinar fins a la dècada de 1960 i explicar per què aquesta fascinació: en aquesta època es qüestionaven tots els referents socials i polítics coneguts, l'orador i filantrop Bhagwan ens mostra com es va convertir en una espècie de “estrella del rock” del seu país i com va aconseguir conquistar el cor –i la ment– de milers de persones estrangeres. De sobte, van aparèixer milers de persones que es van sumar a aquest missatge que no entenien molt bé, sobretot perquè estaven desitjant formar part de qualsevol moviment de contracultura. A partir d'aquest moment apareixerà Sheela, tan important, que era el secretari d'Osho, àlies de Bhagwan Shree Rajneesh, i el principal responsable de la diàspora que s'explicarà més endavant.
A més de tenir un conflicte, personatges curiosos i una història contundent, els autors han inventat el relat, organitzant el material d'una manera molt especial.
Crec que el documental de sèrie Wild Wild Country té molts mèrits. Perquè ofereix la possibilitat de veure un material original de gran valor, però sobretot, perquè tracta d'explicar la responsabilitat que la majoria dels implicats han tingut a cada moment. Els creadors han volgut mostrar total imparcialitat, i això, en una història d'aquest tipus, és d'agrair: està en mans de l'espectador en quin costat se situa, encara que en la majoria dels casos no dubti del que les imatges indiquen.
Penseu que tenir conflictes, personatges curiosos i una història contundent és tenir molts avantatges per a remar a favor de la producció. Sí i no. Per a bé i per a mal, perquè tot aquest material es converteix en un camp, com i per què cal retallar i repartir; però tampoc en això s'han quedat coixos, perquè han tingut uns guionistes i muntadors únics que han sabut organitzar de manera intel·ligent tota aquesta informació. No sols això: la brillant direcció fotogràfica d'Adam Stone que mostra el passat i el present i la irònica musicalización de Brocker Way, que s'explica en alguns moments, ajuden l'espectador a donar un punt de vista raonable a una història complexa, dolorosa i en alguns moments trist.
Sent la història real que han decidit contar en format documental, m'ha semblat una història única, increïble, estupenda. Si hagués vist la mateixa història en una pel·lícula de ficció, amb un guió inventat, hauria pensat que es tracta d'una història absurda, absurda i increïble. Si fos ficció, no ho creuria!
B. És un dels referents de la televisió que van marcar l'adolescència de A. Li agradaria a a ser un actor conegut com a B. Tots dos tenen una quadrilla d'amics que no surt del normal, però el que diferència és l'adolescència. B va viure un estrany, va participar en una... [+]
Gertatuko zitzaizuen: leku guztietan sekulakoa balitz bezala iragarri duten pelikula edo telesaila ikusi ondoren, frustrazio pixka batekin, “ez zen hainbesterako” esaten bukatu duzue. Eta azkenaldian inoiz baino gehiagotan gertatzen zaizue. Lasai, ez zaudete seko... [+]